El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va denunciar ahir que el Govern tenia «tírria» a Catalunya i feia el «ridícul fins a uns límits insospitats» amb la xiulada a l'himne, ja que l'Audiència Nacional ja va assenyalar el 2009 que aquestes manifestacions estaven emparades per la llibertat d'expressió. En la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu català, Homs va acusar el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, de ser «negligent» per qualificar la xiulada de dissabte a la final de la Copa del Rei de futbol d'«incitació a l'odi» que no havia de «quedar impune». «Demostren una qualitat democràtica baixa», va lamentar Homs. Preguntat per les crítiques per la postura somrient del president català, Artur Mas, durant la xiulada a l'himne al Camp Nou, Homs va deixar clar que no es dedicaria a «analitzar expressions de la cara de ningú» perquè, va afegir, seria situar-se en el «terreny infinit de l'especulació».

Més reaccions

El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, va considerar que la «intolerància» mostrada en la xiulada a l'himne nacional demostrava la «malaltia d'una part de la societat» que considerava que era legítim «ofendre el sentiment patriòtic d'altres persones». En roda de premsa al Congrés, Hernando va defensar que, si era necessari, hi hagués una reforma legal que acabés amb aquest «tipus d'intolerància», igual que s'havien pres mesures per desterrar el racisme o la xenofòbia. Rafael Hernando va considerar que els que van participar en la xiulada contra l'himne nacional a la final de la Copa del Rei «van perpetrar un greu cas d'intolerància i ofensa» al «sentiment de la majoria dels espanyols». Per la seva banda, la presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va exigir sancions per una «ofensa i un insult» que, igual que opinava el ministre de l'Interior, creia que «no ha de quedar impune». «S'han d'aplicar sancions perquè no es torni a produir, perquè és una ofensa i un insult a tots els qui ens sentim catalans i espanyols», va dir.

Opinions que contrasten amb les d'altres representants catalans com la del diputat de la CUP Quim Arrufat (per a qui perseguir els xiulets és propi d'un Estat-Inquisició), i el d'ICV-EUiA Joan Mena (que demana que no soni l'himne en aquests esdeveniments).