L'oposició catalana, inclosa ERC, va criticar ahir que el president de la Generalitat, Artur Mas, conegués que el seu pare tenia diners a l'estranger, concretament en el paradís fiscal de Liechtenstein, quan ja ocupava càrrecs públics. A la comissió d'investigació del frau fiscal al Parlament, Mas va negar dilluns que ell i la seva dona tinguessin comptes a l'estranger encara que, davant la insistència d'alguns grups, va admetre que "a final dels vuitanta i principi dels noranta" coneixia que el seu pare -mort el 2012- tenia fons a Liechtenstein. En roda de premsa al Parlament, el portaveu adjunt d'ERC a la cambra catalana, Oriol Amorós, va considerar que el president havia donat explicacions "clares i transparents" sobre el compte del seu pare a Liechenstein, encara que va recordar que durant els anys en què aquesta no havia estat regularitzada Mas va tenir "diferents responsabilitats" al Govern.
"És molt difícil demanar a algú que actuï denunciant el seu pare, però sí que convenci el seu pare que ho regularitzi", va opinar el diputat independentista, qui va assenyalar que aquest compte havia estat finalment regularitzat si bé "molts anys després". El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, va qualificar de poc "edificant" l'actitud del president Artur Mas. Lucena va recordar que el pare de Mas tenia un "voluminós compte opac que no declarava a Hisenda, ni l'espanyola ni la catalana", en l'època en la qual l'actual president era el "màxim responsable" de la recaptació d'impostos a Catalunya.
"Si un és conseller d'Economia, com a mínim, per dir-ho finament, no és molt edificant aquesta actitud", va afegir el portaveu dels socialistes a la cambra catalana. En aquest sentit, Lucena va posar com a exemple que si ministres d'Economia i Hisenda de governs del PSOE o del PP com Miquel Boyer, Pedro Solbes o Cristóbal Montoro confessessin públicament que el seu pare havia tingut un compte "oculta al fisc", aquest fet hagués provocat un "escàndol polític d'enormes dimensions". Per la seva banda, CiU retreu als grups que ja estiguin "elucubrant" sobre com tornar a fer comparèixer Mas a la comissió d'investigació.
Més reaccions
El portaveu adjunt del PPC a la cambra catalana, Santi Rodríguez, veu "perfectament reprovable" el fet que el president de la Generalitat conegués l'existència d'aquest compte "sense regularitzar en un paradís fiscal" de la qual ell era "beneficiari". "Sobren les paraules", va postil·lar el diputat popular perquè, va dir, "qualsevol membre del Govern en aquestes circumstàncies mereixeria reprovació, i sent conseller d'Economia encara és més evident". Des de Ciutadans, el seu portaveu al Parlament, Carina Mejías, va denunciar que el president admetés que coneixia l'existència d'aquest compte, però que "no volgués saber res". A la comissió d'investigació del frau fiscal al Parlament, Mas va negar que ell i la seva dona tinguessin comptes a l'estranger encara que, davant la insistència de Ciutadans i PPC, va admetre que "a final dels vuitanta i principis dels noranta" coneixia que el seu pare tenia fons a Liechtenstein. En aquella època, Mas ja era regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i posteriorment va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques (1995-1997), titular d'Economia i Finances (1997-2001) i conseller en cap (2001-2003) en els governs de Pujol abans que arribés l'era del tripartit.
"Jo tenia coneixement, a final dels vuitanta i principis dels noranta, de la situació del meu pare", va afirmar el president, que va admetre també que tant ell com els seus germans i la seva mare n'eren beneficiaris. No obstant això, Mas va recalcar que ser beneficiari d'uns fons no implicava heretar-los i, en aquest sentit, va garantir que no havia rebut "ni un cèntim d'euro" en concepte de "donació" ni de "successió" del seu pare, perquè tot va anar a parar a la seva mare i a "ningú més". A final de 2010, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va declarar prescrit el delicte fiscal imputat a Artur Mas Barnet, pare del llavors candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, i va ordenar el sobreseïment i arxiu de les actuacions.
