Abans de la independència, caldria fer endreça. Aquesta ja és la primera conclusió de la comissió Pujol. La declaració d'Artur Mas posa en relleu que serà difícil que els dos principals actors d'un hipotètic nou país construeixin un Estat europeu net i polit, que lluiti contra la corrupció, que posi fre a l'evasió fiscal i que estigmatitzi els defraudadors. No hi tenen gens d'interès.

De la declaració de dilluns es dedueix que CiU no assumirà cap responsabilitat ni directa ni indirecta sobre els negocis dels Pujol a l'empara de la Generalitat. La investigació sobre els Pujol és per al president Artur Mas, un cas que se circumscriu a l'àmbit familiar. A Oriol Pujol ni el va citar en la seva primera intervenció sobre el cas ITV. Li va passar per alt que havia estat el seu portaveu parlamentari i secretari general de Convergència, fet que té una transcendència que va més enllà de la llar de foc de la casa de Queralbs.

A més, Artur Mas es va enorgullir de la seva feina com a conseller d'Economia, Obres Públiques i conseller en cap. Ningú li va recordar que més de 500 treballadors van acabar al carrer en la deslocalització de Sony, Yamaha i Sharp malgrat que creu haver fet una magnífica gestió. I per aquesta feina, a més, Oriol Pujol va passar factura.

El president de la Generalitat tampoc va fer esment al cas Lear. En aquells dies, Oriol Pujol, secretari general d'Indústria en l'època, volia evitar la deslocalització. Va fracassar. El seu germà Josep assessorava l'empresa per anar-se'n a Polònia. Mil treballadors van perdre la feina. Tant sí com no, un Pujol va tornar a guanyar.

Mas va negar conèixer l'evidència que els negocis dels Pujol es feien a l'ombra del partit i d'un govern del qual ell mateix va formar part com a conseller en cap i com a secretari general i president del partit. L'amnèsia de CiU se sustenta en el fet que "les contractacions no les fan els polítics". Òbviament: les fan els familiars de Jordi Pujol.

Ja ho havia dit el diputat per ICV-EUiA Marc Vidal en una entrevista a Diari de Girona: "El pujolisme ha viscut permanentment dins d'un femer on el tràfic d'influències era normal". Però l'oposició no va anar gens preparada per posar contra les cordes un president que alguna relació amb els Pujol ha tingut. Govern i oposició van surar sobre el magma de la corrupció sense voler esquitxar-se. Dilluns Mas va salvar-se a la comissió, però vam perdre la resta de ciutadans.