Núñez: el constructor apassionat pel Barça que va topar amb el ´cas Hisenda´

16.11.2014 | 19:37

La trajectòria vital de José Luís Núñez (Baracaldo, Biscaia, 1931) es va moure sempre entre les seves dues grans passions: el F.C Barcelona, del que va ser el seu president més longeu, i el negoci immobiliari, on va segellar una empremta personal avui entelada pel seu immediat ingrés a la presó pel "cas Hisenda".

Als 81 anys d'edat Núñez haurà d'afrontar la seva hora més difícil després de desestimar l'Audiència de Barcelona el seu últim recurs per evitar la presó després d'una condemna imposada pel Tribunal Suprem per aquest cas, relacionat amb una trama de corrupció d'inspectors d'Hisenda a Catalunya.

Sant i senya del grup constructor i immobiliari Núñez y Navarro i president del Barça entre 1978 i 2000, el seu pare era policia duaner i amb sis mesos la seva família es va traslladar a la localitat fronterera de Port-Bou, per al 1938 assentar-se a Barcelona.

Home fet a si mateix, estalviador i de tracte trempat, va començar a treballar als catorze anys i es va costejar els seus estudis de comptabilitat. Als 21 es va convertir en agent d'assegurances, activitat que va exercir fins que en la segona meitat dels anys cinquanta va crear amb el seu sogre, Francisco Navarro, la societat "Navarro i Núñez".

El seu sogre s'encarregava de les obres i Núñez i la seva dona de la seva administració, però amb el temps va anar prenent el control de les empreses que es creaven i va aconseguir anteposar el seu nom al del seu sogre.

Els expansius anys seixanta van permetre a Núñez aixecar un imperi immobiliari i el 1967, a l'abric d'una ordre del Ministeri de l'Habitatge que afavoria la construcció de pisos de renda lliure, va inscriure a Barcelona onze societats i es va repartir amb la seva dona els càrrecs de president, administrador i secretari.

El grup "Núñez y Navarro" va arribar a tenir més de cent societats filials, moltes de les quals només van ser constituïdes per crear un únic edifici o explotar un pàrquing o un hotel, negoci aquest últim que va expandir a partir de mitjans dels anys setanta.

Però el seu perfil empresarial traspassa els cenacles econòmics el 1978, quan el 6 de maig és elegit president del F.C. Barcelona superant Ferrán Ariño i Nicolás Casaus.

Núñez seguia sent "Núñez y Navarro" en el terreny econòmic, però en paral·lel creixia amb força, en termes futbolístics, el "Nuñisme", una manera de fer, no poques vegades controvertida, però amb una màxima que era que el "soci sempre té la raó", que el va convertir en una màquina de guanyar eleccions.

Després d'uns inicis irregulars sobre resultats esportius, la Recopa de Basilea de 1979 va marcar un abans i un després en el seu mandat, però sobretot va ser una decisió pragmàtica, de pur instint empresarial, la que li va permetre presidir una de les èpoques més daurades del Barça al segle XX.

I va ser una decisió pragmàtica perquè, després d'un conat de motí de la plantilla -el motí de l'Hesperia- el 1988 Núñez decideix fitxar com entrenador a qui durant molts anys va ser un dels seus crítics més importants: ni més ni menys que el "Profeta del gol", Johan Cruyff.

Naixia així un curiós matrimoni de conveniència que va deparar al F.C Barcelona la seva primera copa d'Europa el 1992 amb un "Dream team" que, com tots els somnis, es va esvair dos anys més tard amb la derrota per 4 a 0 davant el Milan a Atenes, principi del fi de l'etapa blaugrana de Cruyff, que es va materialitzar el 1996.

El "Nuñisme" va tenir una altra "bèstia negra" impulsada per un jove advocat barceloní, Joan Laporta, que amb la plataforma Elefant Blau li va presentar una moció de censura el 1997 que no va arribar a prosperar.

Anys més tard, el 2003, Laporta arribava a la presidència, el que va ser interpretat com la fi del "Nuñisme", si bé el seu llegat havia seguit present, de manera indirecta, fins i tot després de deixar el club el 2000 a través dels seus successors Joan Gaspart i Enric Reyna.

Ja bolcat plenament en les seves activitats empresarials, el 2000 el seu grup sumava un patrimoni que rondava els 70.000 milions de pessetes.

Però el 2001 les seves empreses i el domicili particular van ser objecte de dos registres en relació amb una suposada trama de corrupció d'inspectors d'Hisenda a Catalunya encapçalades per Ernesto Aguiar i Josep Maria Huguet.

Al juny de 2002 va prestar declaració davant la jutge i al febrer de 2003 dues sentències del Tribunal Econòmic i Administratiu Regional de Catalunya avalaven la "correcta" actuació empresarial del seu grup en matèria fiscal, el que contradeia l'informe pericial de l'Agència Tributària.

Per aquest cas, denominat "Hisenda", va ser imputat al juny de 2007, de la mateixa manera que el seu fill. El 28 de juliol del 2011 l'Audiència de Barcelona li va imposar una condemna de 6 anys, els mateixos que al seu fill, pels delictes de suborn actiu i falsedat documental.

Van recórrer la condemna i a l'octubre del 2013 la causa va arribar al Tribunal Suprem, qui el 29 de gener següent li va rebaixar la pena a dos anys i dos mesos de presó.

Van sol·licitar l'indult, però el 21 d'octubre del 2014 l'Audiència va ordenar el seu ingrés a la presó, decisió recorreguda però que ha estat ara ratificada amb l'ordre d'ingrés a la presó.

Núñez va ser un personatge important en el món del futbol. Com a exemple està en possessió de la insígnia d'or de la Federació Catalana de Futbol (1992) i l'Orde del Mèrit de la FIFA (2000).

Com constructor va ser vocal de l'Associació Nacional de Promotors Constructors d'Edificis (1980 a 1990), vicepresident de l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis de Barcelona i membre del Consell Assessor de la Cambra de Comerç.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema