la guspira

CATALUNYA SENSE "HEIMAT"

09.08.2015 | 07:18
CATALUNYA SENSE "HEIMAT"

He passat un parell de setmanes a Alemanya, mig de vacances mig per retrobar vells amics, essencialment periodistes. Com em sol passar sempre que uso el meu pobre alemany, he hagut d'emprar sovint el mot "heimat" de difícil traducció. Per això en anglès s'usa com un germanisme.
Ho podríem traduir per identitat, en el sentit del pes sobre cada persona de l'entorn col·lectiu. Té un sentit comparable de lluny al de "community" (comunitat) en anglès. Ambdós conceptes són clarament antinacionalistes en el sentit de mostrar un rebuig del model d'Estat nació, la monstruositat sorgida de la Revolució Francesa i assumida pel nacionalisme casolà com si fos pa beneït, cosa que realment no és.
Aquí això ningú ho diu. Ni ho intueix. En realitat, l'embafament estatista ha accentuat una creació bàsica del nacionalisme pujolista. Consisteix a no exposar el seu ideari, convertint-lo en un hermetisme indefinit o en un sincretisme que, en mans d'un cabdill, permet tots els malabarismes imaginables, inclosos els més descaradament cínics.
Això em va portar a dir als meus amics alemanys que el reflex populista a favor d'un estatisme català és usat pel poder polític constituït i manipulador de la comunicació social en el que pogué ser la Bíblia abans de la Reforma Luterana i de la Contrareforma Catòlica. En no estar traduïda a les llengües populars, el poder polític la podia interpretar com li donés la gana.
Com a antítesi de la "heimat" es va construir una visió positiva del jacobinisme. Es començà des del nacionalisme català i sota la Segona República. Això sol acredita que la ruqueria d'ERC prové des del seu propi naixement. Hi va contribuir molt el pèssim historiador (o periodista de segona que es creia historiador de primera) Antoni Rovira i Virgili (1882-1949).
Presentar el jacobinisme com un moviment favorable a protecció de la ben universal diversitat identitària i fer-ho dient-se nacionalista és una proesa ideològica que deixa bocabadat. Només l'actual independentisme català ha arribat a aquest nivell d'ignorància. Tot plegat s'ha convertit en un calaix de sastre destinat a subvertir l'Estat de Dret i prou. La trencadissa ha passat a ser l'element substantiu i l'ambició de poder polític personal l'únic nord. Pujol i Mas encarnen un mateix ordre de prioritats.
Precisament a Alemanya vaig intentar explicar-ho a amics. No me'n vaig sortir. De fet és impossible. Res no lliga amb res. Aquí els discursos polítics són embolcalls que poden servir per a tot. O es poden suprimir. Ara des de la cosa aquesta de "Junts pel Sí" ja s'admet cofoiament que no tenen cap programa, excepte l'independentisme.
La prova que estem davant un mer aventurisme la reafirma el fet que no hi hagi ni un sol llibre que doni una visió conceptual mínima d'un moviment que diu aspirar a capgirar el país i fins i tot Europa. La buidor intel·lectual és una prova més que estem davant una aventura demagògica sense cap ni peus, ni justificació intel·lectual possible.
Precisament a Alemanya he tingut el plaer de parlar del conceptes de nació, d'Estat i de nacionalisme sense que ningú tingués necessitat d'injuriar a ningú. Allí es pot citar a qui sigui -per exemple Hans Kohn (1891-1971)- o contrastar els conceptes alemany i francès de nació sense haver de parlar de nazisme (que no hi té res a veure) ni de comunisme.
Un dels meus amics em va dir: "Com és que uns polítics catalans volen un capgirament d'una voluntat europea absolutament dominant sense, com a mínim, preparar algun argument?"
Li vaig contestar que aquesta és la pregunta dels mil milions. Hi vaig afegir que és del tot incomprensible que hi hagi tanta gent (crec que un trenta per cent de la població, no pas més) que es pugui tirar a una piscina de la qual ningú sap res, ni tampoc ningú del camp independentista té cap capacitat per exposar-ho. Com a substitut usen gracietes, frases tavernàries i arguments de penya esportiva de poblet perdut.
Va resultar inevitable parlar de la "heimat". Arreu on s'usa aquest concepte té un valor pacificador, respectuós amb les diferències i contrari al determinisme estatista o ideològic o clànic que ara domina a Catalunya.
En síntesi, a Alemanya m'ho vaig passar molt bé, mentre que aquí ens queden per passar anys de patiments, malgrat creure que l' independentisme serà derrotat el 27-S. Però en deixarà un país més destrossat del que molts es creuen. Aquí de la "heimat", contrapès col·lectiu als drets individuals (que sempre han de ser prioritaris) encara no se'n sap res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema