El fiscal va demanar ahir al Tribunal Suprem que ordenés a l'Audiència Nacional la repetició del judici que va acabar en l'absolució dels 19 acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat pel setge al Parlament català el 2011, una conducta que l'acusador públic va qualificar de molt greu. Mentre que les defenses van sol·licitar que es confirmessin les absolucions, els advocats del Parlament i de la Generalitat de Catalunya van demanar que, sense necessitat de repetir el judici, s'anul·lés la sentència i es canviés el veredicte. El Suprem va celebrar la vista pública sobre els recursos que la fiscalia, la Generalitat i el Parlament de Catalunya van presentar contra les citades absolucions.

El fiscal va assenyalar durant l'esmentada vista que la sentència era brillant i va alabar els magistrats que la van signar, però al mateix temps els va reprotxar haver-hi abocat la seva ideologia, de manera que havien convertit el dret de manifestació en un fet absolut. Segons ell, els fets enjudiciats no van ser una manifestació, sinó una agressió al poble català i els seus representants planejada perquè no entressin parlamentaris a la seu del poble, un fet molt greu que va donar la volta al món en tots els mitjans de comunicació i en tots els idiomes.

La resposta

A l'observació que la sentència va tenir naturalesa ideològica van respondre les defenses que només els diputats de CiU i PP van pretendre que hi havia hagut delictes. Van afegir que la dimensió ideològica era inseparable de qualsevol acte humà, però que la sentència era brillant des del punt de vista tècnic. Van insistir que la clau del veredicte es trobava en el fet que no s'havia provat que hi hagués agressions a qualsevol diputat, pel que només hi havia l'opció d'absoldre. Els magistrats que van signar les absolucions van ser Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel, mentre que el president del tribunal, Fernando Grande Marlaska, va emetre un vot particular amb una posició diferent de la majoria.