L'executiva d'UDC va aprovar ahir, sense unanimitat, la pregunta amb la qual interrogarà els seus militants si volen seguir en el procés sobiranista fins a la «plena sobirania» de Catalunya, sense esmentar la independència, però amb sis condicions com diàleg amb l'Estat, seguretat jurídica i permanència a la UE. L'enunciat de la pregunta, presentada en conferència de premsa pel secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, subratlla que no cal posar límits a l'«aspiració de la plena sobirania per a Catalunya» però sempre amb «seguretat jurídica» i «excloent tant una eventual Declaració Unilateral d'Independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat». El comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) que presideix Josep Antoni Duran i Lleida es va reunir durant quasi tres hores a la seu del partit per decidir el contingut de la proposta que se sotmetrà a votació de la militància el pròxim 14 de juny.
L'acord no va ser adoptat per unanimitat, perquè entre els 28 membres del comitè de govern amb dret a vot hi va haver una abstenció i 9 vots en contra del sector més sobiranista, que va impulsar un manifest a favor d'una pregunta que inclogués la independència en l'enunciat. Espadaler va indicar que ja havia transmès la pregunta al president de la Generalitat i de CiU, Artur Mas, abans de sotmetre-la als 5.000 militants amb dret a vot el pròxim 14 de juny. El dirigent d'Unió també va assenyalar que el seu desig era que la proposta, en cas de ser avalada per la militància, pogués encaixar amb el full de ruta independentista de CDC, però va recalcar que no havien fet el seu plantejament amb la voluntat de «complaure» al soci de federació de CiU ni tampoc per buscar el «dissentiment».
Els arguments
El número dos d'Unió va indicar que independència o confederació «no deixen de ser instruments» i que el «rellevant» era el reconeixement de Catalunya com a «subjecte» per exercir la sobirania, després de constatar que «l'actual marc de relacions amb l'Estat és lesiu i insostenible per als interessos de Catalunya». La pregunta aprovada, a respondre amb un «sí» o «no», era: «Voleu que UDC continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?». I fixa els següents criteris que condicionen el procés: aspirar a la «plena sobirania» de Catalunya, prendre totes les decisions de forma «netament democràtica», gestionar el procés des del diàleg entre el govern català i el de l'Estat, garantir en tot moment la seguretat jurídica sense declaracions unilaterals, descartar «qualsevol escenari» fora de la UE i vetllar per la cohesió social i territorial.
La pregunta ve precedida d'un preàmbul que assenyala que Unió vol seguir sent part activa del procés sobiranista amb la seva pròpia proposta des de la seva condició de partit nacionalista que reconeix el dret a l'autodeterminació de Catalunya, però remarca que «cap generació té el monopoli per fixar per sempre l'horitzó de sobirania que es vol per a Catalunya».
Espadaler va acceptar que la pregunta tenia «elements de complexitat» encara que això no estava renyit amb la «nitidesa» de la proposta pel que feia als objectius que es plantejaven. Va assenyalar també que no hi havia hagut cap esmena al redactat original que ell mateix havia portat a la taula del comitè de govern després de mantenir converses en les últimes setmanes amb diferents divisions de la formació. Per al secretari general d'Unió, la proposta centrada en la «plena sobirania» era «inclusiva» perquè inclou als democratacristians que defensen un Estat independent per a Catalunya i els que advoquen per un model confederal.
En un altre ordre de coses, UDC va negar que es plantegés abandonar el Govern i va manifestar la seva voluntat de «continuar avançant conjuntament» amb CDC. En un comunicat, el partit democristià responia així a El Periódico, que publicava que UDC estava disposada a sortir de l'Executiu si el seu soci de federació no acceptava el seu full de ruta i a concórrer en solitari a les eleccions catalanes del 27-S.
