La jutgessa que investiga la fortuna oculta per Jordi Pujol ha imputat l'expresident de la Generalitat, la seva dona i tres dels seus fills per indicis de delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals, en considerar "sospitós" que els seus fons provinguin d'una herència de més de 30 anys enrere sense documentar. En sengles actes, la jutgessa ha acordat citar el 27 de gener a declarar com a imputats Jordi Pujol, la seva dona Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Mireia i Pere, així com expedir una comissió rogatòria a Liechtenstein per obtenir informació sobre la investigació per blanqueig de capitals que un jutge d'aquell país té oberta contra l'expresident català i descobrir si la família hi disposa de comptes. La titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona cita només la dona i tres dels fills de Pujol perquè van ser qui al juliol passat van regularitzar els fons procedents d'Andorra a través del Banc de Madrid i l'expresident català atès que en la seva carta de confessió es va fer responsable d'aquella fortuna oculta. Per a la magistrada, "l'ocultació d'un patrimoni a l'estranger, fins i tot sense conèixer el seu import, titularitat, origen o gestió porta a pensar a la comissió d'un delicte contra la hisenda publica (...) i fins i tot de blanqueig de capitals si no pot aclarir-se l'origen d'aquells fons". La jutgessa creu que de moment no es pot vincular la fortuna dels Pujol a comissions il·legals per l'adjudicació d'obra pública, però apunta que "no deixa de ser sospitós el fet que els fons provinguin d'una herència de més de trenta anys enrere sobre la qual no s'aporta cap documentació (...)".

L'acte admet parcialment a tràmit les querelles presentades per Manos Limpias, Guanyem Barcelona, Plataforma x Catalunya, ICV, UPyD i l'advocat José Emilio Rodríguez Menéndez contra els Pujol, però descarta imputacions d'altres delictes que aquestes denúncies apunten, entre ells suborn i tràfic d'influències. Segons l'opinió de la jutgessa, sostenir que els diners dels Pujol tenen origen delictiu i procedeix del cobrament de comissions il·legals suposaria "una presumpció o un salt qualitatiu que no és possible fer de moment", atès que els delictes que apunten aquestes querelles "no apareixen prou acreditats ni resulten evidents ni palpables". En aquest sentit, la magistrada recorda que "no es pot utilitzar el procés penal per dur a terme la constatació d'uns fets narrats de forma genèrica i imprecisa sense suport probatori algun", i adverteix que no està permesa "una investigació prospectiva". En el seu acte, la instructora deixa oberta la porta per imputar la resta de membres del clan Pujol o terceres persones en el cas que es reveli l'existència d'altres fons d'"origen no justificat".

La magistrada acorda en el seu acte remetre una comissió rogatòria a Liechtenstein, després de recordar que a través d'un ofici de la Interpol s'ha tingut coneixement de l'existència d'un procediment penal obert per la Princely Court of Justice d'aquest país per sospites de blanqueig contra l'expresident de la Generalitat. Concretament, la instructora demana a les autoritats de Liechtenstein que l'informin de les actuacions que té obertes sobre Jordi Pujol i que realitzi "les gestions oportunes amb les entitats indicades en aquest país a fi de determinar l'existència de comptes bancaris o instruments financers de qualsevol tipus a nom dels imputats" o en els quals aquests figurin com apoderats o autoritzats.

La justícia també ha acordat la magistrada remetre de nou una comissió rogatòria a Andorra per descobrir si la família Pujol té comptes bancaris en aquest país, després que les autoritats del Principat li deneguessin la seva primera sol·licitud argumentant que calien més detalls sobre els indicis delictius que se'ls atribueixen. Respecte a la comissió rogatòria a Suïssa, que el país helvètic va denegar a l'espera de rebre més concrecions sobre els delictes investigats, la jutge ha desistit de remetre-la de nou en no ser possible "complimentar les exigències de les autoritats suïsses".

Les reaccions

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va apel·lar a respectar el principi de presumpció d'innocència en el cas de l'expresident Jordi Pujol (CiU. Per la seva banda, el portaveu adjunt d'ERC Oriol Amorós va demanar "rapidesa i diligència" als tribunals per jutjar els delictes que s'imputen a la família de l'expresident Jordi Pujol, i espera que l'actual president català, Artur Mas, comparegui a petició pròpia al Parlament per donar explicacions. En la mateixa línia, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va demanar de nou la compareixença de Mas davant la comissió d'investigació del cas Pujol.