El ple del Parlament va reprovar ahir a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol per haver amagat fons a l'estranger i també va concloure que hi hauria indicis d'irregularitats en els negocis de la seva família, a més d'advertir sobre la «connivència» entre certs partits i el poder econòmic. No és la primera vegada, el 17 setembre del 2014 en el debat de política general ja va ser reprovat «pels actes delictius reconeguts» pel mateix expresident.

La reprovació de Pujol va ser aprovada per tots els grups menys CiU, que no va secundar cap proposta inculpatòria o d'exigència de responsabilitats polítiques a l'expresident. No obstant això, el Parlament va reclamar amb els vots de la resta dels grups, que «s'aixequi el secret bancari» sobre els comptes que Jordi Pujol i la seva família «han tingut a l'estranger».

Les conclusions també es van estendre a altres àmbits, com «l'actuació» del departament d'Empresa i Ocupació en el cas ITV en què està imputat Oriol Pujol.

Havent analitzat els motius de fons que generen corrupció, el Parlament va advertir sobre la «connivència» i la «confusió» entre el món privat i el que és públic, les empreses i les institucions, el «capitalisme d'amiguets».

A diferència del que va passar a la comissió, CiU i ERC van unir ahir els seus vots per impedir que prosperessin dues conclusions en què es criticava que el president Mas podria haver estat al corrent dels negocis del seu pare o també dels d'Oriol Pujol. Dues conclusions més sobre el cas ITV van ser rebutjades amb els vots de CiU i ERC, encara que Oriol Amorós (ERC) s'havia queixat minuts abans que en les propostes sobre aquest assumpte «no estaven ben recollides» les responsabilitats.

Sense els vots del Partit Popular, va ser reprovat també el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, «per la seva falta de col·laboració» amb la comissió i la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, per la seva «actitud d'opacitat» en relació amb el cas Camarga, i «per haver fet afirmacions contradictòries en les seves declaracions en seu judicial i en seu parlamentària». També l'exalcalde de Sabadell (Vallès Occidental), Manuel Bustos (PSC), per entendre que la seva forma de governar «afavoreix l'abús de poder» i «el tràfic d'influències».

Amorós va indicar que la corrupció es produeix quan es donen tres factors: un poder sense contrapesos, la confusió del que és privat i el que és públic, i els pactes polítics amb clàusula de protecció mútua. Des del PSC, Jordi Terrades va considerar que els «dubtes» sobre la gestió privada i pública de Jordi Pujol i el seu entorn familiar transcendeixen l'àmbit català.

Santi Rodríguez, del PPC, va lamentar que es reprovés a càrrecs estatals per no assistir al Parlament i va dir que no compartia la crítica al sistema fiscal espanyol «encara que és millorable». Marc Vidal, d'ICV-EUiA, va considerar una presa de pèl les conclusions de CiU i es va preguntar com pot preconitzar un nou país sense ni tan sols haver fet la més mínima autocrítica. Carlos Carrizosa, de Ciutadans, va pronosticar que els governs mai més tornaran a ser com els de Pujol. Isabel Vallet, de la CUP, ha rebutjat la majoria de les conclusions per entendre que «són meres declaracions de principis».