Protagonistes indiscutibles del poder polític i econòmic en els 80 i 90, Jordi Pujol i Josep Lluís Núñez han sacsejat l'any a Catalunya amb la imputació de l'expresident català després de confessar una fortuna oculta a l'estranger i l'empresonament del constructor pel cas Hisenda. Hi haurà un abans i un després de la tarda del 25 de juliol del 2014, en la qual Pujol va provocar un sisme d'una magnitud incalculable amb la carta que va enviar per sorpresa als mitjans de comunicació amb una confessió que ha soscavat els fonaments de dues dècades de "pujolisme" i ha obert un front polític i judicial de conseqüències encara imprevisibles. Aclaparat per les revelacions sobre els negocis de la seva família i per les investigacions judicials als seus fills, Pujol -president de Catalunya entre 1980 i 2003- va revelar en la carta que durant 34 anys va ocultar a l'estranger una fortuna procedent, segons la seva versió, d'una herència del seu pare.
Després de la confessió, un jutge de Barcelona ha imputat per frau fiscal i blanqueig Jordi Pujol, així com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus fills Marta, Mireia i Pere, per les sospites sobre l'origen de la fortuna el clan, per aclarir si, com sostenen les acusacions, va començar amb comissions il·legals per adjudicacions d'obra pública i de negocis il·legals. Altres tres fills de Pujol estan imputats en altres causes: Jordi Pujol Ferrusola, per blanqueig de capitals i frau fiscal; Oleguer, que va arribar a ser detingut, per blanqueig; i Oriol, que va deixar la política -on es perfilava com eventual successor d'Artur Mas- després de ser imputat per suborn i tràfic d'influències. L'any deixa a les portes de judici dos pesos pesants dels governs de Pujol: els exalts càrrecs Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, acusats de cobrar milionàries comissions il·legals per adjudicacions públiques en el "cas Pretòria", en què també estan imputats l'exdiputat socialista Luis Andrés García i l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz (PSC).
Si Pujol va liderar la política catalana dels vuitanta i noranta, el constructor Josep Lluís Núñez no va tenir rival empresarial en la mateixa època, en plena bombolla immobiliària i presidint, entre 1978 i 2000, el FC Barcelona. Núñez ha tornat a les portades per ingressar a presó al novembre, al costat del seu fill, per complir els dos anys i dos mesos als quals van ser condemnats per subornar tècnics d'Hisenda perquè fessin la "vista grossa" en les inspeccions al grup "Núñez y Navarro". Després d'anys d'instrucció, l'Audiència de Barcelona va condemnar el 2011 els Núñez a sis anys de presó per subornar inspectors per eludir el pagament de prop de 13 milions d'euros en impostos, una pena que el Tribunal Suprem (TS) va rebaixar al gener passat la condemna fins a dos anys i dos mesos.
Els Núñez van demanar l'indult i van sol·licitar a l'Audiència que suspengués el seu ingrés penitenciari, però el tribunal els va obligar a entrar a la presó. El 24 de desembre, això no obstant, Núñez i el seu fill van abandonar Quatre Camins per passar Nadal a casa seva, després d'obtenir el règim de tercer grau, tan sols 40 dies després d'haver ingressat a la presó.
Més casos
Un altre cas de corrupció a punt per judici és el que involucra al diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, per a qui la Fiscalia demana dos anys i sis mesos de presó per acceptar presumptament regals d'un suposat mafiós rus a canvi de favors ?rbanístics. També seuran al banc dels acusats els exdirectius de CatalunyaCaixa Narcís Serra i Adolf Todó, per entendre el jutge instructor que van aprovar sobresous "en perjudici i menyspreu" dels interessos generals i de l'entitat bancària.
Contra pronòstic el 2014 no ha finalitzat la instrucció del cas Palau, que el jutge Josep Maria Pijuan va donar per conclosa a finasls de 2013 -abans de jubilar-se-, després de situar en 6,6 milions d'euros la suma suposadament desviada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música. El cinquè jutge que va assumir la instrucció, José Julián García de Eulate, va ordenar noves diligències i va postergar així el tancament del cas. En canvi, sí que s'ha celebrat aquest any el judici per l'"Hotel del Palau", suspès tretze dies per una inoportuna fractura de fèmur del gairebé octogenari Fèlix Millet, que va ensopegar en baixar del llit a casa seva just el dia en què havia de declarar. L'Audiència va condemnar Millet a un any i a la seva mà dreta, Jordi Montull, per tràfic d'influències, encara que va absoldre de prevaricació l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona.
En un any marcat pels casos de corrupció, una jutgessa de Sabadell ha imputat una quarantena d'alcaldes de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) per cobrar dietes presumptament irregulars.
L'existència d'aquests sobresous sospitosos es va descobrir arran del cas Mercuri, trama de suposada corrupció urbanística amb epicentre a Sabadell, per la qual al gener del 2015 se celebrarà el judici en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per una de les seves múltiples peces separades: la contractació a dit com a responsable d'Urbanisme de Montcada i Reixac d'una exalt càrrec del tripartit. Per aquest cas s'asseuran a la banqueta el diputat del PSC Daniel Fernández, l'alcaldessa de Montcada, Maria Elena Pérez, l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos (PSC), i el seu germà i exregidor Francisco, per als quals el fiscal sol·licita dos anys de presó i sis d'inhabilitació per tràfic d'influències. Altres polítics en dificultats judicials són l'exconseller del tripartit Joaquim Nadal (PSC), imputat per suposadament estafar un promotor en una permuta de terrenys, i el diputat de C's Jordi Cañas, que va abandonar l'escó després de ser imputat per frau fiscal.
Però no només els polítics han desfilat pels jutjats: l'astre argentí del FC Barcelona Leo Messi està a les portes d'anar a judici per tres delictes contra Hisenda per defraudar 4,1 milions d'euros entre 2007 i 2009, mentre la soprano Montserrat Caballé ha pactat amb la Fiscalia una condemna de mig any de presó i una multa de 240.000 euros per defraudar mig milió d'euros a Hisenda en la declaració de la renda de l'any 2010, simulant que tenia domicili a Andorra.
