Feia un grapat d'anys que cercava un acte, una expressió, un gest, per part d'un conseller de l'actual Generalitat que pogués elogiar. Finalment, el moment ha arribat.

Ha estat mèrit de la nova vicepresidenta, consellera de Benestar i portaveu, Neus Munté. En un dels seus primers actes, va ser preguntada «Encara són (vostès) el "Govern dels Millors"?»

Primer va respondre que «som un grup de persones fortament compromeses amb el futur del país». Això em va fer recordar el «joc de disbarats» al qual havia jugat de molt nen. Estava estructurat de manera que un nen, o una nena, preguntés per naps i la resposta fos cols.

Repreguntada respecte a si «encara s'hi consideren» (els millors). Munté va anar més vers el camí de la veritat i de la honestedat contestant «fa molts anys d'això». Tot quedà clar.

La nova vicepresidenta ha de ser elogiada per no semblar-se al seu predecessor, l'inoblidable (per a desgràcia seva) Francesc Homs. Aquest podia haver dit que sí, que eren «els millors», precisant que si algun dia no ho semblaven era per culpa de Rajoy i de «Madrit».

Una font em diu que Munté, com els altres nous consellers, és de perfil molt baix i que no es vol comprometre per quatre dies que li queden. Afegeix que per ser consellers s'han triat persones que no puguin lluir gens, característica que també es pot aplicar, abans i ara, a tota la resta de consellers. Quan es deia que eren «els millors» no ho eren. Ara que no es vol que ni tan sols ho semblin, el diguem-ne «èxit» és segur.

Es vol que ningú destaqui, per no dir que no foti res, perquè l'únic «Sol que il·lumini els nostres cors» (com deien de Mao els galifardeus maoistes) sigui el seu aspirant a president en el 27-S.

En efecte, el govern «dels millors» ha estat tan el «dels pitjors» que (com ja vaig informar) hi ha una comissió interna a CDC, presidida per Josep Rull, que, amb l'ajut de David Madí i altres, està intentant trobar un nou nom del CDC ja rebatejat «els convergents» en tots els faristols i altres logos del que queda de CDC. Sense cap malícia, goso afegir que fins i tot el nom de «els convergents» ha esdevingut caduc. Atès el seguit de patacades amb o contra tothom, fins i tot amb UDC, un bon nom per a CDC podria ser «els divergents».

Veurem que passarà en la Convenció Nacional de CDC dels dies 18 i 19 de juliol. Coincidirà amb l'elecció del nou president del Barça. Una font dissident de CDC em diu que la convenció de CDC pot passar molt desapercebuda, cosa que la cúpula desitja.

Respecte a les expectatives del resultat del 27-S tot està molt verd, perquè falten precisions respecte a les llistes que hi concorreran. En tot cas, una font m'assegura, en base a enquestes telefòniques de CDC, que creu que avui CDC trauria entre 25 i 30 diputats i ERC una mica menys.

Em recorda que en la darrera enquesta del CEO de la Generalitat, la llista de CDC (ara tindrà un altre nom) tenia una estimació d'un 13 per cent del vot i la d'ERC un 17 per cent. Després del pertinent «cuinat», CDC quedava entre 31 o 32 escons i ERC entre 30 i 31.

Vist el gran nombre de candidatures, la crispació dominant i altres fets concordants, avui sembla del tot impossible que sorgeixi un Parlament que pugui assolir una majoria d5e govern. Ho podria argumentar pel dret i pel revés.

La clatellada que rebé CDC (que nominalment encara era CiU) el 25 de novembre del 2012 s'ha continuat reafirmant amb més clatellades, seguides de més i més retallades. Les pitjors de les quals són les sanitàries. Això no és una opinió, sinó un fet objectiu. Tant llavors com ara no es vol efectuar un apaivagament dels esperits i dels debats. Ho pagarem caríssim.

Per part dels oposants, continua l'ordre dispers de sempre. Molts creuen que, com digué Lenin, «com pitjor, millor». Mai no ho he cregut. Per tant, com ha reconegut la nova vicepresidenta, cal deixar córrer el conte a la vora del foc d'«els millors». El que caldria és efectuar bones anàlisis i bons balanços del govern sortint de la Generalitat. Aleshores seria inevitable usar el bon qualificatiu: «els pitjors».