Martí Santiago

Si tothom calla ningú és el primer a fer l'idiota i amb sort encara serà a temps d'endrapar les restes del naufragi de CiU aconseguint algun càrrec o una cadira en un consell comarcal o la Diputació de Girona. Només d'aquesta manera s'entén que cap dels històrics de Convergència i Unió de la província consultats per Diari de Girona no vulgui valorar la immolació de la federació nacionalista.

Escudant-se en vinculacions amb organismes independents, reunions de partit pendents de realitzar o poca informació del cas -es veu que no se'n parla gaire-, Joan Giraut, Antoni Guinó, Ramon Ramos o Josep Maria Guinart, entre d'altres, han declinat valorar el trencament nacionalista mantenint així la tradicional independència política de la vella guàrdia d'acato y mando.

El problema és que per molt que alguns vulguin assegurar que això era la crònica d'una mort anunciada molts militants, polítics i raspallaesquenes en busca del què-hi-ha-d'allò-meu? ara no saben què dir. No en tenen ni idea. Han quedat més perduts que un pingüí a la selva. Si no, quin sentit té per exemple que la intercomarcal d'Unió es reuneixi avui a la tarda i alguns dels seus membres afirmin que després podran parlar? Seria desgavellat pensar que ?consensuen un criteri comú! Benaurada i democristiana independència.

El silenci és estrany. Sobretot el polític. Tampoc mai abans s'havia trencat la federació nacionalista. I que això hagi passat just quatre dies després de constituir-se els ajuntaments -alguns encara amb acords oberts-, pendents encara de configurar els consells comarcals i les Diputacions complica la situació. Mal divorci el que té patrimoni a repartir.

CDC acusa Unió, Unió acusa CDC. El problema és el tercer: independència. Uns volien un ménage a trois i els altres fidelitat conjugal. Tants caps, tants barrets i tot alhora no pot ser. A veure qui és el primer que parla.