El 27-S ja està convocat. Avui, dimarts, el publica el Diari Oficial, amb la signatura estampada ahir passades les nou del vespre pel president de la Generalitat, Artur Mas, en un acte retransmès per televisió, en presència de membres del Govern i de la presidenta del Parlament, i seguit d'una al·locució per als televidents en la qual Mas va relacionar l'avançament dels comicis amb el fet que l'Estat no ha permès la realització d'una consulta "legal i acordada" en què els ciutadans de Catalunya poguessin decidir el seu futur. "No han volgut ni parlar-ne", va dir Mas després de recordar que aquesta possible sortida al bloqueig ja l'havia presentada fa dos anys.

Ni el decret ni el missatge posterior no contenien la paraula "plebiscitàries", ni cap derivada. En canvi, Mas va parlar de "decisió excepcional per a un moment excepcional" perquè el país "no viu una situació normal", sinó que "la majoria vol exercir el dret a decidir i se li impedeix constantment". Es tracta doncs de donar resposta a un "anhel democràtic" amb aquesta convocatòria electoral.

En un to institucional, va dirigir-se al conjunt de forces polítiques per demanar que acudeixin a les eleccions amb "propostes i projectes de futur" que, si respecten els drets humans, "tots són legítims" i al capdavall "respectarem allò que els ciutadans decideixin". Va afegir que "el món ens observarà" i per tant "hem d'oferir la nostra millor cara".

Seguidament, però, va anar adoptant un to cada cop més transcendent per dir en primer lloc que "ens hem guanyat el dret a decidir com volem ser i com ens volem governar", i afirmar seguidament que "el 27 de setembre serà una data assenyalada en la nostra història", per acabar fent referència a un futur de "democràcia, justícia i llibertat".

El compromís de gener

Mas va esgotar el temps disponible per signar el decret que dissol el Parlament de Catalunya i convoca aquell 27-S que va anunciar el 14 de gener passat, després de pactar un full de ruta cap a la independència amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i amb les llavors presidentes de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, i d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. Avui tots quatre són a la part alta de la candidatura Junts pel Sí, nascuda per fer possible la voluntat del pacte del gener: dotar les eleccions de la funció plebiscitària que no es va poder dur a terme amb normalitat en l'accidentada consulta del 9 de novembre.

La signatura pública i televisada del decret, ahir al Palau de la Generalitat, remetia a una altra signatura pública i solemne (i amb més gent): la del decret que va convocar la consulta del 9-N, a l'empara d'una llei acabada de publicar. Al govern espanyol li va faltar temps per impugnar totes dues coses, i al TC per admetre les impugnacions a tràmit i suspendre'n la vigència. Reiterar la formalitat és una manera clara d'enllaçar la intenció de totes dues signatures: l'exercici del dret a decidir. Però el caràcter plebiscitari no consta en el text del decret. Així el Govern català espera que l'espanyol no tingui on agafar-se.

La nova portaveu de CDC, Marta Pascal, va explicar ahir al migdia que el decret de convocatòria seria "escrupolós" amb la legalitat per no donar peu a recursos i amenaces des de l'Estat. Pascal va explicar que malgrat que el text decret seria "ordinari", "a ningú se li escapa la seva transcendència".

El govern espanyol vigila

Però el govern espanyol vigila, amb desconfiança: ahir mateix la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va tornar a reclamar a Mas que respecti la legalitat; una reclamació que només s'entén si se sospita o espera el contrari.

Com una mostra més de per on van alguns dels trets, també ahir un exvicepresident del Tribunal Constitucional, Ramón Rodríguez Arribas, va fer unes declaracions prou contundents. D'entrada, va afirmar que "els plebiscits són instruments polítics que utilitzen els que fan cops d'estat per legalitzar la seva situació o per aconseguir el suport democràtic després d'haver estat designats d'una altra manera". I tot seguit va advertir que el decret pot cometre "frau de llei" si obeeix a propòsits diferents dels que anuncia.

"Qualsevol frau de llei es determina per les circumstàncies coetànies, anteriors i posteriors al frau de llei i no per les paraules del propi defraudador, i això es pot saber", va afirmar en una entrevista a la COPE. És a dir: no cal que el decret convoqui eleccions plebiscitàries; segons el magistrat, es pot interpretar el frau només pel fet que Mas i el Govern hagin fet declaracions atribuint-los aquest caràcter.

I de fer-ne, n'han fet, i no se n'amaguen pas. La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va explicar ahir mateix que aquestes eleccions tindran un "caràcter extraordinari, no tant pel decret que les empararà, perquè són eleccions que s'ajustaran perfectament a la legalitat vigent, però sí pel caràcter plebiscitari que des d'un punt de vista polític i ciutadà se'ls donarà".

2 anys i 10 mesos intensos

El govern espanyol vigila i no manca qui s'ofereix a facilitar-li argumentació, però de moment el decret és clavat al del 2 d'octubre del 2012 que va convocar les eleccions d'aquell any. D'això en fa dos anys, deu mesos i dos dies, i en aquest temps han passat moltes coses. Les entitats han fet la Via Catalana del Portús a Alcanar, i la Ve baixa per la Diagonal i la Gran Via. El Parlament català ha aprovat una declaració de sobirania (suspesa pel Constitucional) i ha anat a les Corts a demanar que li deixessin convocar un referèndum, amb una resposta aclaparadora: per 299 vots contra 47, els diputats es van negar ni tan sols a discutir-ho.

En aquest temps s'ha trencat CiU, ha emergit Podem, Ciutadans s'ha destapat a Espanya, i les eleccions municipals ha vist néixer coalicions d'esquerres com la que governa Barcelona i que prova sort el 27-S. Ni un sol dels caps de llista de fa tres anys no repeteix en aquestes eleccions, i els partits s'han recombinat per formar llistes.

Comença ara el compte enrere, amb el calendari administratiu propi de qualssevol eleccions sotmeses a la llei electoral espanyola. Deu dies per presentar coalicions, vint per presentar llistes, 27 perquè es proclamin, 38 per a l'inici de la campanya electoral.

Diada en campanya

I això vol dir que la campanya electoral comença justament a les zero hores de l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya i dia en què ACN i Òmnium volen omplir la Meridiana en la ja tradicional manifestació. Una convocatòria anterior a la decisió de col·locar les seves expresidentes als llocs dos i tres de la llista de Mas i Junqueras.

Les entitats diuen que són dinàmiques independents, però el fregadís serà inevitable, i des del PP i Ciutadans ja han avisat que vigilaran si es produeix alguna relació triangular il·lícita entre entitats, administracions i candidatura. Per exemple, que les administracions gastessin diners a ajudar a fer possible la manifestació i que aquesta tingués un caràcter d'acte electoral a favor de la llista de Junts pel Sí. Sáenz de Santamaría va incloure ahir la Diada en els fenòmens a tenir especialment sota observació en el marc de la vigilància general de les autonòmiques catalanes.

Les entitats sobiranistes, en tot cas, saludaran avui mateix la convocatòria. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han convocat per a avui un acte simbòlic de suport al caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S que tindrà lloc a la plaça Sant Jaume a les 7 de la tarda amb el lema "27-S, on tot comença". Les entitats duran a terme l'acte en el marc de la campanya conjunta "Ara és l'hora" ja iniciada per a la consulta del 9-N, i consistirà en el desplegament d'una pancarta gegant amb una inscripció al·lusiva a la transcendència de la cita electoral.