Les forces de seguretat han detectat a un total de 116 gihadistes que han sortit d'Espanya per anar a combatre a Síria o Iraq, on 18 d'ells han mort en zona de combat, mentre que, dels 16 que han tornat, nou han estat detinguts i empresonats. De les 12 operacions realitzades aquest any a Espanya, sis s'han practicat a Catalunya -l'última d'ella pels Mossos d'Esquadra-, amb un total de 27 detinguts en 15 localitats diferents de les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona.

Així ho va detallar el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, en la inauguració a Barcelona de la cinquena Reunió del Grup de Treball sobre la Lluita Antiterrorista, organitzada per Interpol, que agrupa representants de 41 països.

En la seva exposició, el ministre va remarcar que els cossos de seguretat i d'intel·ligència espanyols han identificat en conjunt a 116 suposats gihadistes amb residència a Espanya que s'han traslladat a escenaris de conflicte de Síria i Iraq per combatre en suport de Dáesh o de filials d'Al-Qaida.

D'ells, 18 han mort en atemptat en combat a la zona de conflicte, mentre que 16 més han tornat a Espanya, on 9 han estat arrestats i estan a la presó.

«Els combatents estrangers són una seriosa amenaça per als països d'origen i per als països als quals es desplacen quan retornen, ja que són persones que tornen entrenades per al combat, amb contactes i disposats a despertar en altres joves europeus una atractiva aura de perillosa radicalització», va advertir. Per aquest motiu, va remarcar la importància d'evitar que els joves espanyols es vegi «atreta» per aquests «terribles cants de sirena» que els porten a la seva pròpia destrucció.

El ministre, que va destacar el «lideratge» d'Espanya en la lluita contra el terrorisme gihadista, va assenyalar que es calcula que més de 20.000 persones han deixat els seus països per anar a combatre en suport d'Estat Islàmic a Síria i Iraq, dels que una quarta part procedeix de països de la Unió Europea.

Fernández Díaz va assenyalar que l'experiència acumulada per Espanya durant quaranta anys de lluita contra ETA, i també contra els GRAPO, els ha permès dissenyar estratègies per combatre el gihadisme, que va copejar a Espanya amb el seu atac més mortífer a Europa, l'11 de març de 2004, quan 192 persones van morir i altres 2.000 van quedar ferides en l'atemptat d'Atocha.

El ministre va ressaltar que a Espanya s'han detingut a 568 suposats gihadistes des dels atemptats de 2004, en un total de 124 operacions, un ritme que s'ha incrementat els últims anys, ja que el 2014 va haver 13 operacions amb 36 detinguts i en els primers cinc mesos del 2015 hi ha hagut 12 operacions a tot Espanya, amb 44 arrestats.

Segons les dades facilitades per Fernández Díaz, de les 12 operacions realitzades aquest any a Espanya, sis s'han practicat a Catalunya -l'última d'ella pels Mossos d'Esquadra-, amb un total de 27 detinguts en 15 localitats diferents de les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona.

De la seva banda, el secretari general d'Interpol, Jürgen Stock, va assegurar que aquesta organització ha aconseguit recollir en menys d'un any un total de 4.000 perfils de suposats gihadistes, a l'augmentar el nivell operatiu de les policies que formen part d'aquesta institució.

La confiança dels cossos

Stock va considerar «clau» la confiança entre els cossos policials que integren Interpol. «La confiança és difícil d'establir i mantenir, perquè hi ha moltes ramificacions, moltes agències d'intel·ligència i la comunicació no és fàcil», va admetre.

Això no obstant, va insistitr que és «clau» que les policies comparteixin informació a través d'"interlocutors creïbles» que donin confiança perquè les dades «flueixin adequadament», de manera que aquesta informació només la rebi qui l'ha de rebre i per al propòsit adequat.

Per altra part, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va lamentar que els Mossos d'Esquadra no hagin estat convidats a la reunió antiterrorista en què participen 38 països. Segons el conseller d'Interior, l'esmentada coordinació «és millorable», i va insistir a recordar el cas provocat quan en plena operació dels Mossos d'Esquadra per detenir una cèl·lula gihadista es va produir per part de la Policia Nacional «una filtració d'informació», segons va dir.