Entre ultranacionalisme i ultracomunisme

16.11.2014 | 00:00
Entre ultranacionalisme i ultracomunisme
Entre ultranacionalisme i ultracomunisme

Aquell que pugui hauria de llegir l'article d'Artur Mas al diari Le Figaro de dissabte. Hi reenforteix el seu ridícul internacional. Un munt de vegades qualifica la cosa del 9-N com "eleccions" després de que ell i els seus haguessin dit i redit que era una mera "consulta", i encara.
La fot pel broc gros en afirmar que "La voluntat dels catalans de poder escollir el seu futur no té res a veure amb el nacionalisme". Vaja, que tot això de l'actual independentisme. Mas escriu moltes més barrabassades que qualsevol persona pot trobar per si mateixa.
S'entén que a França, l'ultranacionalista de conveniència Mas blasmi el nacionalisme. En efecte, el passat dia 11, aniversari de la fi de la Primera Guerra Mundial (1918), el president gal François Hollande va dir en un discurs unànimement lloat que "Cada vegada que els nacionalismes resorgeixen, que ideologies de l'odi surten a la superfície, aleshores hem de recordar l'engranatge infernal de l'estiu del 1914" (en què començà aquella ?guer?ra). No crec que Mas hagi fet canviar de pensament a Hollande.
Potser Mas no és conscient que ell encarna un dels pitjors aspectes de l'ultranacionalisme, l'estatista, el que creà el model jacobí d'Estat-nació que durant un parell de segles caracteritzà França. Aquest model, avui universalment execrat, adquireix tota la seva maldat quan aventurers àvids de poder personal l'usen per enfollir i radicalitzar sectors intel·lectualment inermes, amb l'ajut de falsos patriotes ben pagats.
Fa decennis que segueixo tota la producció intel·lectual sobre el tema. Puc dir que ni a França, un cop desaparegut el sinistre Jacques Chirac, no hi ha gaire ningú que defensi aquell fallit model, amb l'excepció de l'ultradretà i fins fa poc feixistitzant Front Nacional. Si algú hi discrepa, pot quedar servit. He acreditat saber-ne un polsim, amb centenars d'articles publicats. Mas no n'ha escrit ni un. No en sap res i sap que jo ho sé molt bé.
Tot això és mer "agit-prop", expressió sorgida en els primers anys de comunisme soviètic per referir-se al departament i les activitats d'agitació i propaganda. Va resultar ser un desastre radical. D'una barbaritat passaven a una altra, per amagar un ensorrament social i cultural.
Aquí, un dia va de naps (per exemple el tema fiscal) i a l'endemà va de cols, com això del pretès "dret a decidir", una incomprensible cabòria de Mas i els seus. En canvi el dret a l'autodeterminació és un concepte important del qual n'he escrit i pronunciat conferències, una d'elles, molt llarga, ja publicada. Com que aquest dret no lliga amb la situació real de Catalunya es van inventar la parida monumental del "dret a decidir". I el que ens falta per veure, per incomprensible i ridícul que pugui ser.
Que ningú s'estranyi que amb la trencadissa independentista gestada deliberadament per Mas -amb mer afany de supervivència política personal- s'hagi obert el camí a una altra trencadissa, la comunista, model 1917, encarnada per "Podem". Aquí la tenim, malgrat que fa 25 anys caigués el Mur de Berlin i es pogués exposar gairebé tot del totalitarisme comunista. Jo havia estat a l'Alemanya comunista i després hi he retornat, visitant seus i presons de la Stasi. El control social i policial, amb nombre de policia i confidents per habitant, superava el del període nazi. Les dades foren estudiades i publicades, mentre aquí són ignorades.
El resultat és que tenim un batibull conceptual, moral i polític que no hi ha per on agafar-lo. No crec en una possibilitat entre un milió d'una secessió de Catalunya. En canvi, crec que l'agonia de Mas serà més lenta que la de Junqueras -avui visible amb la cara amb que surt a les fotos- i que Mas l'aprofitarà per anar arrasant el país, com ja està fent.
Si amb tot això no sorgeix un front ampli per la serenor i la ponderació resultarà que només amb agit-prop (on figura molt bé TV3) s'hauran carregat un país que es mereixeria viure o una mort més digna. De moment, estem entre Herodes i Pilat. O entre un ultranacionalisme que diu no ser ni nacionalisme i un ultracomunisme que diu, sense que li escapi el riure, que no és comunista. Ases qui se'ls creguin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema