Trias deixarà de ser cap de l'oposició a barcelona

La font m'ha indicat que Trias ja ho ha fet saber a Artur Mas, cosa que ha generat una "gran lluita interna per saber qui el succeeix", sempre segons la font.

Trias creia que ocuparia el seu lloc Joaquim Forn, que va ser el seu primer tinent d'alcalde. Però Antoni Vives, extinent d'alcalde d'Habitatge i Urbanisme i regidor del barri de Les Corts amb Trias aspira a succeir-lo. N'ha sorgit una confrontació de gran intensitat.

Tant Forn com Vives provenen del sector més arrauxat, dit "taliban" de l'agònica CDC. Forn va ser íntim amic d'Oriol Pujol i va estar molt recolzat per la família de l'expresident. Ara li dona suport Germà Gordó, mentre Homs donaria suport a Vives. Homs ha sol·licitat que hi intervingui per posar pau Lluís Corominas, cap d'organització de CDC

Vives va militar en el Moviment de Defensa de la Terra que es situava en l'entorn polític de l'organització comunista i terrorista Terra Lliure. D'allí va passar al partit-taxi (perquè tots els seus membres cabien en un sol taxi), Acció Catalana, que liderà Max Cahner, d'on va anar a ERC. En el 1999 es va afiliar a CDC.

Forn va ser cap de l'organització de Barcelona de CDC, mentre que Vives va ser director de la Fundació Trías Fargas, cosa que realment va ser una nota de molt mal gust. Fa pocs dies em vaig trobar amb un vell amic de Trías Fargas, com també ho vaig ser jo, i li vaig demanar que pensaria el liberal Ramon Trias si veiés la deriva independentista i de trencadissa multiforme del que queda de CDC. Em va respondre: "es tornaria a morir de cop". Hi coincideixo del tot.

En l'anterior Ajuntament i segons em diu un dirigent barceloní de CDC, Vives va tenir molt d'interès en ser el regidor del barri de Les Corts per tres raons. Una per trobar-s'hi el Camp Nou (sempre en obres i per tant de gran interès per les empreses constructores), tenir la seu central de la Caixa, una de les dos úniques grans entitats financeres catalanes, i finalment també estar-hi situada la gran empresa asseguradora FIATC. La font no em va parlar de cap tema estrictament polític o, encara menys, social, sigui dit amb una certa ironia escèptica. En llatí també es podria dir "O tempora, o mores" ("Quins temps, quins costums").

Vives va estar en diguem-ne fronts d'interès singular, com són els temes la Marina Port Vell (que tant hauria interessat a capital rus) i Barcelona Regional, una empresa municipal de planificació urbanística i d'infraestructures que està sotmesa a una investigació per part del ministeri fiscal. L'actual alcaldessa de Barcelona ja n'ha canviat tota la cúpula.

Anys enrere hi havia batusses a CDC entre pujolistes i roquistes. Ara hi ha variants de la trencadissa, del no-res, o bé entre el radicalisme i l'ultraradicalisme. Serà un signe dels temps. Uns temps marcats pel globus extremadament bufat de l'independentisme, la cosa de la "pela" de tot origen i condició i allò de "tants caps, tants barrets".

Fa anys que no hi parlo, però l'enfrontament intern a l'Ajuntament de Barcelona entre dos radicals ha d'entusiasmar Duran Lleida. No sé si allò de "ancha es Castilla" és encara veritat. Però ho és una expressió que ara m'invento: "ample és el buit per a la moderació que hi ha a l'Ajuntament de Barcelona". Però per ara no hi sorgeix un front basat en el seny, l'enteniment, la moderació.

Per descomptat, ho escric tenint en el cap l'inici, ahir mateix, de la "guerra del bust", sorgida en retirar el bust de l'anterior rei. Cal situar-ho en el marc del que a Madrid en diuen el "postureo", un grotesc combat de "poses", de postures, com en alguns balls o en mims. És una pèrdua de temps, concebuda per a fer oblidar que, per totes bandes, estem rodejats de polítics inútils que tapen la seva incapacitat amb guerres de saló. O de clans, la forma més primitiva d'agregació humana, o inhumana. Una altra frase gratis: com passar de ser un càlid i pacífic racó de món a voler ser un merdós i jacobí Estat-nació, sense deixar de fer només "posturetes".