Els partits polítics catalans que defensen el dret a decidir van rebutjar ahir la possibilitat de reforma constitucional plantejada aquesta setmana pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va proposar obrir la Carta Magna amb la intenció de detallar i concretar les competències que de les quals s'ha de fer càrrec l'Estat i les que corresponen a les autonomies.

El coordinador general de CDC -que dóna suport a la candidatura independentista Junts Pel Sí-, Josep Rull, va qualificar la reforma de la Constitució plantejada per Catalá com «un escàndol» perquè pretén «blindar» les competències de l'Estat i va advertir als defensors de la tercera via que quan PP o PSOE es decideixin a «obrir» la reforma constitucional serà per «consolidar la recentralització que s'ha estat perpetrant els últims anys». Rull també va demanar a Unió Democràtica que «no desvirtuï» el concepte «seny» perquè «el seny no vol dir resignació i claudicació», sinó que «després de 40 anys de 'no' sistemàtics de Madrid, avui el més assenyat és fer un compromís clar cap a la independència».

En aquest sentit, es va mostrar poc confiat que un hipotètic canvi de govern a Madrid pugui satisfer les aspiracions sobiranistes. «El dia que obrin la Constitució, sigui amb un govern del PP o del PSOE, no serà per avançar en més competències, serà per anar consolidant la recentralització que s'ha anat perpetrant els últims anys», va assegurar. Rull tampoc va mostrar-se esperançat que el cap de Podem, Pablo Iglesias, sigui partidari d'encetar una reforma constitucional en un sentit diferent al que proposa ara el ministre Rafael Catalá: «El que sabem és que Iglesias vol una harmonització fiscal». A més, va dir que «encara espera» que algun dirigent espanyol es pronunciï a favor d'obrir una via a l'estil de la del Regne Unit amb Escòcia. D'altra banda, Rull va retreure al cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que faci el discurs de la por del PP intentant comparar la situació de Catalunya i Espanya amb un procés de balcanització.

Rabell també va carregar durament contra una proposta que va qualificar de «retrògrada» i «lliberticida». Al mateix temps va aclarir que era «recentralitzadora» i que representava una evidència del fet que el PP «somia» amb «convertir les autonomies en simples macrodiputacions».

En un intent de dotar de sentit la proposta del ministre Catalá, Rabell va argüir que la proximitat del temps electoral està provocant que el Partit Popular faci moviments per mobilitzar el seu electorat i va situar les declaracions en el marc de l'ambició dels conservadors per reforçar l'ala més dura del seu discurs, la mateixa línia en què s'emmarcaria la tria de Xavier García Albiol com a cap de llista pel 27 de setembre: «Estem en període electoral i el PP és comprensible que vulgui enfortir la seva imatge de partit dur i remobilitzar el seu electorat i recuperar-lo», va afirmar.

Segons el seu parer, les paraules del ministre demostren el «desig» del Govern de «portar més lluny la recentralització administrativa de l'Estat», ja que «el PP somiaria convertir les autonomies en simples estructures purament administratives i corretges de transmissió de l'administració central». Va titllar l'oferta de «globus sonda» del ministre amb vista a aquesta «idea recentralitzadora i encara més involutiva» del model d'Estat, i que per a Rabell «va en contra de la història».

El candidat va opinar que «més enllà d'aquests desitjos i la presumpta voluntat de remobilitzar les tropes, una declaració d'aquest tipus va en contra de la dinàmica del cicle, que més aviat aposta cap a una voluntat de canvi cap a l'esquerra i d'eixamplar el camp de llibertat».

El fins ara diputat i portaveu de la CUP David Fernàndez va ironitzar, a través d'una piulada a Twitter, sobre la «predisposició» del Govern espanyol a modificar la Constitució per «blindar» les competències de l'Estat. «Igualet que Escòcia. Calcat», va opinar. A més, responent Rabell, va dubtar que un canvi de govern a Madrid ajudi a satisfer les demandes de part de la ciutadania de Catalunya.