La Fiscalia Anticorrupció va demanar ahir penes de 6 anys i 10 mesos de presó per als exalts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta pel cas Pretòria de corrupció urbanística a Barcelona, així com multes que sumen 13,7 milions d'euros per al segon d'ells i 10,3 milions per al primer. En el seu escrit de qualificació, Anticorrupció demana la màxima pena -8 anys de presó i multes que sumen 22,6 milions per diversos delictes- per al presumpte líder d'aquesta trama, l'exdiputat del PSC Luis García, conegut com a Luigi, i sol·licita també 6 anys i 10 mesos de presó i una multa de 4,1 milions per a l'exalcalde del PSC a Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz. A més, reclama el decomís als acusats dels guanys obtinguts de forma il·lícita a través d'aquesta trama: 5,8 milions d'euros a Prenafeta i a Luigi, respectivament, 3,2 a Alavedra i 1,1 a Muñoz.

La Fiscalia va emetre el seu escrit de qualificació després que el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz proposés el passat 18 de desembre portar a judici 11 imputats d'aquesta trama, que es calcula que va defraudar uns 45 milions d'euros en tres operacions urbanístiques als ajuntaments barcelonins de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. Entre multes i decomisos, Anticorrupció demana un total de 93,7 milions d'euros per als onze imputats, als quals acusa dels delictes de tràfic d'influències i suborn, tots dos comesos per particulars i funcionaris, i blanqueig de capitals. A més dels ja citats, la Fiscalia demana 3 anys i 6 mesos de presó i multa de 9,4 milions per blanqueig per a Maria Lluïsa Mas Crussels (dona de Prenafeta), la mateixa pena de presó que per al testaferro Philip MacMahan; tres anys per a Manuel Carrillo; dos anys i nou mesos per a Manuel Valera; dos anys i sis mesos per a Gloria Torres, un any per a Manuel Dobarco (exedil a Santa Coloma) i onze mesos per a José Singla.

Poder sobre càrrecs públics

La Fiscalia, de la mateixa manera que Ruz, considera provat que entre 2001 i 2009 es van executar a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona "una sèrie d'operacions urbanístiques que van proporcionar als acusats l'obtenció d'abundants i il·lícits beneficis i comissions mancades de tota justificació i lògica comercial".

En les citades operacions va tenir un paper fonamental Luigi, diputat autonòmic del PSC entre 1980 i 1988 i "conegut en tot l'entorn empresarial dedicat a l'àmbit immobiliari i de la construcció pel seu paper d'aconseguidor". Segons la Fiscalia, era "notòria la relació i influència que exercia sobre els càrrecs públics integrants dels òrgans decisoris de les adjudicacions públiques d'aquests municipis" i els empresaris interessats en alguna de les esmentades adjudicacions que tenien assumit que per obtenir-les havien de disposar de la seva autorització. En aquesta estratègia va disposar a més de "la indispensable col·laboració de l'acusat Manuel Valera Navarro, home de la seva confiança que figurava com a administrador en la majoria de les societats controlades" per Luigi. Dins del cercle de relacions que aquest mantenia amb els càrrecs públics de les localitats en què es va desplegar aquesta trama destaca la que l'unia amb Bartomeu Muñoz, que era de tal intensitat que Luigi prenia moltes de les decisions urbanístiques de l'Ajuntament de Santa Coloma de les quals Muñoz "assumia com a pròpies, rebent per això abundants i il·lícites comissions".

Relació amb Jordi Pujol

Pel que fa a l'activitat delictiva desplegada a Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, va ser crucial, segons la Fiscalia, el paper desenvolupat per Prenafeta i Alavedra, els quals mantenien "una estreta relació personal amb el llavors president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol". Tots dos, "sabedors de la facilitat amb la qual es movia Luis Andrés García en aquests municipis" i de la "influència que també ells exercien sobre determinats càrrecs públics de Catalunya, es van reunir amb l'anterior, planificant i executant el temps del desenvolupament urbanístic i de les adjudicacions". Això "els va permetre rebre comissions il·lícites procedents dels empresaris que, gràcies a les seves influències, van aconseguir les adjudicacions en aquests municipis".

Per aconseguir l'ocultació i reinversió dels fons generats amb aquesta activitat il·lícita, Prenafeta va disposar de la participació essencial de la seva dona Maria Lluïsa Mas i Alavedra de la seva dona Doris Malfeito (ja morta), així com de la dels també acusats Glòria Torres Pladellorens i Philip Mc Mahan.