Josep Rull

«Una comissió d'investigació no sembla el lloc idoni perquè un president comparegui»

Coordinador general de CDC, passa revista a diferents temes de l´actualitat, començant per Jordi Pujol, a qui està lluny de condemnar i del qual defensa la trajectòria. Critica veladament ERC, de la qual insinua certs interessos electorals, al contrari de les mires elevades que està mostrant CDC en el procés sobiranista. Així mateix, alerta que si no surt bé aquest procés, hauran de passar generacions abans de tenir una altra oportunitat

01.02.2015 | 08:36
«Una comissió d'investigació no sembla el lloc idoni perquè un president comparegui»

CDC és a punt de celebrar un congrés per refundar-se i desvincular-se de la corrupció. Això significa renegar de Jordi Pujol?
Vol dir entendre que ens cal un nou partit, hem de passar pàgina i fer una cosa diferent, nova. Un nou partit per a un nou país.

Amb en Jordi Pujol hi ha hagut acarnissament per ser qui és?
És evident que sí. S'ha volgut aprofitar aquest trist afer per posar en dubte tota una trajectòria. S'han de separar molt bé el que són errors d'una persona concreta de la creació d'un sistema de govern molt ambiciós que ens permet ser on som; si s'hagués governat Catalunya com una província ara no ens podríem plantejar la possibilitat de crear un estat independent. Es va governar realment com una nació.

Quin sentiment li desperta veure l'antic líder de CDC i de Catalunya en la seva situació actual?
Una suma de sentiments. Hi ha una profunda tristesa i perplexitat. I també una part d'empatia i de reivindicació d'una trajectòria col·lectiva que va encapçalar Jordi Pujol.

Entre nosaltres: no creu més plausible que els diners fossin de comissions que d'una herència?
Pel respecte i credibilitat que em mereix Jordi Pujol, haig de creure el que ha dit tant en seu parlamentària, com al jutge, com a nosaltres: que és una herència. Durant aquest procés haurà de ser capaç d'aportar els elements que defensin aquesta tesi. Pel coneixement personal que li tinc, jo me'l crec.

Si en el govern de Pujol hi hagués hagut irregularitats, Artur Mas n'estaria al corrent, no?
Bé, estem parlant d'un cas concret i particular, no pas d'una acció de govern. I si en quedés cap dubte, el Parlament ha creat una comissió d'investigació en la qual nosaltres ens implicarem a fons. Per això quan al president Mas se li ha demanat comparèixer, ha reclamat fer-ho al més ràpid possible.

Negar-s'hi hauria quedat lleig.
Si tinguéssim por de la veritat ens hauria interessat convocar les eleccions de manera immediata. Si per alguna cosa és interessant que aquestes siguin el setembre és perquè la comissió podrà fer la feina i arribar on hagi d'arribar. N'hi ha que es comuniquen amb pantalles de plasma, però la Convergència del president Mas es caracteritza per donar sempre la cara. I per tenir en la trasparència i el rendiment de comptes elements fonamentals.

Però des de CDC s'ha criticat que se cités Artur Mas.
Per sentit de respecte institucional, el que correspon és que aquestes explicacionss les doni on ho fan els presidents: en els plens o la Comissió d'Afers Institucionals. Les explicacions són pertinents, però el legítim i normal en un país normal és donar-les allà on correspon pel sentiment de respecte a la presidència. Una comissió d'investigació no sembla que sigui el lloc idoni.

Pensa, com el conseller Santi Vila, que és "poc patriota" demanar la compreixença del president en la comisisó?
Hem de ser conscients de la transcendència del moment i de la seva excepcionalitat. La voluntat del president és de comparèixer, però s'ha de fer de manera que no pugui ser aprofitada pels enemics del procés. O sigui, dels que no són aliats de la transparència sinó enemics del procés.

Samuel Johnson va dir que el patriotisme és l'últim refugi dels canalles.
Per a mi el patriotisme és un sentiment cívic positiu que fa que les nacions tinguin un alt nivell de progrés econòmic i social, que siguin països amb valors de comunitat molt reforçats. És aquest patriotisme cívic el que nosaltres sempre hem defensat.

Es refia més d'ERC o d'UDC?
M'he de refiar de tota aquella gent que creu en Catalunya, en el dret a decidir, en la democràcia. Si ens en volem sortir hem de ser com més millor. Si l'opció és barallar-nos per veure qui obté la porció més gran del pastís, no ens en sortirem.

A ERC la mouen més interessos electorals que de país?
Els interessos de país sempre hi són, però a vegades pot fer la sensació que hi ha més interès per veure com queda repartit l'espai del sobiranisme que no pas a eixamplar-ne la base. Cadascú té la seva estratègia, i a CDC tenim clar que el nostre objectiu és construir una gran majoria per guanyar les eleccions del 27-S en termes plebiscitaris. És el moment d'aparcar la batalla clàssica de partits en termes autonòmics i entendre la transcendència del moment. Hauria sigut més fàcil amb una candidatura conjunta, segur, però nosaltres no ens distraurem a veure qui ha d'ocupar l'hegemonia en el país.

També deuen tenir algun interès electoral
La proposta que el president Mas feia de candidatura conjunta suposava un alt sacrifici per part de Convergència. El partit estava disposat a fer tres o quatre passos enrere perquè el país en pogués fer 10 o 20 endavant. D'oportunitats com aquesta en tindrem poques, si no ens en sortim ens haurem d'esperar generacions.

Li veu gaire anys de vida a la federació CiU?
M'agradaria que aquest instrument d'èxit que és CiU el poguéssim refermar al servei d'un nou objectiu, que és el de la independència. De tota manera Unió ha obert un debat intern al respecte, i hem de ser respectuosos.

UDC és com un animal paràsit que viu del més gran, CDC?
Unió ens permet arribar a sectors que racionalment tenen dubtes sobre el que estem fent. La funció de CiU no és revitalitzar els convençuts, això ja ho fan altres. El nostre objectiu és eixamplar la base del dret a decidir i a la independència amb els que expressen dubtes.

El conseller Boi Ruiz és el que més vots els fa perdre?
A Boi Ruiz li toca salvar el model sanitari de Catalunya, que és un model d'èxit. És molt fàcil governar des de l'endeutament permanent amb la idea que ja ho pagarà algú altre, per això l'herència del tripartit ha sigut tan terrible. Però és complicat salvar l'estat del benestar. El conseller Boi Ruiz, amb molt pocs recursos està aconseguint molt bons resultats. Reduir les llistes d'espera de l'ICS amb tant pocs recursos significa que hi ha darrere una molt bona gestió.

Segons el darrer baròmetre, només el 26% dels catalans se sent "només català". A veure si al final tot plegat no servirà de res.
No, perquè la Catalunya que volem construir ha de servir tant per als que només ens sentim catalans com per als que a més de catalans se senten andalusos, extremenys o espanyols. En aquest projecte no preguntem a la gent d'on ve, sinó on volem anar plegats.

Si ara Rajoy fes una bona oferta, tant política com de finançament, no seria cosa d'acceptar-la i oblidar-se de tot?
No, perquè hi ha una cosa a la qual no pensem renunciar, i és que la darrera decisió l'ha d'adoptar democràticament el poble de Catalunya. Qualsevol proposta d'encaix o de finançament -altament improbables- s'hauria de sotmetre a votació dels catalans, al mateix nivell que la independència. Mentre nosaltres siguem al govern no prendrem cap decisió sobre cap acord amb l'Estat espanyol si no està avalada pel poble de Catalunya. Convergència ja ha passat de pantalla, ara estem convençuts que el millor instrument per al futur del país és la independència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema