Quasi 3 anys legislatura que desemboca en unes altres eleccions anticipades

03.08.2015 | 21:28

La firma del decret de convocatòria d'eleccions catalanes per al pròxim 27 de setembre per part del president de la Generalitat, Artur Mas, implica que el seu mandat no arribarà, de nou, als tres anys de durada, en el marc d'un procés sobiranista de llarg recorregut des de la Diada del 2012.

Des de l'any 2012, quan al setembre Mas va donar per finalitzada la seva primera legislatura de manera anticipada -va arribar a la Generalitat el 2010- aquests han estat els principals fets que han marcat la política catalana:

2012:

11 setembre.- Durant la celebració de la Diada centenars de milers de persones es manifesten per la independència de Catalunya.

13 setembre.- El president de la Generalitat, Artur Mas, demana un Estat propi per a Catalunya en fracassar la seva proposta de pacte fiscal després de reunir-se amb Mariano Rajoy.

25 setembre.- Artur Mas anuncia eleccions per al 25 de novembre i defensa que arriba el moment que Catalunya exerceixi el dret a decidir el seu futur polític

25 novembre.- CiU és el partit més votat a les eleccions autonòmiques, però no aconsegueix la majoria absoluta. Perd 12 escons, pel que necessita ERC, segona força, com a soci parlamentari

19 desembre.- Mas i Oriol Junqueras signen l'acord de legislatura, que fixa una consulta sobiranista per al 2014

2013:

23 gener.- El Parlament aprova la declaració que impulsa "el dret a decidir" de Catalunya.

8 maig.- El Tribunal Constitucional suspèn temporalment la declaració sobiranista del Parlament després d'admetre a tràmit la impugnació del Govern central.

27 juny.- Sessió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Catalunya.

11 setembre.- L'Assemblea Nacional Catalana realitza una cadena humana de punta a punta de Catalunya amb motiu de la Diada.

27 setembre.- El Parlament avala portar al Congrés la petició de transferència de la competència perquè la Generalitat pugui convocar una consulta sense els suports de PSC, PPC i Ciutadans.

12 desembre.- Després de consensuar-ho amb CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP, Mas anuncia la data de la consulta sobiranista per al 9 de novembre del 2014. Es preveu una doble pregunta: "Vol vostè que Catalunya sigui un Estat?" i, en cas afirmatiu, "Vol que sigui un Estat independent?".

2014:

20 febrer.- El ple del Congrés rebutja el pla sobiranista per àmplia majoria (316 vots, de PP, PSOE i UPyD).

8 març.- El Govern central es pronuncia contra la consulta catalana, però no s'oposa a tramitar al Congrés la proposició aprovada pel Parlament per convocar el referèndum.

25 març.- El TC rebutja la declaració sobiranista aprovada pel Parlament el 23 de gener del 2013 i recorreguda pel Govern.

8 abril.- Debat sobre la consulta sobiranista al Congrés, que rebutja la proposta de traspassar a la Generalitat la competència per convocar referèndums (299 "nos", 47 "sís" i una abstenció).

23 abril.- Neix la plataforma Societat Civil Catalana, recolzada per partits i col·lectius contraris a la independència.

21 juliol.- El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, abandona el seu càrrec de secretari general de CiU, que deixa a Ramon Espadaler.

25 juliol.- L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol (CiU) declara en un comunicat que va ocultar diners a l'estranger. Aquesta confessió es produeix el mateix dia que Mas completa el relleu a la cúpula de CDC després de la marxa definitiva d'Oriol Pujol de la secretaria general, imputat per la trama de les ITV, i posa al davant Josep Rull com coordinador general del partit.

30 juliol.- Entrevista a la Moncloa entre Artur Mas i el cap del Govern, Mariano Rajoy, qui li reitera que la consulta "ni es pot celebrar ni se'n va a celebrar" perquè és "il·legal".

3 setembre.- El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ofereix a Mas una reforma federal alternativa a la independència.

9 setembre.- El president d'ERC, Oriol Junqueras, defensa la "desobediència civil" si el Govern veta la consulta.

11 setembre.- Manifestació en forma de 'V' convocada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural amb motiu de la Diada. Societat Civil Catalana convoca una altra a Tarragona contra la independència.

17 setembre.- El Parlament aprova una resolució a favor d'impulsar la consulta sobiranista.

19 setembre.- El Parlament aprova la llei de consultes amb el suport de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP. PSC la vota a favor però avisa que aquesta llei no permet convocar la consulta sobiranista del 9N.

27 setembre.- Mas firma el decret de convocatòria de la consulta. Al mateix temps el Govern central inicia els tràmits per recórrer davant el TC la llei de consultes i el decret.

29 setembre.- Rajoy informa que han presentat davant el TC els recursos. El ple del TC suspèn, de forma cautelar i per unanimitat, la consulta.

30 setembre.- El Govern decideix congelar temporalment la campanya institucional del 9N i presenta al·legacions.

3 octubre.- Mas i les forces sobiranistes acorden després d'una reunió de vuit hores mantenir la consulta.

13 octubre.- En una cimera, Mas informa ERC, ICV-EUiA i CUP que no podrà fer la consulta del 9N en els termes del decret.

14 octubre.- Mas anuncia que durà a terme una consulta alternativa o "procés participatiu" el 9N.

31 octubre.- El Consell de Ministres acorda impugnar davant el TC les actuacions de la Generalitat encaminades a celebrar una consulta alternativa a Catalunya el 9 de novembre.

4 novembre.- El TC suspèn cautelarment i per unanimitat la consulta sobiranista alternativa convocada per la Generalitat per al 9N.

6 novembre.- El Tribunal Suprem rebutja la petició de la Generalitat d'anul·lar la decisió del Govern de recórrer.

9 novembre.- Se celebra sense incidents destacables el 9N. Artur Mas assumeix tota la responsabilitat en acudir al col·legi a votar.

13 novembre.- Mas inicia amb Junqueras la seva primera ronda de contactes amb força sobiranistes per acordar els pròxims passos en el procés sobiranista

21 novembre.- La Fiscalia presenta una querella contra el president Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau per organitzar el 9N

25 novembre.- Mas planteja en una conferència la seva proposta de confeccionar una llista única independentista que serviria perquè els catalans es pronunciessin sobre el futur polític de Catalunya en unes eleccions anticipades en clau de plebiscit.

2 desembre.- Junqueras planteja en una conferència una proposta que inclou diverses llistes independentistes amb un punt programàtic en comuna a favor de la independència.

6 desembre.- UPyD, Ciutadans i PPC celebren diferents actes a Barcelona per defensar la vigència de la Constitució davant del procés sobiranista català
18 desembre.- ERC vota en contra de les esmenes a la totalitat de la resta de l'oposició al projecte de Pressupostos de la Generalitat del 2015.

22 desembre.- El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit totes les querelles contra Mas, Ortega i Rigau per organitzar el 9N, entre elles la de la Fiscalia.

2015:

5 gener- Mas es torna a reunir amb Junqueras sense arribar a cap acord, encara que accepta llistes separades si la seva és la que integra la societat civil.

9 gener- Transcendeixen tres propostes de Mas a Junqueras que inclouen avançament electoral al 2015, amb les que el president intenta trobar una sortida després de l'oposició d'ERC a la seva llista.

15 gener.- Mas anuncia que les eleccions catalanes anticipades se celebraran el 27 de setembre i que la campanya arrencarà en la Diada.

17 juny.- Després de més 37 anys junts, Unió Democràtica de Catalunya (UDC) decideix abandonar el Govern en desacord amb el full independentista de Mas.

18 juny.- CDC consumat la ruptura de CiU per les seves discrepàncies amb UDC sobre el projecte a favor de la independència del president català, Artur Mas. Unió anirà en solitari a les eleccions.

22 juny.- El president Mas designat un nou Govern per primera vegada monocolor de CDC que treballa "sense complexos" a favor de la independència, i en el que la consellera de Benestar, Neus Munté, ascendeix com vicepresidenta i portaveu.

13 juliol.- CDC, ERC i les entitats sobiranistes pacten una llista llista única per al 27S, de la que es despenja la CUP. L'encapçala l'exdirigent d'ICV Raül Romeva però Mas, que va de número quatre, serà el candidat a la Presidència. Junqueras va de número cinc.

17 juliol.- El Rei rep el president de la Generalitat, qui acudeix al Palau de la Zarzuela "en to de pau". La reunió dura una hora i quart i, dies després, transcendeix que el monarca veu irreconduïble la deriva de Mas.

18 juliol.- Podem, ICV i EUiA rubriquen un pacte de confluència de les esquerres catalanes amb el nom "Catalunya Sí que es pot", plataforma que té de cartell electoral al líder veïnal Lluís Rabell.

3 agost.- El president català firma el decret de convocatòria de les eleccions catalanes, que se celebraran el 27 de setembre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema