la guspira

COMUNISTES (I TERRORISTES) CASOLANS A UCRAÏNA

01.03.2015 | 07:51
COMUNISTES (I TERRORISTES) CASOLANS A UCRAÏNA

Han estat detinguts vuit espanyols que han combatut al costat dels terroristes prorussos i separatistes de l'Est d'Ucraïna. Fa unes setmanes vaig veure una gravació en vídeo de dos d'ells. Es mostraven sense camisa. Un tenia tatuat en el pit un immens retrat de Lenin, l'altre un de Stalin. Calia donar-los les gràcies perquè en això eren sincers. Eren dos leninistes i estalinistes, és a dir, uns comunistes purs i durs.
Se n'han detingut vuit. Intueixo que a Catalunya i, en concret, a l'interior de TV3, poden ser més. Fa setmanes ja vaig destacar, amb cites, les cròniques del llavors enviat de TV3 a la zona d'aquell conflicte, Nicolàs Valle. Eren pura apologia d'aquells separatistes bàrbars.
Des d'aleshores no he vist més Valle a TV3, si bé les preferències d'aquell òrgan propagandístic de la Generalitat no han canviat. Tinc fàcil constatar-ho. Quan veig una manipulació informativa, veig el canal internacional de la BBC, France 24, la RAI, la Deutsche Welle, o TVE. Totes aquestes solen anar en sentit antagònic a TV3.
Va ser molt visible en l'inici de la darrera tanda de combats. Van començar amb el bombardeig i mort d'un autobús amb persones que no tenien res a veure amb els combats. TV3 va insinuar que va ser culpa de l'exèrcit ucraïnès. Les altres TV europees afirmaren el contrari. Després es confirmà que aquestes darreres tenien raó.
Podria destacar altres esbiaixaments comparables en el tema sirià, en el terrorisme monstruós de l'Estat Islàmic i de Grècia. No hi ha cap dificultat probatòria. Com en política catalana, hi ha coincidències entre el determinisme independentista català i l'inefable rebrot del determinisme ultracomunisme. No sé veure que a cap Estat o zona d'Europa passi res de semblant. Ho trobo angoixós. Malgrat que no hi ha cap possibilitat legal que una Catalunya secessionista continuï a Europa, penso en l'efecte esgarrifós que aquesta peculiaritat catalana causa a Brussel·les i a Estrasburg.
No es pot parlar de la majoria del temes exposats sense veure el maleït paper de Rússia en general i de Putin en concret. N'estic llegint un llibre magnífic: Putin's Kleptocracy (La cleptocràcia de Putin) de Karen Dawisha (Simon and Schuster, Nova York, 2014). Amb un detall documental espectacular, la professora Dawisha precisa la carrera de Putin, a partir del control que tenia el KGB de les relacions econòmiques i financeres internacionals de la URSS. Ho exposa i acredita tot. Ajuda a entendre el poder econòmic obscur creat pel pujolisme, amb Mas inclòs.
En el franquisme tardà, a Catalunya hi hagué la voluntat de ser una part preeminent de l'Europa més democràtica. Avui l'encarna la Convenció Europea dels Drets Humans (1950) expressament inspirada en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Aquí no en queda res. S'ha donat la volta a tot, creant aparences jurídiques que no permeten ni arribar a la cantonada, i un marc autoreferencial ridícul del tot. Ens ha obligat a molts a tenir el cap i el pensament arreu, menys aquí, on estaríem ofegats per cabòries irracionals i ridícules.
Estem dins d'una ficció agònica, gens operativa respecte a res, però que no vol signar el seu certificat de defunció. Sovint hi ha sotracs que mostren, com es veu en els temes internacionals citats, que el nostre sistema operatiu casolà és una versió errada del que havia de ser un marc democràtic modern i creatiu. No genera cap progrés ni millors polítics.
Cal confiar en què podrem intentar cercar alguna solució, altrament no ens arribarà mai. Ara no estem ni en temps d'intents. Tanmateix, aquests galifardeus amb Lenin i Stalin tatuats ens haurien de fer reflexionar. Són pocs però poden comptar amb un substrat referencial incomprensible. En canvi, no hi ha gai?rebé cap jove que tan sols sàpiga qui va ser De Gasperi, o Willy Brandt, al cap i a la fi posteriors a aquelles dues tòtiles. O bé, per posar referents meus, ho ignoren tot de Pierre Mendès-France, o de Giorgio Napolitano. Sense tenir una visió seriosa del món exterior no anirem enlloc. De moment, en tenim alguna que fa pena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema