EL CANDIDAT ARTUR MAS I EL SECRET DE L'AMETLLER

12.07.2015 | 00:00
EL CANDIDAT ARTUR MAS I EL SECRET DE L'AMETLLER

És el secret de l'ametller, que el sap un de cada carrer". O, per dir-ho d'una manera infamant, "és el secret de l'ametlló: jo el puc saber i tu no". Ho trobo molt injust.
En tot cas, ara la més gran flor de l'ametller ha florit i serà inevitable que esdevingui aviat l'eix de l'actualitat catalana immediata. Es tracta de dir obertament el que tots els polítics diuen a cau d'orella des de fa dies: que el principal i més determinant problema preelectoral consisteix que pràcticament ningú no vol anar en una llista amb Artur Mas.
Com ahir tingué la dignitat de dir públicament el dirigent del PSC Miquel Iceta, "Mas és un llast", afegint-hi "Catalunya s'ha dividit, afeblit i embolicat com mai". Si algú posés una demanda a Iceta per aquestes afirmacions li faria d'advocat gratis. La defensa social, usant la veritat, no és un il·lícit civil, ni penal, sinó la base mateixa del dret.
Les il·licituds cal buscar-les per la banda dels grans mitjans de comunicació, que no podien ignorar-ho i ho han estat callant, emmascarant, camuflant. A aquest no els defensaria en res, ni cobrant una bona minuta.
He estat parlant amb dirigents polítics de tots colors. Que en conec, alguns des de fa decennis, també és un secret de l'ametller. El resultat ha anat més enllà del que podia sospitar. Així, dirigents del PSC, PP, Ciutadans i UDC m'han dit que si arriba el moment, avui utòpic, en què, per un costat, el bloc de Podem i el bloc independentista (amb Mas) estiguessin frec a frec per assolir la Presidència de la Generalitat, aquell grup de quatre partits constitucionalistes s'inclinaria per votar o afavorir a Podem i no pas a l' independentisme, sobretot si hi ha Mas.
Alguns d'aquells quatre partits estan escorats força a dreta. Però tan els fa: no volen en absolut a Mas. N'estan literalment farts. En ser, òbviament, dirigents de partits diferents no han usat els mateixos mots i potser no obrarien exactament igual. Però no m'ha enredat. A més, ho trobo lògic i coherent, atesa l'esgotadora situació actual. I el que falta per veure. Les batusses de Mas per sobreviure políticament poden ser èpiques.
Tots els polítics amb un dit de front saben que en el 27-S es votarà en clau de desig de millora social, i molt particularment la sanitària, com va deixar clar l'enquesta del CEO (un 51 per cent) i no pas independentista (un 21 per cent). Com evitar-ho? No serà pas posant a la llista o portant a un míting al conseller Salut, Boi Ruiz? I què no dir de la corrupció? Com no recordar el Palau de Música i Innova, entre un munt de temes més? Justament, esgotat la paciència de la immensa majoria.
Ni deu entrevistes cortesanes i majestàtiques a la TV i al dia poden tapar el que tot elector té ben present, per mera necessitat existencial.
He dit que parlava amb dirigents de tots els partits. Cal que precisi que també ho faig amb dirigents i quadres de CDC i ERC, com he escrit. Molta informació prové de persones amb el carnet de CDC. Així fou en el famós article sobre Banca Catalana i aquell en què aparegué l'actriu Carmen Sevilla. La cúpula de CDC ho sap, però no ho pot admetre.
És precisament un alt quadre de CDC qui estableix un curiós paral·lelisme: "Mas és com aquell nen que té a les mans una pilota, en un pati amb altres nens que no en tenen cap". Els diu. "Si jugueu amb mi hi poso la pilota, altrament me'n vaig i no podreu jugar". La pilota són les eleccions i els nens no podrien jugar (votar) sense la pilota que té el nen.
Un altre quadre de CDC de la Catalunya central em diu "una llista muntada amb Mas serà la llista de la derrota. Molts independentistes mai no votaran una llista amb Mas. Jo tampoc i sóc de CDC." Cita la pèssima i decreixent valoració de Mas en les enquestes.
Avui La Vanguardia publicarà una enquesta on sembla que una llista unitària amb Mas trauria uns cinc escons més que tres llistes independentistes separades. Caldrà analitzar-ho amb lupa. També es podrà recordar que fa pocs dies vaig publicar una informació en un mitjà digital segons la qual el nou Ajuntament de Barcelona ha rescindit un contracte de publicitat, per valor de cinc milions d'euros anuals (més de vuit-cents milions de les antigues pessetes) entre el grup Godó i l'Ajuntament fins fa poc en mans de CDC (http://www.zoomnews.es/559419/meridiano/colau-rescinde-acuerdo-publicitario-5-millones-anuales-grupo-godo). La meva informació generà, fins ahir a la tarda, la insòlita quantitat de 10.191 facebooks i 1.361 tuits. Tota la classe politicomediàtica n'ha parlat molt. Però cap gran diari n'ha dit res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema