Aconsello veure per Internet, suposo que al Canal Parlament, o al 3/24, la intervenció de la diputada i portaveu de Salut d'ERC, Alba Vergés. La va dur a terme una mica abans de 2/4 d'una d'ahir, en el marc del debat parlamentari sobre sanitat. No pensava escriure'n aquí. Però no puc evitar-ho. Crec que ningú que ho vegi no ho podrà oblidar. Aquella no gaire llarga intervenció, és una prova que permetrà als que la valorin constatar la profunditat de grans drames catalans, així com riure (per no plorar) respecte a una immensa ridiculesa. Els que s'ho prenguin com un acte de comicitat, involuntari per part de Vergés, s'ho poden passar millor que no pas tornant a escoltar un dels episodis del Doctor Caparrós. Eren duts a terme pel còmic, aquest professional i no involuntari, Joan Capri. Vergés el va superar.

He vist coses increïbles, a un pam del meu nas. Des de guerres al·lucinants i l'amputació d'una mà a un jove, en aplicació de la xaria, la llei islàmica. També he assistit a afusellaments per grups. He ordenat no sé quants aixecaments de cadàvers, alguns en estats que mai no diré. He vist a Haití persones morint-se literalment de gana. Res d'això no ho oblidaré. L'espectacle protagonitzat per Vergés també es quedarà per sempre al meu cap. Podria usar molts adjectius. Però prefereixo que ho faci cadascú.

La diputada Vergés em generà autèntica pietat. Què coi hi feia allí, com a responsable parlamentària de Sanitat d'ERC des de fa anys? Mostrà que no entenia res sobre res. No era capaç ni de veure que tots els diputats feien cara de pòquer, per amagar una vergonya aliena. Insisteixo que no vull qualificar-la i que tot s'ha de veure personalment. La seva mirada, més que res d'espantada, et gelava la sang. O et feia riure. Semblava creure que en mostrar-se educadeta ja n'hi havia prou. No hauria gosat dir-li que parlar des del faristol d'un parlament requereix més coses, la primera dir alguna cosa de coherent i comprensible. Ja tenia proves que els partits no són escoles de bons dirigents. Però ara crec que, quant a una mínima formació, són pitjors que el més impresentable jardí d'infància. Per tant, ERC és un partit assembleari on creia que s'ha de poder dir a altres militants coses serioses i comprensibles. Ahir no va ser el cas, per part d'Alba Vergés.

Em diuen que Vergés és economista i que treballa en un hospital d'Igualada. Com va poder aprovar alguna assignatura, tan sols de l'ensenyament mitjà? Com pogué aconseguir aquesta feina? Estaríem davant un drama còsmic que probablement no és cap excepció personal. Aquí això va així. És a dir, res de bàsic no funciona, de cap manera.

Tanmateix, hi ha d'haver alguna explicació parcial, perquè abans d'ella va parlar el líder del seu partit, Oriol Junqueras. Va ser el seu pitjor discurs dels molts que li he sentit. Els altres discursos resultaven acceptables. Tampoc no va dir res de res: electroencefalograma pla. Junqueras no va dir res perquè no va voler, cosa que pot ser un agreujant qualificat. Hauria de ser un crim no voler dir res en una sessió monogràfica sobre sanitat del Parlament, en uns dies en què el tema clau és la destrucció definitiva de la sanitat pública catalana. Aquesta destrucció s'efectua gràcies al cínic suport d'ERC, des de fa anys.

He parlat d'un agreujant. N'hi pot haver un altre, consistent en què ERC hagués pactat amb CDC no dir res respecte a sanitat, malgrat tractar-se del primer ple sobre aquest tema crucial després de trenta anys. Vaja, que tot anava de comèdia, incloent-hi la transmissió per TV, sempre justificades per acostar -diuen- els ciutadans a la política.

El fet és que, passés el que passés, la sanitat pública continuarà anant com fa anys que va: vers la seva destrucció radical, definitiva. Quant al Parlament català, què dir-ne? Moltes coses, però no goso. Només m'atreveixo a recomanar veure Junqueras (que parla abans de Vergés) després de contemplar la irresponsable responsable de sanitat d'ERC. Franco va convertir la seu de l'actual Parlament -que també ho fou durant la II República espanyola- en museu. En què l'estan convertint ara uns altres? Potser en un lloc on la seva presidenta, Núria de Gispert, fa malbé l'enteniment de nens, pertorbant que puguin ser ciutadans conscients, no pas ensarronats d'entrada.