El nomenament de la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, com a vicepresidenta i portaveu del Govern és un gest del president Artur Mas per fer més visibles les seves polítiques socials, qüestionades des de molts àmbits.

Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Dret Públic i Organització Administrativa per la Universitat Pompeu Fabra, Neus Munté Fernández (Barcelona, 1970), representa també l'ascens de la nova generació de polítics que quasi no van viure la Transició.

Malgrat les retallades pressupostàries i de prestacions socials, l'infrafinançament de la Llei de la Dependència -que Munté sempre ha atribuït exclusivament al Govern central- i els retards en els pagaments dels concerts i subvencions, la nova vicepresidenta ha sabut mantenir unes relacions cordials amb les entitats socials catalanes, les quals li reconeixen capacitat de diàleg. Aquesta falta de conflictivitat en el seu departament, malgrat ser un dels que més ha hagut de lidiar amb la crisi i l'augment de la pobresa, és possiblement una de les causes de l'ascens amb el qual l'ha premiat Mas, qui també ha vist en ella una bona comunicadora per rellevar Homs com a portaveu.

Munté és prudent en les seves declaracions i poc donada a donar titulars escandalosos als periodistes: bona retòrica i el constant usos de perífrasi li eviten caure en preguntes capcioses.

El seu interès pels afers socials li vénen de lluny. Va treballar com advocada d'UGT a Catalunya, on va ser membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Serveis Públics entre 1996 i 1999. També va ser secretària d'Organització d'Ocupació i Educació i secretària de Política Institucional d'UGT Catalunya entre 2004 i 2010.

Tampoc l'ha espantat rectificar quan alguna entitat li ha fet veure injustícies o equivocacions. Una de les gras crítiques que va rebre va ser quan va decidir suspendre les prestacions a les persones que estaven en geriàtrics privats en espera d'una plaça pública.