LA POR ELECTORAL SEPARANT MÉS CDC i UDC

12.02.2015 | 00:00
LA POR ELECTORAL SEPARANT MÉS CDC i UDC

Sempre és crucial distingir la causa de l'efecte. Ho és especialment en el cas del darrer enfrontament entre CDC i UDC, pel projecte de llei contra el terrorisme, en què hi ha una causa clara. La causa és la desesperació de CDC en veure que la seva expectativa de vot no puja, com tampoc no ho fa la d'ERC. Per això, em diuen fonts directes, la direcció de CDC ha buscat un enfrontament obert amb UDC. Volgué veure si això li permet atraure a CDC votants d'ERC. L'exmoderada CDC es llença, un cop més, a atraure més radicalisme.
Pot semblar rebuscat, però no ho és gens. A més, hi ha un odi entre real i recíproc entre CDC i UDC, com ho és l'existent entre ERC i CDC. És curiós: els partits amb més o menys poder estan a matar mentre els que no tenen poder a Catalunya tampoc no es posen d'acord en res.
El que escric no és cap cabòria sinó informació seriosa. A més, concorda amb un altre fet, ben sabut tant per CDC com per descomptat UDC. Resulta que els democristians estan des de fa temps plantejant trencar la federació CiU immediatament després de les municipals.
UDC no trenca ara perquè creu que continuant dins de CiU podrà treure més regidors a les municipals que si hi ha de concórrer sola. UDC vol trencar perquè Duran no vol de cap manera anar a unes eleccions catalanes amb un programa secessionista. Duran ho ha dit mil vegades i realment és així. És una línia vermella que UDC no se saltarà.
L'espectacle del vot favorable a aquell projecte de llei per part d'UDC i l'abstenció de CDC va ser deliberat i provocador, em diu un diputat de la federació. "Va ser comunicat als diputats de CiU -afirma- sense passar per Duran i pocs minuts abans de la votació. L'enrabiada de Duran, portaveu del grup, va ser còsmica. Acusa Mas de ser-ne l'autor i de dur-ho a terme per denigrar-lo. Duran no el perdonarà mai".
Per part de CDC fa temps que la cúpula (Rull, Turull, Homs, Corominas) demanava que es castigués públicament Duran. Mas hi ha accedit en el marc d'una operació per intentar captar vot d'ERC. Els republicans ho han entès i això encara ha estimulat l'enfrontament entre Mas i Junqueras, que ja arribava a nivells immensos.
Exposada honestament la gènesi de l'enrenou cal reiterar que la causa és la desesperació preelectoral. L'independentisme no arriba a poder esperar aconseguir el 50 per cent dels escons, ni tampoc CDC passa per davant de l'expectativa de vot d'ERC, malgrat estar frec a frec.
CDC creia que la compareixença de Mas a la comissió parlamentària sobre les malifetes de Pujol hauria augmentat l'expectativa de vot de CDC. Es van posar a fer enquestes telefòniques tot seguit. Però aviat es van adonar que aquella compareixença no afectava l'expectativa de vot de CDC ni la d'ERC, ni la de cap grup.
Molts esperaven que Mas experimentés una reculada. ?Tampoc s'ha donat. En realitat la compareixença va ser un nyap que serví per desmillorar encara més la imatge del Parlament. Mas se'n va sortir prou bé però fou per la inhabilitat generalitzada d'altres. Ara ha quedat clar que, a dia d'avui, el tema Pujol és (insòlitament) un electró lliure pel que fa als tres comicis que ens esperen en pocs mesos.
Tanmateix, si, un dia o altre es pot acreditar de manera fefaent que Mas va mentir al Parlament, tot canviaria. Artur Mas hauria de dimitir. Però de moment no es veu gaire res a l'horitzó. Potser hi predomina el malestar de Mas i la cúpula davant la forta possibilitat que hagin de plegar. Quant a indicar un guanyador clar, no arribo a veure-ho. Potser estan tapats pels molts perdedors que hi haurà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema