Va dir Artur Mas a l'entrevista de TV3: « El 2012 [les entitats sobiranistes] em van demanar que emprengués un procés pel dret de decidir i ho vaig fer. El 2013 em van demanar que hi hagués una data i una pregunta per a la consulta, i ho vam aconseguir. El 2014 em van va dir que posés les urnes i que això no fos una cosa de mera propaganda. I les urnes van ser al seu lloc. Ara em sembla que tinc el dret de demanar a les entitats un gest com aquest per aconseguir l'objectiu».

Mas i les entitats, les entitats i Mas, com si només fos una relació a dues bandes. Com si no hi hagués ningú més en l'univers sobiranista. Però la realitat és més complexa. Per exemple: Oriol Junqueras també té una proposta de cara al 27-S. La proposta de ser ell el proper president. I la CUP tindrà la seva. ?Igual com la tindrà (suposo) Iniciativa, que compta amb afiliats sobiranistes.

Qui conegui la gent més activa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'"mnium sabrà que molts d'ells no són políticament incolors. Els que van a totes les assemblees, els que es relleven a les juntes locals i comarcals, els que organitzen els autocars i la logística dels actes, solen ser gent força polititzada i amb idees bastant clares (que no vol dir ni fixes ni immòbils). N'hi ha d'Esquerra, de Convergència, de la CUP, d'Iniciativa i també d'Unió. En són votants habituals, n'hi ha que hi estan afiliats i n'hi ha que han estat candidats i fins i tot regidors.

"mnium durant molts anys, i l'ANC més recentment però amb molta força, han estat indrets on sobiranistes que voten diferent s'han trobat per fer coses junts en els límits d'allò que comparteixen, i sense barrejar peres i cols.

Demanar a l'ANC i a "mnium que diguin sí o no al que els proposa Artur Mas és demanar-los que es pronunciïn només per l'oferta d'un dels partits que es reparteixen les simpaties dels associats. A veure si amb l'objectiu d'unir es farà una altra trencadissa, aquesta vegada entre els activistes inequívocs del sí-sí.

Seria insultar la intel·ligència d'Artur Mas suposar que no és conscient d'aquesta complexa realitat. Llavors, per què fa el que fa? La resposta pot ser que, d'aquesta manera, quan presenti una llista més o menys de partit podrà dir que no és voluntat pròpia, sinó perquè l'han deixat sol i no ha tingut altre remei.

Podrà dir que ell sí que ha atès la demanda d'unitat que expressa el poble a cops de tuit, que ha estat l'únic a fer-ho, i demanarà el seu vot.