P
rop de 38 anys ha durat el matrimoni de CiU des que el 19 de setembre de 1978 CDC i UDC formalitzessin una aliança que ha estat més electoral que orgànica, un divorci que, per molt amistós que es vulgui, significa que res no serà igual en la política catalana. Tampoc en l'espanyola.
El desprestigi del "pare fundador" de CDC i CiU, Jordi Pujol, els casos de corrupció, la crisi i les retallades, els nous partits i la definitiva aposta del president Artur Mas per la independència han sacsejat la política catalana els últims anys. Aquesta última qüestió ha servit de detonant per a la separació de CDC i UDC i que el projecte de CiU passi a ser història, o deixi de ser futur. Algunes veus ja van avisar que podria passar quan Mas va deixar fa tres anys, de forma abrupta, la seva aposta pel pacte fiscal i es va aproximar a ERC i a les entitats sobiranistes per teixir un full de ruta a favor de la independència. Aznar ja va avisar llavors que abans es fracturaria Catalunya que Espanya, i alguna cosa d'això passa des de finals de 2012.
El primer que va patir l'escissió va ser el PSC; ICV ha tingut baixes sensibles que veien tèbia la seva aposta sobiranista; UDC afrontarà la seva divisió interna aquest dissabte en un Consell Nacional; i CDC sempre ha comptat amb sectors moderats -Santi Vila o Xavier Trias per exemple-, independentistes conjunturals per fidelitat al partit. I ara, UDC amb la decisió de no secundar la via de Mas amb CDC que no ha trigat ni quatre dies a acabar amb el projecte de CiU.
Enrere queden 28 anys de Govern de CiU i moltes incògnites per resoldre en els grups parlamentaris de Madrid, Barcelona, ajuntaments, consells comarcals, diputacions.... molt poder per repartir. Lluny queda també el projecte de la Casa Gran del Catalanisme, el que va intentar ser un "revival" del pal de paller de Pujol perquè Mas rellevés el seu pare polític al capdavant de la Generalitat amb suports més enllà del partit.
Mas ja només compta amb les sigles de CDC, encara que intentarà recuperar espai amb una nova plataforma de nom incert peragregar a independents que apostin per la independència en unes eleccions per a CDC més que mai amb un un caràcter "plebiscitari".
Res serà igual perquè, d'entrada, Duran i Mas s'enfrontaran probablement en les eleccions catalanes i espanyoles des de partits diferents. Perquè les escissions portaran a més atomització del Parlament i perquè nous partits, com Podem i Ciutadans tenen cada vegada més opcions a Catalunya.
Res serà igual després del 27S, però tampoc res serà igual després de les eleccions generals. A Convergència es van encendre totes les alarmes quan a les municipals es van adonar que votants moderats anaven a Ciutadans. De fet, hi ha empresaris catalans que veuen en Ciutadans el següent dipositari de la clau que abans obria CiU al Congrés. En definitiva i per si no ha quedat clar, res no serà igual a Catalunya ni a Espanya.
