Un grup de cristians coptes egipcis, format probablement per 21 persones, acaba de ser degollat a Líbia. Eren mers treballadors que havien estat ?contractats per obres civils de reconstrucció del país.

Paral·lelament, l'organització responsable, l'Exercit Islàmic (EI), sorgida a Síria i a Iraq, declarava: "estem al sud de Roma". No era per atzar. Volia assumir una pretesa guerra de religions.

Aquesta acció bàrbara no ha provocat cap gran reacció del món democràtic. No s'ha dit que ja n'hi ha prou. O es va combatre aquest terrorisme en el seu cau o aquest vindrà a matar-nos aquí. Recordo com fa quatre dies TV3 encara donava la culpa de tot als Estats Units.

Tanmateix, cal admetre que respecte a EI res no és fàcil. No és una altra al-Qaeda, sinó mil vegades pitjor, en tots els sentits. EI té diners a cabassos i, per tant, no li manquen mitjans. Primer va prendre centenars o potser milers de milions de dòlars de banques iraquianes en les ciutats que conquistà. Després va rebre ajuts de països del Golf, per solidaritat entre sunnites i per anar contra els xiïtes. Dels 57 països musulmans només quatre són de majoria xiïta però els sunnites creuen que és massa.

Avui hi ha un tràfic continuat de petroli de zones d'Iraq controlades per l'EI que va de contraban a Turquia, on és venut amb extrema facilitat i enormes beneficis. Fa dues setmanes una cadena de TV francesa en va emetre un excel·lent programa. Els camions es tocaven. Era com un accés a la Costa Brava un matí d'un diumenge solejat d'estiu.

A l'EI tampoc no li manquen combatents. N'hi ha de molts països europeus. Poden retornar als seus països d'origen i esdevenir un gran perill per molts i molts anys. Res no va de broma.

En canvi, aquí els grans mitjans casolans sembla que s'ho ?prenguin com una collonada, que diria Josep Pla. O com un element que es pot usar en ridícules lluites internes i politiqueres. Ho escric pensant en el tema del lògic consens que es donà entre el PP i el PSOE amb relació a l'elaboració d'una nova legislació antiterrorista. Fou el que se sol assolir arreu i que aquí, per sort, s'ha donat sovint amb relació al terrorisme etarra.

Però resultà que CDC va usar aquell delicat tema per desmarcar-se d'UDC, trencant l'acord ferm de CiU d'anar junt amb el PP i el PSOE. Mas ho va voler per veure si podia atraure's vot d'ERC. És a dir, va optar per una política radical i desesperada, amb finalitat electoral, de desgast d'ERC. Avui, l'aventurisme de CDC no té límits.

La cirera damunt aquest verinós pastel la va posar Pilar Rahola. En una carta oberta al dirigent del PSC Miquel Iceta, publicada a La Vanguardia, Rahola es va superar a si mateixa en maldat i desvergonyiment. Com sempre, però amb encara més agressivitat verbal, Rahola va injuriar tothom que defensés aquella necessària llei antiterrorista. Rahola va ser d'un xaronisme esgarrifós. En oposar-se a una nova legislació terrorista "per se" Rahola va mostrar que el seu únic nord és donar suport a Mas.

No em puc acabar de creure que el creixement, en pocs mesos, del terrorisme d'EI, avui sense parió en el món, pugui passar a ser un tema d'enfrontament politiquer. És una inconsciència còsmica.

Les persones que hagin seguit i s'hagin cregut la visió donada per TV3 del terrorisme pro rus a Ucraïna i el de l'EI estan intel·lectualment desvalgudes. El mateix podria dir dels que van seguir per aquell mitjà la intervenció a Iraq. Respecte a llavors no em puc treure del cap l'admiració de TV3 pel mul·là Muqtada al-Sadr.

Resulta xocant que amb una reaccionària CDC en el poder es pugui produir tot el que exposo, i puc demostrar. Arribes a sentir vergonya aliena. Ja es veuran les mentides que s'ha fet empassar a persones honestes. Tardarà una mica, però constatarem com CDC ha assumit, a gust, les pitjors bogeries. Aquí subsisteixen com substrat del comunisme dels temps de la Guerra Freda, quan l'objectiu demagògic determinant era anar contra els Estats Units.