El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va aprovar només el Pla Economicofinancer de Catalunya, que a més serà la comunitat autònoma que rebi un increment més elevat del finançament el 2016, amb 1.861,8 milions d'euros més, un augment del 12%. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va explicar que el pla d'ajust de Catalunya compromet la reducció del dèficit públic al 0,3% el 2016 i va ser l'únic considerat «complet i idoni».

«El Pla és correcte», va explicar el ministre, que va considerar «xocant» que el mateix conseller que presenta el pla digui que no el complirà, en al·lusió a les declaracions d'Andreu Mas-Collel sobre la impossibilitat de complir els objectius de dèficit.

Montoro va deslligar les qüestions relatives al finançament de la situació política de Catalunya, perquè el primer és «pràctica» i el segon «una teoria impossible», atès que la «desconnexió» de Catalunya i Espanya «no es produirà» i «la vida continua». Per això, Catalunya rebrà un finançament de l'Estat el 2016 de 17.225,1 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 12,12% respecte a la d'aquest any, un total de 1.861 milions.

En total, les comunitats autònomes rebran 92.795.000 euros del sistema de finançament el 2016, 7.462.000 d'euros més que aquest any, fet que suposa un increment del 8,75%, motivat per l'increment dels lliuraments a compte i per la liquidació de l'exercici 2014. La Comunitat Valenciana obtindrà 9.029,2 milions d'euros, 952 més que aquest any, fet que suposa un increment de l'11,79%, i Andalusia rebrà 1.712 milions més fins als 17.121,1, un 11,11% més que aquest any.

Deu autonomies van rebutjar l'objectiu de dèficit fixat pel Govern en el 0,3 per cent el 2016, que va comptar amb el suport de les cinc comunitats governades pel PP, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Totes les autonomies socialistes, a més de Catalunya, Canàries i Cantàbria, van mostrar el seu rebuig a l'objectiu del dèficit del 0,3 per cent simètric per a totes les autonomies, en apostar per més flexibilitat per als propers anys.

El conseller català d'Economia, Andreu Mas-Colell, va rebutjar l'objectiu de dèficit i va assegurar que la Generalitat no està disposada a dur a terme la retallada necessària per fer-lo realitat. «Se'ns està demanant que reduïm la nostra despesa en com a mínim 1.500 milions d'euros, i no ho pensem fer perquè no volem deteriorar els serveis públics a Catalunya», va sentenciar. Segons el conseller, «tothom sap» que l'objectiu de dèficit «no es complirà».

Un objectiu «irreal»

Mas-Colell va recordar que l'objectiu de dèficit del 0,3% per als territoris és una dècima part del que l'Estat s'assigna a ell mateix per a l'any vinent. «És totalment irreal i tothom sap que globalment no es complirà», va sentenciar. Per aquest motiu es va preguntar «perquè el Govern espanyol insisteix en posar objectius de dèficit que des del primer dia sap que no es compliran».

En aquest marc, va assegurar que ahir per primera vegada els territoris van tenir accés a la informació sobre les bestretes i liquidacions que rebran l'any 2016 (prop de 2.000 milions en el cas de Catalunya) així com sobre l'objectiu de dèficit del 0,3%. Tot plegat, segons va assenyalar el conseller d'Economia, implica que la Generalitat ha de reduir la despesa de manera dràstic,a cosa que no està disposada a fer.