Marc Vidal Pou

"El pujolisme ha viscut permanentment dins d'un femer on el tràfic d'influències era normal"

08.02.2015 | 00:00
Marc Vidal és la veu gironina dins la comissió que investiga la família Pujol i el seu enriquiment.

Diputat al Parlament per ICV-EUiA. Serà l'únic gironí a la comissió d'investigació del clan Pujol i espera que la compareixença d'Artur Mas no es vegi viciada pels acords amb ERC. També confia que hi hagi "unes conclusions molt més aproximades a la realitat".

El diputat al Parlament per Girona en representació d'ICV-EUiA, Marc Vidal, és l'únic gironí que forma part de la comissió d'investigació sobre el clan Pujol. Vidal recorda que no és una comissió que busqui fer justícia, però assegura que servirà per "obrir els ulls a molta gent" amb Jordi Pujol, que mentre "ens parlava d'ètica fiscal i de moral pública estava cometent frau durant 35 anys". Lamenta que des dels anys 80 hi hagi qui és especialista a embolicar-se amb la bandera per amagar que "vivien dins un femer de tràfic d'influències".

A l'inici no es va demanar ni una sola compareixença d'un exconseller o conseller català i moltes de polítics espanyols. Estem davant d'una altra comissió d'investigació en la qual no s'investiga res?
El format no permet gaire fer una recerca en profunditat. Per temps, per mitjans i per mecanisme de funcionament. No té l'objectiu de buscar culpables, per això ja hi ha la justícia. L'objectiu és polític. És a dir, què s'ha fet malament en política perquè s'hagin produït casos de corrupció com els que estem veient? Què podem fer en política per posar-hi elements de correcció? Com que la primera part hi ha partits que els molesta perquè remet a tota la porqueria dels anys de pujolisme, ho van voler centrar en experts i més experts i a engegar el ventilador. El que passa és que facin el que facin sempre els esquitxa.
Què opina de la compareixença de Jordi Pujol al jutjat? Què espera que faci a la comissió d'investigació?
El senyor Pujol és especialista en els contes a la vora del foc. Això és el que va fer en la seva compareixença al Parlament i això és el que suposo que va fer al jutjat. Coincideixo amb la jutgessa a no creure-me'l, bàsicament perquè al seu relat li falten els documents que el justifiquen, que diu que té però que no aporta. Quan vingui a la comissió d'investigació dependrà d'ell que vulgui respondre les preguntes amb veracitat o que vulgui seguir alimentant una mena d'autoimmolació per salvar els seus, que a hores d'ara no es creuen ni els més fidels veient dia a dia amb estupefacció la fam de diner de tot el clan al llarg dels anys.
Vostè té alguna certesa d'on han sortit els diners dels Pujol? Ha tret alguna conclusió del que ha escoltat fins ara la comissió?
Les úniques certeses dels diners d'Andorra hi seran quan vulgui aportar a la justícia que l'investiga l'estat dels seus comptes d'Andorra i es puguin comparar amb les seves declaracions de renda dels anys 80. Perquè hi ha compareixents que han vingut a la comissió, que fa anys que investiguen, o d'altres que van fiscalitzar el cas de Banca Catalana, que asseguren que amb l'enfonsament del banc Jordi Pujol va treure diners de la venda de les seves accions abans que passessin a valdre un euro i s'arruïnessin la major part d'accionistes. Alguns han fet el càlcul d'uns 800 milions de pessetes de l'època. Aquests investigadors sostenen també que el Banc de Biscaia, que es va quedar amb Banca Catalana, va pagar uns 500 milions més pels favors prestats. Aquesta és una hipòtesi que ubicaria aquests diners a Andorra després d'haver passat per un compte xifrat de Suïssa. Una altra cosa són els diners dels fills, que, pel que diu el fiscal, s'han fet a base de comissions sucoses que es pagaven per obtenir contractes públics a l'ombra del pare al llarg d'un piló d'anys.
Han passat per la comissió alguns testimonis que saben més del que diuen. De què serveix, doncs, aquesta comissió?
Jo li veig una doble utilitat. La primera és que tot el que es diu queda enregistrat i transcrit i pot ser útil aportar-ho a la fiscalia perquè hagin aparegut indicis d'irregularitats dels quals cal estirar el fil o per poder incorporar proves als nombrosos judicis oberts que té tot el clan. Una segona, no menys important, és que es pot fer públic i manifest un relat cronològic d'uns fets que desmenteixin la versió oficial edulcorada de l'oasi català dels anys de pujolisme. El pujolisme ha viscut permanentment dins d'un femer on el tràfic d'influències, les portes giratòries i els tractes de favor han estat la cosa més normal del món. Hem recopilat una seixantena de casos que, des del Parlament, primer com a PSUC i després com a ICV, hem estat denunciant, reclamant i portant a judici. Hi ha hagut por i hi ha hagut connivències en tapar-ho o passar-hi de puntetes. I així ens va. La comissió pot obrir els ulls a molta gent.
CDC creu que l'oposició vol un "espectacle" amb la compareixença de Mas. Vostè vol un espectacle?
L'espectacle a la comissió és CDC. Té dues versions: als compareixents que són de la seva corda els raspalla i els canta les virtuts i als que posen el dit a la nafra els intenta desprestigiar. En comptes de reconèixer alguns fets o, com a mínim posar-los en consideració per fer neteja, si cal, i poder dir que els que hi ha ara no tenen res a veure amb tot això, el que fan és una defensa numantina que els manté absolutament en la sospita de no haver canviat cap dels mecanismes interns que els han portat on són en aquest tema. Jo no vull espectacle, però sí que vull un relat seriós de la nostra història recent després de comprovar que el president que l'ha construïda, mentre ens parlava d'ètica fiscal i de moral pública, estava cometent frau durant 35 anys.
"L'Estat espanyol estava disposat a tolerar dos bilions de pessetes d'evasió fiscal". Ho va dir el tinent coronel retirat de la Guàrdia Civil José Matas Zapata a la comissió. Estem abocats a conviure amb el frau fiscal?
Són declaracions explosives, certament, que espero que la fiscalia n'hagi pres nota per poder investigar; si no, ja li enviarem les transcripcions quan acabi la comissió. El coronel justificava que en aquell moment l'obsessió de l'Estat era la lluita contra el terrorisme i, per tant, el frau era un tema menor i es permetia. Tinc la sensació, però, que va voler desviar l'atenció de la seva persona perquè se'l va fer venir per la seva suposada relació amb els diners que els Pujol pujaven i baixaven d'Andorra. Jo crec que a Espanya i a Catalunya comença a canviar la percepció sobre el frau com una cosa tolerable. La dictadura va fer molt de mal: el que pagava a Hisenda és que era un enze. Desarrelar aquest concepte fins a arribar a sentir-te pecaminós si pagues en negre la reparació del lampista com els passa als nòrdics, hauran de passar molts anys. Però el problema greu del frau és el que es fa de manera premeditada i estructural com un mecanisme per obtenir beneficis econòmics. Aquest, la mateixa crisi l'està posant a la picota.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema