El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el conflicte de competències plantejat pel Govern contra el decret de la Generalitat pel qual es va crear el comissionat per a la Transició Nacional de Catalunya i ha acordat la seva suspensió temporal fins que hi hagi un pronunciament definitiu. El Consell de Ministres va aprovar el 26 de juny la presentació d'un conflicte positiu de competències davant el TC contra el citat decret i va demanar la seva suspensió en funció de l'article 161.2 de la Constitució, i va anunciar la seva voluntat de recórrer totes les decisions del Govern català encaminat a crear estructures d'Estat.

El Tribunal Constitucional, que admet també el recurs contra el Pla per a la preparació d'estructures d'Estat i el Pla d'infraestructures estratègiques, dóna trasllat de la seva decisió a la Generalitat, que disposarà ara de vint dies per presentar al·legacions.

També s'ha admès a tràmit el recurs contra diversos preceptes del decret de la Generalitat pel qual es modifica la demarcació dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya. En sengles comunicats, el TC informa d'aquesta decisió i aclareix que l'admissió a tràmit «no suposa cap pronunciament sobre el fons del recurs» i recorda que disposa de cinc mesos de termini per ratificar o aixecar la suspensió de les decisions de la Generalitat recorregudes pel Govern. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, quan va anunciar la presentació del recurs al juny, va dir que el conflicte es plantejava un cop la Generalitat havia ignorat el requeriment que se li va fer el mes d'abril passat perquè donés marxa enrere en el nomenament de Carles Viver Pi-Sunyer com a comissionat per a la Transició Nacional.

Sáenz de Santamaría ja va avançar llavors que, en virtut del caràcter automàtic de la suspensió temporal sol·licitada pel Govern, el comissionat no podia desplegar cap de les seves actuacions. «És com si no existís», va arribar a dir. La labor encomanada a aquest comissionat per la Generalitat és coordinar tots els departaments en la preparació de les «estructures d'Estat» perquè estiguin a punt de cara a les eleccions del 27 de setembre, a les quals el president català, Artur Mas, pretén donar caràcter de plebiscit per la independència.

Per al Govern espanyol, el comissionat i els plans per crear aquestes estructures d'un Estat català suposen una «vulneració flagrant de la sobirania del poble espanyol», de la indissoluble unitat de la nació espanyola i de la ?igualtat dels espanyols davant la llei.

Després de la presentació del recurs, la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, el va qualificar de «ridícul» i «partidista» i va assenyalar que el Govern català no faria «ni un pas enrere».

Llista unitària

En un altre ordre de coses, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha aprovat impulsar una llista ?unitària sobiranista a les eleccions catalanes del 27-S «sense polítics en actiu», tal com havia proposat ?l'altra entitat independentista implicada en el procés, "mnium ?Cultural, i algunes formacions ?polítiques. En un comunicat, el secretariat de l'ANC assenyala que el mandat dels socis expressat en la passada consulta interna del 3 i 4 de juliol aposta per assolir «la ?màxima transversalitat i unitat per donar un sentit plebiscitari a les eleccions del 27 de setembre». Per la seva banda, la líder de Procés Constituent, Teresa Forcades, ??va apostar per sumar-se a la llista unitària per la independència, ?encara que va insistir que aquesta ha de ser «exclusivament» una ?substituta d'un referèndum i no ?«lligar» els participants a formar part d'un govern en concret.

Encara sobre la llista unitària, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el diputat de la CUP David Fernàndez van mantenir ahir una reunió per analitzar les ????pers???pectives que s'obren per a ????l'ar??ticulació d'una única candidatura. ???La reunió, que va ser qualificada de ?«correcta» per Fernàndez es va produir un dia després que la CUP anunciés que no donarà suport a llistes «unitaristes», però sí una candidatura formada i liderada per la societat civil catalana.