COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ

Pujol acusa els grups de basar-se en el «diuen, diuen» i no aportar proves

L'expresident de la Generalitat veu "poc seriosa" la comissió i esquiva les preguntes sobre l'origen de la seva fortuna a l'estranger remetent-se a la seva confessió del juliol passat

24.02.2015 | 07:22
Pujol acusa els grups de basar-se en el «diuen, diuen» i no aportar proves

Si l'"això no toca" va ser una de les frases fetitxe en els 23 anys de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, la seva compareixença a la comissió d'investigació del Parlament deixarà el seu "diuen, diuen, diuen" com a sarcàstica resposta a les reiterades preguntes dels diputats sobre la seva fortuna oculta. Pujol va donar ahir el tret de sortida a un carrusel de compareixences que portaran tota la seva família a la Cambra. Amb el seu inconfusible estil, a vegades irònic i bromista, altres contundent i indignat, Pujol va acudir a la comissió sobre frau fiscal disposat a no atendre a les preguntes dels grups parlamentaris, si bé finalment va acabar entrant en un "dóna-me'n que te'n donaré" continu que no va aportar en tot cas gaires novetats. A diferència de quan va comparèixer voluntàriament cinc mesos enrere a la Comissió d'Assumptes Institucionals -visita que va acabar amb una dura reprimenda als diputats- Pujol va tornar al mateix escenari, aquesta vegada com a imputat.

Amb vestit gris i corbata blau cel, Pujol va arribar amb pausa entre una marabunta de càmeres. Ja assegut, després d'un glop d'aigua, i netejar les seves ulleres, una última ullada als seus apunts i observar detingudament els diputats, va llegir una intervenció que portava preparada de casa. Cinc minuts en els quals va demanar "disculpes" si va tenir "una certa crispació en algun moment" en la seva anterior compareixença, però es va reiterar en la seva declaració anterior al Parlament i davant del jutge. "I no tinc res més a afegir". Una frase que va ser una constant durant l'hora i mitja de compareixença. Però encara que el format havia de ser el de cinc minuts de preguntes per grup i posterior resposta, el Pujol més genuí va decidir saltar-se el guió i entrar en un constant intercanvi dialèctic.

Dinàmica que va fer suar d'allò més dues persones. D'una banda, al president de la comissió, David Fernàndez (CUP) que amb una mà controlava el cronòmetre i amb l'altra havia d'obrir contínuament el micròfon de Pujol quan intervenia al seu aire, a més de fer-li d'intèrpret improvisat davant preguntes que no sentia bé. De l'altra, l'advocat de Pujol, Cristóbal Martell, que estava ubicat entre els seixanta assistents a la comissió i que es movia inquiet en el seu seient. Amb un ventall de documents, negava amb el cap a diverses preguntes o feia gestos a l'exdirigent perquè tallés la seva resposta o rebaixés el to. I entre rialles a vegades, altres amb visible ?enuig, l'expresident es va mostrar crític amb els diputats, entre els quals no hi havia cap dels principals líders de l'oposició. L'intercanvi més acalorat va ser amb Oriol Amorós (ERC). Pujol es va esvalotar incòmode quan Amorós l'acusava d'haver pactat en el passat amb PSOE i PP el silenci sobre les seves presumptes irregularitats i, davant els exemples que el diputat esgrimia, va respondre amb visible empipament: "En què es basa per dir això?", "això és una afirmació gratuïta i injuriosa".

Cas Treball

Amorós va reprotxar a Pujol suposats pactes amb el PSOE per no obrir comissions d'investigació sobre Alfonso Guerra i Lluís Prenafeta o, més recentment, amb el PP per no investigar el cas Treball sobre finançament irregular d'UDC. Pujol va lamentar que Amorós llancés "insinuacions" i va respondre que el judici de la seva trajectòria política s'hauria de fer en un altre espai diferent: "No és el moment", va subratllar Pujol que va afegir que "sobre el debat dels meus 23 anys, estic molt tranquil". De tota manera, en relació amb els presumptes pactes amb el PSOE, Pujol es va remetre a l'"interès general" i va tornar les seves preguntes a Amorós: "Vostè sap quan es va acordar la incorporació d'Espanya per rebre fons europeus? (...) Quan? Si vol algun dia en podem parlar..."

L'al·lusió a Banca Catalana de Jordi Terrades (PSC) el va fer remoure en el seu seient. Santi Rodríguez (PPC) va mostrar un logo "vintage" de CDC en forma d'arbre i la insinuació dels "nius que han de caure". Preguntat pels diputats de C's i la CUP Carlos Carrizosa i Isabel Vallet, no va voler respondre sobre el suposat enriquiment il·lícit dels seus fills. En referència als diversos cotxes de luxe que tenia Jordi Pujol Ferrusola, va dir que no era el seu "estil" presumir de luxes, i ho va argumentar dient que va trigar 20 anys a canviar-se el cotxe. Carrizosa també va preguntar a Pujol si era cert que no havia inscrit una casa de Premià que havia heretat fins que va prescriure l'impost de successions. L'expresident de la Generalitat va respondre que no recordava aquest fet i que sempre havia procurat "ser estricte en les declaracions d'hisenda". Pujol, a més, va acusar el diputat de Ciutadans de "tergiversar" les seves respostes.

En el torn de Marc Vidal (ICV-EUiA) -l'interrogador més dur-, Pujol va preguntar a Fernàndez qui era aquest diputat. Vidal va preguntar a Pujol si se sentia "traït" per CDC, partit del qual va ser fundador, i l'expresident va contestar que "suposant que el meu partit m'hagués abandonat, que no li dic ni que sí ni que no" això no suposaria "delicte", a més de considerar la pregunta com "fora de to". L'expresident català, a més, va corroborar la versió que va oferir al Parlament el seu successor i president de la Generalitat, Artur Mas, segons el qual no va tenir coneixement dels fons ocults a l'estranger fins al passat 25 de juliol, el mateix dia en què ho va fer públic.

La crítica

El moment més distès va arribar quan va demanar a Isabel Vallet (CUP) que "parlés més alt", perquè se li havia "acabat la pila" de l'audiòfon. "Són les misèries humanes", va afegir, abans de preguntar si s'havia acabat la compareixença i podia anar-se'n. "No. Falta un grup", va recordar Fernàndez. Es tractava de CiU.

Però va ser després de la decisió d'agregar un minut més d'intervenció per grup quan l'expresident de la Generalitat va deixar la seva frase per a la posteritat. "Diuen, diuen, diuen", va repetir en considerar que les insinuacions dels grups no tenien cap prova. "No contestaré absolutament a res, això no és seriós. No em trauré l'audiòfon per no escoltar-los, però facin el que vulguin", va dir, a la qual cosa Fernàndez va ironitzar: "Això és poc pujolista".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema