Un dia després del 9-N, arriba el moment d'analitzar els resultats i de saber què poden significar els vots del procés participatiu. D'entrada, un dels primers aspectes a aclarir és la representativitat de la participació. A la província de Girona van votar diumenge un total de 268.613 persones. La dada incorpora els participants de la Cerdanya (6.500 ciutadans) que no estan inclosos als resultats de la vegueria de Girona. El fet de comptabilitzar els vots de les 8 comarques que formen la província de Girona permet intentar determinar quin percentatge de la ciutadania que podia participar al procés es va mobilitzar.
Les dades de població resident de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de l'1 de gener de 2014 estableixen que a la província de Girona hi viuen un total de 613.780 persones majors de 16 anys. Això inclou, aproximadament, la quantitat de gent que el 9-N podia votar a les comarques gironines, tot i que no es diferencien les nacionalitats. Per tant, tenint en compte aquestes aproximacions, es podria establir que la participació de diumenge va ser d'un 43,76% a la província de Girona.
Malgrat tot, els analistes sociològics i polítics adverteixen que la participació del 9-N no hauria de comparar-se amb cap procés electoral. Algun dels motius és que el cens no és el mateix. El professor de mètodes quantitatius de la Universitat de Girona (UdG), Germà Coenders, subratlla que el procés "s'ha realitzat amb un cens que no s'havia fet servir mai". També recorda que la votació de diumenge "no és vinculant, que no tot l'espectre polític s'ho pren de debò i que és un salt mortal intentar establir com es traduirien les dades del 9-N en un referèndum".
També el professor en ciències polítiques Lluís Orriols manifesta que el 9-N no hauria de comparar-se amb un procés electoral. "Que no havíem quedat que no es tractava de cap referèndum?", fa memòria Orriols, que considera que el 9-N, com a acte de participació, va aconseguir un bon resultat de mobilització. "És sorprenent que la participació del 9-N s'aproximi als processos electorals, no que en quedi lluny", destaca. Pel que fa a resultats, Orriols explica que l'independentisme ha arribat "al llindar de l'èxit". D'una banda, el sobiranisme "és fort" en la seva capacitat de mobilització. De l'altra, assegura que és "precipitat" afirmar que, en un referèndum, la independència sigui majoritària.
Orriols també considera que la participació del 9-N va aconseg?uir superar l'estimació que s'havia fet de la gent que podia arribar a anar a votar. El professor en ciències polítiques, que per poder realitzar la seva estimació va tenir en compte la participació de les consultes populars dels anys 2009 i 2010, explica que la mobilització ha estat superior perquè al 9-N hi ha participat "més gent del no".
Un plantejament que comparteix el consultor en comunicació Pau Canaleta, que manifesta que van votar més ciutadans contraris a la independència de Catalunya dels que s'havien previst. Canaleta afegeix que els resultats del procés participatiu determinen que la gent "vol decidir el seu futur, més enllà de la independència". Per tot plegat, considera que "és una barbaritat" la quantitat de gent que va votar al 9-N. De fet, segons Canaleta, "diumenge només s'esperava que anessin a votar els que són independentistes". Sobre la participació també recorda que segurament, per edats, els joves deuen ser els que més s'han mobilitzat per al 9-N tot i que habitualment no voten. Malgrat tot, adverteix que si es tractés d'un referèndum definitiu, "segurament canviaria el vot". "A Escòcia, amb el referèndum, molta gent va votar que no per por", fa memòria Canaleta.
El politòleg i sociòleg Josep Maria Reniu afirma que la participació del procés de diumenge hauria de valorar-se "com una manifestació clara i contundent d'una part important del poble de Catalunya". Reniu afegeix que no poden comparar-se els resultats amb qualsevol procés electoral perquè "seria acceptar que el 9-N genera els mateixos incentius". En la mateixa línia, la politòloga Berta Barbet explica que 1.860.000 persones que donen suport a la sobirania de Catalunya confirmen que la independència "és força constant des de fa temps". Barbet també qualifica de "barbaritat tot i no ser una majoria" la mobilització del col·lectiu sobiranista. Pel que fa a l'abstenció del 9-N, Barbet afirma que hi ha gent que no hi ha participat perquè no li ha semblat prou important. "El fet que no fos legal, fa que els incentius siguin baixos", assegura la politòloga, que també recorda que un motiu que feia baixar els incentius és el fet que el 9-N no és vinculant.
L'atenció internacional
Barbet, que en aquests moments és estudiant de doctorat al Regne Unit, admet que, més enllà de Catalunya, hi ha informació del procés sobiranista i la gent n'és conscient. Tot i això, no sap aclarir fins a quin punt l'atenció mediàtica internacional es mantindrà. Malgrat tot, sentencia que no es tracta d'un tema "que només interessi aquí". Ara bé, Barbet considera que el procés català "no pot equiparar-se" amb el procés d'Escòcia. "La reivindicació és la mateixa, tot i que quan el referèndum escocès es va celebrar hi havia dues campanyes de mobilització". "Votar no, no es posava en dubte", sentencia Barbet, que afegeix que el resultat de la votació també tenia una altra conseqüència.
