El Govern enviarà un informe a Europa per explicar per què el 27-S és «l'últim recurs»

Homs creu que a part de l'Estat "els pot més estar en contra de Catalunya que el sentit comú de defensar la democràcia"

26.02.2015 | 14:01
El Govern enviarà un informe a Europa per explicar per què el 27-S és «l'últim recurs»

El Govern de la Generalitat ha encarregat al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) un informe que avaluï tots els camins que s'ha seguit per intentar exercir el dret a decidir i les respostes de l'Estat. Quan el tingui, l'executiu català enviarà el document a les institucions europees i a diferents governs de països rellevants del món per tal de poder "donar a conèixer" els motius que fan del 27-S "l'últim recurs" que li queda a Catalunya per "exercir el dret a decidir". Així ho ha explicat el portaveu, Francesc Homs, que ha lamentat que a l'Estat hi hagi polítics i ciutadans als que "els pot més estar en contra de Catalunya que el sentit comú de defensar l'essència de la democràcia".

El portaveu del Govern ha comparegut en roda de premsa aquest dijous per valorar amb més amplitud la darrera sentència del TC contra la Llei de consultes i el decret del president, Artur Mas, per convocar el 9 de novembre inicial. Francesc Homs, en aquest sentit, ha anunciat les accions de resposta que pensa emprendre l'executiu, començant per l'encàrrec al CATN d'un "informe de balanç" que expliqui i analitzi "fins a quin punt Catalunya, les seves institucions i la societat han anat accedint a tots els passos per poder exercir dret a decidir".

A més el document servirà també, segons Homs "per saber el nivell de qualitat democràtica que té l'Estat" detallant quina ha estat la resposta d'Espanya a cada intent. Per al Govern, aquest informe permetrà, sobretot, "explicar la conveniència d'utilitzar l'únic recurs" possible per exercir aquest dret a decidir: "les eleccions del 27 de setembre".

Un cop estigui enllestit i redactat aquest document del CATN, el Govern l'enviarà als països de la UE, a les institucions europees i a altres estats que l'executiu considera rellevants dins l'ordre polític internacional. Es tracta, segons Homs, de que "puguin conèixer la capacitat de resposta de l'Estat espanyol davant la voluntat de decidir del poble de Catalunya" i d'intentar fer entendre el perquè de la convocatòria del 27-S. "No esperem cap resposta, si més no de manera immediata; simplement volem que sigui conegut tot això", ha afegit el portaveu.

L'altre pilar sobre el que es recolza la resposta del Govern a la darrera sentència del TC és la propera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, convocada pel divendres 6 de març. En aquesta trobada, l'executiu creu convenient que, després de l'última resposta de l'Estat, "la societat catalana es reafirmi envers el dret a decidir". "Els representants polítics, les institucions i la pròpia societat catalana implicada al Pacte Nacional tindrem l'oportunitat de posar de manifest el nostre compromís en l'exercici del dret a decidir, i és necessari que ho fem", ha considerat Homs.

"La via jurídica està exhaurida"

D'altra banda, el portaveu ha descartat que el Govern recorri la decisió del TC al Tribunal Europeu dels Drets Humans. "La via de caràcter jurídic entenem que està exhaurida", ha comentat, tot recordant que després de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut es va intentar i es va "estudiar" aquesta possibilitat i va ser desestimada. "Nosaltres ja hem encetat una via estrictament política i tenim un últim recurs que és el de les eleccions, per la via legal i democràtica", ha conclòs.

Pel que fa a les consideracions més valoratives sobre la darrera sentència i la posterior reacció de l'Estat, Homs s'ha mostrat "sorprès" per alguns dels "aplaudiments i cares de satisfacció" que assegura haver vist per part de part dels polítics i ciutadans espanyols. "Tot això situa les coses en un atzucac. Alguns es vanagloriaven ahir perquè no es pot votar. Hi ha gent que ha perdut la perspectiva. Els pot més estar en contra de Catalunya que el sentit comú de defensar l'essència de la democràcia. I això ens inquieta", ha comentat.

En un terreny més tècnic, Homs ha assegurat que el Govern considera que amb aquesta sentència, el TC "manté una interpretació molt restrictiva i allunyada del pacte constitucional i dels principis d'autonomia política i legitimació democràtica que configuraven el pacte del 78". En aquest sentit, ha considerat "molt greu que d'una manera implícita es neggui cap legitimitat democràtica i representativa a les institucions catalanes, fins i tot per coses que són de la seva pròpia competència". "Es paga un preu molt alt per impedir el debat sobiranista, que tothom sap que no es podrà impedir", ha sentenciat, tot afegint que "costa presentar una Espanya amb autonomies i parlaments autonòmics, però que alhora resulta que aquestes autonomies no poden preguntar res als seus respectius conciutadans".

Per a Homs, si la sentència del TC demostra que "el marc constitucional i polític espanyol no permet conèixer per a res que opina la ciutadania sobre temes rellevants, vol dir que l'Estat espanyol ofereix una democràcia de baixa qualitat, incompatible amb les exigències d'una societat madura com la nostra que no només es conforma amb votar cada quatre anys i punt". "Aquest manera d'entendre que res es consultable tampoc es fa compatible amb les mesures de democràcia que estableix la UE", ha volgut afegir.

Per últim, Homs ha criticat "l'oportunitat del moment" que el TC ha escollit per emetre aquesta sentència. "Per segons quines coses, s'apressen a fer reunions extraordinàries, però per a altres que són candents per a la societat i d'una conjuntura molt evident, com la pobresa energètica, aquí les presses son diferents", ha dit. I és que el portaveu creu que "des del punt de vista de les prioritats, hi ha una incomprensible alienació entre el TC i el govern espanyol pel que fa als seus interessos; i això no va en favor de la independència i la neutralitat que li correspondria al TC, més aviat l'enterboleix".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema