El portaveu de CDC al Parlament, Jordi Turull, va afirmar que la convocatòria d'eleccions per al 27 de setembre marca el final de la legislatura i de «l'era del parlament autonòmic», però també l'inici d'«una nova etapa» en la qual la seva formació lluitarà a favor de la independència. Turull va destacar que el president de la ?Generalitat, Artur Mas, va complir dilluns amb la seva paraula i va signar el decret de convocatòria d'eleccions per al 27-S, que han de permetre a la ciutadania «decidir el futur polític de Catalunya».

El portaveu de CDC va recordar que aquesta última legislatura ha estat més curta del normal, encara que intensa, en la qual s'han aprovat 48 lleis «emblemàtiques», com la de Formació Professional, la de Transparència, la del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) o contra l'homofòbia, malgrat les limitacions del Govern espanyol. «Acaba una etapa, una era, la del parlament autonòmic», va reiterar Turull, que va destacar que les eleccions del 27-S són «transcendentals», ja que tenen caràcter plebiscitari.

El dirigent convergent va afirmar que la seva formació treballarà perquè el Parlament resultant sigui «el d'un nou Estat, el d'una nova nació», i va demanar al Govern que respecti el resultat de les urnes. «Acaba alguna cosa més que una legislatura ordinària, comença una nova etapa», va incidir Turull, que va apuntar que si Catalunya ha arribat on està és perquè «no li han deixat una altra sortida», malgrat que ho han «intentat tot».

Per part seva, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, va assegurar que arribar a la xifra de 68 diputats a les eleccions del 27-S «legitimaria» l'independentisme català «a tirar el procés endavant». El portaveu republicà va explicar que ERC ha defensat sempre la convocatòria d'un referèndum, però que, davant la negativa del Govern espanyol a poder celebrar-lo, les forces sobiranistes han hagut de donar caràcter plebiscitari als comicis, que Mas va convocar dilluns oficialment.

Sabrià va explicar que un referèndum es guanya amb més del 50% dels vots, però que a les eleccions «les decisions es prenen per majoria», que en el cas del parlament català són 68 diputats. «Seixanta-vuit diputats ens legitimen a tirar endavant el procés», va assenyalar, tot expressant la seva «gran satisfacció» per la convocatòria d'aquestes eleccions, que posaran en mans dels ciutadans, va dir, la decisió sobre la possibilitat que Catalunya sigui independent.

En aquest sentit, el cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a la Generalitat, Antonio Baños, va assegurar que la seva formació no en té prou que l'independentisme obtingui 68 escons a les eleccions del pròxim 27 de setembre, sinó que és necessari que el procés aconsegueixi «una majoria popular». La CUP concorrerà finalment en solitari a aquests comicis, en els quals no es planteja «cap tipus de derrota». «Ens presentem per guanyar», va assenyalar Baños, que va deixar clar que la seva formació no «jugarà» com «crossa o frontissa» de cap altra força política.

Va recordar també que la CUP no ha demanat a Mas que l'investeixi o l'ajudi, fet pel qual va reclamar al president català, que integra la llista Junts pel Sí, que tampoc li ho demani a la seva formació.

Paral·lelament, el candidat de Catalunya Sí que es pot, Lluís Rabell, va assegurar que és «molt dubtós democràticament» que els partits independentistes realitzin una «lectura plebiscitària» de les eleccions catalanes del 27 de setembre. Rabell va criticar els partits independentistes per la «confusió general» sobre la majoria que fixen per considerar les eleccions com a plebiscitàries.

«En un dia hem passat a escoltar que hi hauria eleccions plebiscitàries si hi havia majoria de diputats, després que calia una majoria de vots, després que depenia de la participació», va lamentar el candidat de Catalunya Sí que es pot. Rabell va assenyalar que «l'única cosa segura és que» si guanyés la llista Junts pel Sí, Artur Mas tornaria a ser president de la Generalitat de Catalunya amb un govern «recautxutat» de Convergència Democràtica de Catalunya que tornaria a aplicar «polítiques neoliberals».

La ironia de Duran

Finalment, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va afirmar que si fos per Mas «no hi hauria eleccions el 27-S», i va suggerir que «se li ha anat de les mans» i no podia «fer marxa enrere» davant Oriol Junqueras. En un escrit en el seu blog personal, Duran va ironitzar sobre l'«excepcionalitat» dels comicis, com va asseverar dilluns Mas en el seu discurs institucional.

«El que fa més excepcional la convocatòria és que qui convoca les eleccions no només no les ?volia en aquesta data, sinó que sap que no li convenen al seu partit ni a Catalunya», va expressar. ?Segons el seu parer, «només hi ha dues formacions interessades que el 27-S hi hagi eleccions: ERC i ?Ciutadans», va dir Duran, segons el qual?«si fos per Mas, no hi ?hauria eleccions el 27 de setembre».