L'actual legislatura del Parlament acabarà previsiblement aquest mateix mes sense que pugui ser aprovada la Llei Electoral de Catalunya, una vegada que la ponència que l'elaborava després de superar el debat a la totalitat acabés ahir els seus treballs sense aconseguir l'acord suficient entre els grups. La ponència va donar per acabats els seus treballs després de mantenir una reunió que va durar menys d'una hora, després de constatar que el text que havia superat el debat a la totalitat no comptava, una vegada més, amb el suport de les dues terceres parts de la cambra, que era la majoria que es requeria per aprovar la Llei Electoral. Cap grup no va modificar les seves postures respectives, i ni el PSC va aconseguir incorporar l'anomenat «recompte únic» en el sistema electoral ni tampoc CDC, ERC, ICV-EUiA i CUP van poder segregar de la llei el títol corresponent a l'administració electoral.
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tenir una llei electoral, que havia superat també el debat a la totalitat i en conseqüència havia estat incorporada als treballs de la ponència, no pot decaure formalment en acabar la legislatura, perquè la llei que regula aquest tipus d'iniciatives ho impedeix. Tots els grups, no obstant això, van coincidir a considerar aquest fet d'«irrellevant» perquè, encara que la ILP no decaigués i hagués de ser de nou debatuda en la següent legislatura, no hi ha ara mateix prou consens perquè prosperi. La ponència va encarregar als lletrats de la cambra l'elaboració d'«un document de síntesis» perquè en la pròxima legislatura els diputats puguin aprofitar els treballs ja realitzats fins ara.
Les reaccions
Des d'ICV-EUiA, el seu portaveu en la ponència, Jaume Bosch, va lamentar en declaracions als periodistes la falta de voluntat d'alguns grups per tirar endavant la llei electoral i va acusar PSC, PPC i Ciutadans de tenir «una actitud obstruccionista». Segons Bosch, la falta d'acord sobre el sistema electoral no impedia la possibilitat d'haver aprovat en una llei a part la nova Administració Electoral catalana, cosa en què sí que hi havia consens fins ara. Això hauria permès aplicar «mesures d'una gran qualitat democràtica, molt innovadores, perquè no existeixen en cap altra llei electoral elaborada a l'Estat», va apuntar aquest mateix diputat. «No obstant això -va afegir Bosch- s'ha constatat que ni PSC, ni PPC ni Ciutadans desitgen que hi hagi una Sindicatura Electoral de Catalunya, perquè el que de veritat volen és que les pròximes eleccions catalanes de 27S segueixin estant regulades per una junta electoral central, aquest és el motiu de fons».
La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, va evitar parlar de «fracàs» de la llei electoral catalana i va demanar fer una «reflexió» col·lectiva sobre els motius que havien impossibilitat l'acord necessari entre els grups. Per la seva banda, el PSC va culpar del nou fracàs en l'elaboració de la Llei Electoral catalana CiU i ERC, grups als quals va acusar d'haver «bloquejat» el text, cosa que impedeix a Catalunya disposar d'una llei pròpia en aquesta matèria. Segons indica en un comunicat el diputat i representant del PSC en la ponència que elaborava la llei, David Pérez, CiU i PSC «no han impulsat elements de consens que hagin permès un acord ampli que hauria significat l'aprofitament de la qualitat democràtica del país». El Parlament intenta des de 2007 elaborar una Llei Electoral a partir del text que va redactar una comissió d'experts designada a proposta dels partits, però en les successives legislatures no hi ha hagut un articulat que hagi aconseguit l'acord suficient.
