Finalment, l´opció defensada per Josep Antoni Duran i Lleida es va imposar amb un 50,9%, només un 2,9% de diferència respecte a l´opció dels independentistes, que va aconseguir un 46,19% de suport. Els percentatges es tradueixen en 1.351 vots pel «sí», 1.226 del «no» i 77 vots entre blancs i nuls.

Un total de 4.095 militants van ser cridats ahir a les urnes, des de les 10 del matí i fins a les 20 hores, per votar «sí» o «no» a la pregunta de la direcció d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), que interrogava als votants si volien seguir en el procés sobiranista amb l'objectiu de la «plena sobirania» de Catalunya però sota criteris de legalitat, seguretat jurídica i diàleg amb l'Estat, excloent la declaració unilateral d'independència i qualsevol escenari fora de la UE.

Una pregunta que va ser aprovada pel comitè de govern d'UDC en una situació de divisió, en què el 60% de la direcció, el sector oficial, estava a favor i el 40%, el sector independentista, en contra. Aquest últim volia que es preguntés directament per si el partit estava o no a favor que Catalunya es constitueixi en un Estat independent.

Línies vermelles

Així doncs, amb aquest resultat es va imposar la proposta de la direcció, encapçalada per Duran i Lleida, que apostava perquè Unió es comprometi amb el procés però amb unes línies vermelles molt ben marcades: el diàleg amb l´Estat i la seguretat jurídica del procés, descartant clarament una DUI.

Al llarg de la jornada, 2.654 militants es van acostar fins a les vint-i-quatre meses repartides per Catalunya per excercir el seu dret a vot. En total, la participació va ser d´un 64,81%, una xifra que des de la direcció del partit consideraven que era un èxit.

Molts dirigents coincidien a afirmar que es tractava d´un procés exemplar. El líder d´UDC, Duran Lleida, definia la consulta com una «festa de la democràcia» «es voti sí o es voti no».

Direcció «legitimada»

Amb els resultats finals, el secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, va assegurar que veu «radicalment legitimada» la posició de la direcció en el procés sobiranista després de guanyar la consulta interna, un plantejament que va garantir que defensaran «amb fermesa» dins de la federació de CiU.

Espadaler va comparèixer davant els mitjans de comunicació després de conèixer el resultat de la consulta interna acompanyat de dirigents com Josep Sánchez-Llibre, Montserrat Surroca, Toni Font i Benet Maimí, però sense la presència del líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida.

«La pregunta no ha dividit el partit, el partit tenia sensibilitats diferents», va afirmar Espadaler. En la mteixa línia, hores abans Castellà també assegurava estar convençut que sigui quin sigui el resultat no afectarà a la cohesió interna del partit: «Un acte de democràcia és un acte de cohesió».

El número dos d'UDC va descartar que s'hagi de fer un congrés extraordinari per renovar la direcciói va assegurar que se sent «satisfet» amb l´aval que la militància va donar a la seva proposta.

Espadaler va defensar que UDC té ara un «mandat clar i explícit» per «continuar compromesa amb el procés sobiranista aspirant a la plena sobirania i en els termes explicitats en la pregunta».

«Defensarem amb fermesa aquest mandat en el si de la federació, farem honor a aquest mandat de la militància, serem lleials a UDC i a través d'UDC serem lleials al país. Ha guanyat la democràcia i la sobirania. Ha guanyat UDC i Catalunya», va subratllar el secretari general de la formació.

Victòria «pírrica»

El líder del sector sobiranista, i defensor del «no», Antoni Castellà, va qualificar la victòria del «sí» de «pírrica, d'empat tècnic». Castellà, rebut a crits d'independència per alguns militants, considera que ara el comitè de govern s'ha de sumar al preacord del full de ruta entre CDC i ERC cap al 27-S.