La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va descartar ahir al Parlament que la ponència de la llei electoral que es va reobrir divendres passat treballi únicament per aprovar l'estructura d'una administració que controli i organitzi els comicis. "Cal ser pragmàtics però també ambiciosos. I no podem aprovar només una llei d'administració electoral; és massa conservador. No podem oblidar l'objectiu final de comptar amb una llei electoral completa", va sentenciar, en resposta a una interpel·lació de Ciutadans. Ortega, a més, va encoratjar els partits a "buscar i trobar el consens" que faci possible aquesta llei, perquè és "una de les principals estructures d'estat" que li calen a Catalunya.
El missatge
La vicepresidenta del Govern Joana Ortega va demanar "treballar, com tanta i tanta gent durant la vuitena, la novena i aquesta legislatura" per una llei electoral "on les persones se sentin representades, que representi la pluralitat del país, que representi tant les persones com els territoris, i també amb l'elecció territorial directa". Aquestes paraules encaixen amb el que la setmana passada Ortega va reclamar per a la llei electoral, apostant perquè la meitat dels diputats fossin escollits per circumscripcions electorals territorials petites, i l'altra meitat per llistes de partits. "Sento vergonya de les forces polítiques que neguen drets als ciutadans".
La vicepresidenta del Govern va fer aquestes declaracions sobre la llei electoral responent a una interpel·lació del diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa, que va aprofitar per retreure al Govern que hagi estat "enganyant" als catalans intentant fer passar per una consulta el procés participatiu del 9-N "quan no ho era". En aquest sentit, va acusar a l'executiu de voler "controlar l'òrgan de control electoral" per poder "seguir enganyant" als catalans.
En aquest sentit, Ortega va ser taxativa negant les acusacions i va retreure a C's la seva actitud. A més, la vicepresidenta va assegurar que sent "vergonya, i molta, de les forces que neguen un dret als ciutadans, neguen que puguin decidir de manera pacífica i democràtica el seu futur comú", en referència als partits que no accepten un referèndum o una consulta sobre la independència.
