Sanitat i informació, grapejades per la política

19.02.2015 | 10:09
Sanitat i informació, grapejades per la política

Dimarts passat va ser un dia molt singular. Per un costat, hi va haver col·lapses sanitaris, en especial a urgències, de grans hospitals, anunci de privatització d'àrees bàsiques i altres desgràcies consubstancials a la destrucció del que havia estat, i ja no és, una molt malmesa sanitat pública.

Per un altre costat, i paral·lelament, hi hagué una emfàtica compareixença d'Artur Mas ignorant aquella realitat. Però prometia un futur meravellós, si tots fem bondat i el votem d'aquí a set mesos. Vol que el 27-S fem allò que les enquestes li neguen. Ell sap que avui no guanyaria les eleccions el conjunt independentista format per CDC i ERC. Ho indiquen enquestes telefòniques efectuades des de CDC i les dades que té el Centre d'Estudis d'Opinió, però no pogué comunicar.

Dimarts Mas va amagar el present (la destrossa sanitària) i va mostrar un futur idíl·lic. Em va fer recordar que a la URSS circulava un acudit que es fotia d'aquesta capacitat per descriure el futur i no voler veure el present, o bé pervertir-lo. El vaig saber a Moscou.

Era un dels acudits pels quals podies anar al gulag, al·ludint a una pretesa "Ràdio Armènia". Aquí n'hi havia d'un "Jaimito". Parodiava la trucada d'un oient dient que li expliqués el present soviètic i el locutor li deia que no el sabia, però que li podia descriure un gran futur.

Aquest és el moll de l'os. No podem conèixer bé realitats tan importants com la tan propera sortida a concurs de la gestió de vuit CAP gironins, anunciada ahir en portada per aquest diari. Però se'ns engargalla, com si fóssim oques, les meravelles d'un futur en el qual no creu ningú. Fugi, fugi, home, que els propers set mesos seran com els passats quatre anys, o potser encara pitjors.

Ahir mateix me'n parlava un metge normal i corrent, és a dir, destrossat per les retallades de sou, l'increment de la feina i les condicions de gairebé terror en què ha d'exercir.

"Treballo -em deia- deu o dotze hores al dia. No tinc cap seguretat laboral, tots estem sotmesos a pressions irracionals que dificulten o impossibiliten l'atenció al pacient, mentre els mitjans al nostre abast són cada dia pitjors. Però la traca final arriba al vespre. Arribes a casa rebentat, amb ganes de distreure't però veus com TV3 i diaris diuen que la sanitat va magníficament bé i que el tema important és que hi ha un grup d'indocumentats que, tirant pilotes fora i ben manipulats des del poder, diuen que les parteres s'han de menjar les placentes del nen o nena que acaben de parir. Després et poses al llit i no pots dormir. No hi ha ansiolític que t'ho pugui resoldre".

Un dels grans problemes de la nostra societat és que sovint es vol reduir els seus immensos desgavells a la seva mera dimensió política. Aquesta existeix i sovint està en el seu origen, com és el cas de la sanitat. Ara bé, s'oblida que el dany causat va més enllà de la política, mentre que la seva solució també requereix actuacions que, certament, superin la política, si bé l'han d'integrar en la solució.

Escriure-ho aquí pot resultar difícil d'entendre per molts. En efecte, s'ha volgut sacralitzar la política i ignorar coses que estan per sobre d'aquesta. En efecte, els grans temes s'han d'entendre a partir de les seves pròpies coordenades i de drets que estan per sobre de la política. Per exemple, la sanitat ha de salvar vides i millorar les condicions físiques de vida. Ho va entendre així l'Organització Mundial de la Salut en establir el seu concepte de salut. La resta són trons.

Igualment, la informació ha de ser lliure i veraç, no teleològica (és dir sotmesa a una finalitat prèviament triada). Com deien en la capçalera vells diaris han d'estar "al servei dels interessos generals". Aquí la sanitat i la informació estan grapejades des de la política. Alguns fem el que podem per evitar-ho o, com a mínim, limitar-ho tant com podem. Però no aconseguirem massa res fins aquesta voluntat d'alliberament no estigui en les mans dels professionals lliures així com en el cor i el pensament (a més del vot) de tots els ciutadans. Hi arribarem. Però, per desgràcia tardarem encara un bon grapat d'anys. És molt injust.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema