Xavier Garcia Albiol ha entomat el repte i també planteja les eleccions del 27-S en termes de saber si una majoria de catalans vol la independència -la vella idea de «comptar-nos» que va inspirar la consulta i que inspira la consideració d'aquestes eleccions com a plebiscitàries-, amb la diferència que ell ho fa per mobilitzar els electors no nacionalistes. No es que renuncii al discurs de la recuperació econòmica i de com el procés la pot complicar, però està dient coses que apel·len directament a la pell i al cor de la Catalunya de sensacions i batecs nacionalment espanyols. Ahir mateix va afirmar que «el 27-S, els que volem continuar a dins d'Espanya serem majoria», i va afegir que la nit del recompte «els independentistes tindran una sorpresa molt desagradable». Sobretot si, com demana, tots aquells que se senten alhora catalans i espanyols trien la papereta del PP.

Segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, els ciutadans que se senten «només catalans» són un 25% del total, i els que se senten «només espanyols» són el 6%. La diferència és considerable -una proporció de quatre a un-, però aquestes xifres impliquen que la resta se senten catalans i espanyols al mateix temps. En concret, un 39% descriuen els seus sentiments en temes d'empat o igualtat: tant espanyols com catalans, o viceversa. I un 22% se senten «més catalans que espanyols».

Sumant les xifres dels «més» i dels «només» arribem a un 48% de preferència catalana. La qüestió és si els que se senten «més catalans que espanyols» apostaran per la independència quan arribi el moment de mullar-se de veritat. Aquest grup s'ha sentit a gust mentre ha pogut votar partits de matriu catalanista que no apostaven per la ruptura amb l'estat, però ara la situació és diferent i aquestes eleccions es presenten en termes d'«uns o altres». O amb la independència o amb la permanència. I els partidaris de la segona busquen quedar-se amb la totalitat dels «tant catalans com espanyols», ja que en l'actual statu quo autonòmic és possible veure representades totes dues identitats. També és possible aquesta dualitat en els models anomenats «terceres vies». Però no és gaire fàcil que els sentiments d'espanyolitat se sentin còmodes en una aposta independentista, i encara menys en una situació de conflicte que implica una proposta de trencament.

Albiol vol pescar en aquest riu. I vol aparèixer com el que ho explica més clar.