Els imputats pel cas Pretòria, de presumpta corrupció entorn de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i altres municipis barcelonins, estan cada vegada més a prop de seure al banc dels acusats, després que l'Audiència Nacional hagi arribat ja al final de la instrucció del cas i hagi proposat a les acusacions que es porti a judici 11 imputats. Entre aquests hi ha part de la vella guàrdia de Jordi Pujol, com Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i dos exdirigents del PSC, l'exalcalde socialista de Santa Coloma Bartomeu Muñoz i l'exdiputat autonòmic Luis García Sáez, conegut com a Luigi. Aquest darrer, molt més que els anteriors, va tenir durant anys forta relació amb les comarques de Girona. O millor dit, amb ajuntaments pels quals havia efectutat nombroses obres. Ajuntaments en la seva major part socialistes com ell, per descomptat, i entre els que no faltava el de la capital, Girona.

En un acte donat a conèixer fa pocs dies, el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz converteix en procediment abreujat les actuacions obertes en la instrucció del cas Pretòria, i proposa obrir judici oral per un delicte continuat de blanqueig de capitals, suborn i tràfic d'influències, contra 11 de les persones que quedaven imputades, d'una llista inicial de 20, de la qual han caigut, per sobreseïment, nou més. Sembla que en aquesta ocasió el controvertit Luigi no s'escapolirà de seure a la banqueta, com era la norma fins ara. A començament de segle el jutge Adolfo Fernández Oubiña havia arxivat les acusacions contra Luigi, en una decisió sorprenent que va ser molt criticada. No van ser pocs els que van recordar que aquest jutge havia treballat al bufet de Joan Piqué Vidal -advocat condemnat l'any 2005 a set anys de presó per conxorxa- i va ser sancionat en diverses ocasions pel CGPJ

A dos passos del judici

L'únic pas que separa ara els imputats del banc dels acusats és que el Fiscal i les acusacions formulin el seu escrit d'acusació sol·licitant el judici, o bé demanin el sobreseïment de la causa.

El cas Pretòria va esclatar fa ja més de cinc anys, a l'octubre del 2009, quan una gran operació policial ordenada per l'aleshores jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón als ajuntaments barcelonins de Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres va acabar amb una vintena de detencions. Després d'aquesta actuació, els cinc principals imputats, Alavedra, Prenafeta, Muñoz i Luigi, van ser empresonats durant uns dies, fins que van abonar una fiança milionària imposada pel mateix Garzón.

Segons creu el jutge, els imputats formaven part d'una trama de corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma, que hauria operat des de l'any 2000 fins al moment de les detencions, el 2009. La trama hauria dut a terme "tasques d'intermediació o influència en adjudicacions públiques vinculades a diverses operacions urbanístiques desenvolupades en l'àmbit municipal" de Barcelona. La "intervenció principal" l'hauria dut a terme precisament l'exdiputat autonòmic socialista Luis García. En Luigi.

La manera de funcionar de la presumpta trama corrupta, segons creu el jutge, hauria estat la clàssica en altres casos similars: aconseguir adjudicacions de terrenys, requalificar-los i vendre'ls a un preu molt superior. A canvi d'aquestes operacions, els mediadors haurien rebut "quantioses" comissions il·legals, que enfosquien mitjançant entramats societaris i financers.

Força obres a Girona

L'exdiputat socialista va impulsar una companyia, AGT, que va ser beneficiada per nombroses adjudicacions d'ajuntaments, la majoria vinculats al PSC. Entre 1995 i 1999 -quan AGT va fer suspensió de pagaments-, la companyia havia iniciat projectes valorats en més de sis milions d'euros -quan en dèiem pessetes- a les comarques de Girona.

Destaquen les adjudicacions a AGT per construir pavellons esportius al barri de Vila-roja de Girona i Quart. La primera va costar prop d'un milió d'euros, mentre que la segona tenia un pressupost de prop d'1,5 milions.

En el cas de Quart, l'aleshores alcalde socialista, Pere Cabarrocas, va justificar l'adjudicació a AGT -va presentar un pressupost molt similar al d'una empresa gironina- pel fet que "està acreditada per l'envergadura de les obres realitzades" davant la gironina "que només porta un any en obres públiques". Quatre anys més tard, i amb el pavelló inacabat i amb l'empresa AGT en situació de suspensió de pagaments, l'alcalde defensava encara una negociació amb l'empresa per evitar un contenciós judicial.

Però el municipi amb què més va treballar l'empresa de García Sáez va ser Girona, participant en setze obres convocades per l'Ajuntament. A banda del pavelló de Vila-roja, va realitzar obres al Museu del Cinema, va urbanitzar el sector de la Mercè i, sobretot, va fer el polígon de Domeny. Aquesta última adjudicació estava pressupostada en més d'1,5 milions d'euros.

Una de les pràctiques habituals d'AGT era oferir pressupostos amb preus molt inferiors al del mercat, en alguns casos de fins al 22%, fet que va motivar crítiques per part d'organitzacions empresarials, recordant la pressió de les administracions sobre les constructores per rebaixar costos per sobre de tot.

Tot i haver militat al PSC -Luis Garcia va ser diputat al Parlament des de 1980 fins a 1992-, també estava ben relacionat amb destacats militants de Convergència Democràtica.

A banda dels contactes que havia establert amb els ara detinguts Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, Luigi va fer negocis amb un exdirector general de Seguretat Ciutadana d'un Govern Pujol, Lluís Renau, i amb el fundador de CDC Carles Sumarroca.

Sembla que finalment li ha arribat l'hora de donar comptes a la justícia, i qui sap si de revelar alguns noms sense el concurs dels quals res no hauria pogut fer.