D'entrada semblaria que el problema de Grècia és fàcil d'acotar. El Dret Internacional és una especialitat sòlida on tot està previst. Ara bé, en la realitat política aquell problema s'ha situat en un marc, aquest gens seriós, en què prevalen cabòries ideològiques, irracionals per definició. A la fi, el marc jurídic s'imposarà. Però Syriza ho vol teatralitzar.

La comèdia actual no té cap sentit i representarà un dany afegit pels estaments més humils, dels quals la demagoga Syriza se'n fot. Els marcs jurídics són construccions humanes racionals, de gestació lenta i col·lectiva que han de ser respectats per tothom. Si algú prefereix la llei de la selva, que passi davant, i adéu. S'hi trobarà els dos grans totalitarismes del segle XX i el que, per simplificar, es pot anomenar chavisme. Ja sigui el veneçolà, el casolà o, per descomptat, el grec.

Jo ja tinc la meva trinxera, la del Dret, i m'hi trobo a gust. Ara bé, segueixo de prop la bretolada de Syriza (partit ultraesquerrà, al qual pertany el primer ministre Tsipras) sense oblidar-me del partit Anel (Grecs Independents) també governamental, si bé ultradretà (sic) ni del partit Aurora Daurada, confessadament i verament nazi.

Són aquests tres partits que han acordat dur a terme un insòlit i potser suïcida referèndum. Si opten pel que implicarà sortir de l'Europa unida els diré "antio kai eucaristó", adéu i gràcies, en grec.

Aquí s'ha beneït el partit Anel com si fos progressista, quan està a molts quilòmetres a la dreta de cap partit espanyol o català. A més, un dirigent seu, Panos Kamenos és ministre de Defensa, en una Grècia on la despesa militar per habitant està entre les deu més elevades del món. No s'ha rebaixat ni es pensa rebaixar, encara que costi de creure. En tot cas, les meves dades són tretes del prestigiós SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute). En aquest ordre de coses, no afegeixo res del paper molt nefast que en tot moment va jugar Grècia respecte als conflictes als Balcans, on sempre va donar suport a la Sèrbia criminal de Slobodan Milosevicz.

Per si això fos poc, Anel reclama la retirada de la immunitat parlamentària i el processament dels polítics que van signar els acords de rescat de Grècia amb organismes internacionals. També es declara antiliberal (sic). És germanòfob i vol augmentar l'immens paper polític de l'Església ortodoxa grega. Sembla increïble, però tot això és cert.

Quant a Syriza, ja n'he escrit altres vegades. Ara ha recuperat demagògicament l' expressió "Oxi" ("No") en record del rebuig per part del dictador militar Ioannis Metaxas a l'ultimàtum de Mussolini relatiu a la invasió de Grècia, el 28 d'octubre del 1940. Ai caram, l'ajut de la Unió Europea seria una reedició de la invasió pel feixisme italià. Vaja, vaja.

Respecte al partit Aurora Daurada, que també ha donat suport al Parlament, el referèndum és una còpia gens dissimulada del nazisme.

Vist tot aquest panorama, em permeto només passar de puntetes respecte a com la conxorxa politicomediàtica i governamental catalana ha informat de manera diguem-ne simpàtica sobre Syriza. No dic res de les consideracions apologètiques de Podem. Ai Déu meu, on som?

Confio que algú a Barcelona faci, per a la Unió Europea el que solen fer tots els consolats una mica rellevants: informar de la línia seguida pels mitjans de comunicació, en particular els governamentals. O sigui que la mentida consistent en que la Unió Europea està delerosa d'acollir una utòpica Catalunya independent, se la creurà qui voldrà. Jo no.

És veritat que Grècia hauria de poder rellançar la producció i la consumació internes. Però això ara és impossible per la immensa incapacitat del poder grec. L'única capacitat que té ara el Govern grec és la d'anar recreant més i més deute. Perquè s'entengui la nul·litat i el menyspreu del poder grec envers els seus propis ciutadans, afirmo que aquest poder no és ni capaç de recaptar els impostos.

Ara bé, sap usar un tipus de trampa. Consisteix a fabricar cabòries pretesament patriòtiques per amagar la seva gestió incapaç. Crec que els lectors són prou intel·ligents per trobar a prop un altre ?exemple comparable d'incapacitat de gestió. No em cal donar noms ni sigles. També hi ha menyspreu pel Dret cosa que sempre he denunciat. No me'n penedeixo. A la vegada, ai las, entenc les visions mediàtiques ensucrades.