L'Assemblea extraordinària de Procés Constituent va avalar ahir el projecte encapçalat per la monja Teresa Forcades, que propugna una confluència de partits d'esquerres, especialment amb ICV i Podem, per iniciar un procés constituent que inclogui un referèndum per la independència.

Amb l'aval de l'Assemblea, la monja es va postular per liderar la candidatura de Procés Constituent si el partit concorre en solitari a les eleccions catalanes del 27 de setembre, i no descarta, també, presentar-se a unes eventuals primàries en el cas que la llista estigui integrada per més formacions d'esquerra que presentin els seus respectius aspirants.

En aquesta assemblea, celebrada a Terrassa, els 501 participants van votar sobre dues propostes: la de la monja benedictina i l'activista Arcadi Oliveres, d'una banda, que va obtenir el 73% dels vots; i per l'altra, la proposta del corrent crític Constituents per a la Independència Rupturista i el Canvi Social, partidària d'una aliança amb la CUP, que va recollir el 23% dels vots, mentre que un 4% dels vots van ser en blanc.

En una conferència de premsa, Forcades va defensar "un procés constituent unilateral", com a exercici de "sobirania" davant de l'Estat, que permeti incloure convençuts i indecisos de la secessió i que prevegi, en el termini de dos anys, "un referèndum per la independència".

En canvi, el sector crític de Procés Constituent que va perdre la votació a l'Assemblea vol, igual que la CUP, que la declaració d'independència i la proclamació de la "república catalana" es produeixin a l'inici del procés constituent.

La monja, que va sol·licitar l'exclaustració per dedicar-se a la política, va explicar ahir que el seu projecte està obert a CUP, ICV, EUIA i Podem, i va recalcar que cap d'aquestes formacions ha tancat de moment les portes a seure en una taula de negociació multilateral.

Junts o sols

La religiosa va excloure la possibilitat d'una candidatura bilateral -només entre dos partits- però no va descartar, en canvi, que Procés Constituent es presenti sol a les eleccions catalanes del 27 de setembre si no aconseguís confluir amb més d'una formació, un projecte que ella mateixa encapçalaria.

Per Forcades, "el més ?important és que les forces de l'esquerra rupturista no anem barallades el 27-S". La monja benedictina va assenyalar que si la confluència no és possible, treballaran per establir pactes postelectorals.

Tot i això, Teresa Forcades es va mostrar segura que la confluència de les forces d'esquerra podria ser "la força guanyadora", i per aconseguir el canvi "real" va situar ERC en mig del debat i va dir que en un escenari d'aquestes característiques "espero que ERC triés anar amb nosaltres". En aquest sentit, va demanar que, si alguna formació es despenja d'una eventual coalició electoral, almenys prevegi un "pacte de no agressió" amb les forces progressistes durant la campanya i també la possibilitat de sumar després dels comicis.

La religiosa es va postular per encapçalar la llista de confluència i rupturista, però va assenyalar que si altres persones es volen presentar, llavors s'iniciaria un procés de primàries per escollir el líder. La qüestió del lideratge "no serà un afer de despatxos", va dir Forcades, que va afegir que aquestes pràctiques formarien part de la "vella política" que tant critiquen.

Processos paral·lels

En una entrevista a Catalunya Ràdio abans de l'Assemblea, Oliveres va indicar també que Procés Constituent, formació que va impulsar al costat de Forcades, esperava poder fer una llista conjunta amb altres forces d'esquerres per concórrer junts a les eleccions catalanes del 27 de setembre.

"Si avui proclamem la candidatura que sigui en la nostra assemblea, demà al matí el que hem de fer és convocar les diferents forces d'esquerra rupturista de Catalunya, i dir que volem asseure'ns en una taula a veure fins a quin punt poden avançar o no les negociacions per fer aquesta candidatura unitària", va indicar.

Oliveres va assenyalar que no s'ha de "prioritzar ni el fet nacional ni el fet social, sinó portar-los com a prioritaris, portar-los tots dos absolutament en paral·lel".

"És a dir, allò de dir "tinguem primer una Catalunya independent i després veiem quin país volem", no", va postil·lar.

Preguntat per si "estan per una declaració unilateral d'independència", Oliveres va respondre "no, de cap manera", i va matisar que "en la vida política mai es pot dir que no a res definitivament, però passa que nosaltres entenem que cal avançar en altres termes".