Ahir el telèfon de casa meva semblava la centraleta d'un hotel de la Costa Brava que hagués decidit de cop oferir estades a la quarta part del preu normal. Ningú em digué que fossin inexactes les revelacions d'aquest diari respecte al pla B, de Germà Gordó, amb el suport de Mas, de baixada de veles per part de l'independentisme. Curiosament, diverses fonts m'indiquen que Gordó és membre o molt proper a l'Opus Dei. Assisteix a trobades de tot un cap de setmana que organitza aquesta entitat eclesial. Vegi's l'article de dimarts «Mas tria una alternativa a ... Mas».
El sentit de l'operació és clar: els que fa anys que parlen de victòria independentista han elaborat un pla destinat eventualment a parar el cop si els independentistes perden el 27-S. Poden deixar de somniar en l'independentisme però no pas deixar d'aprofitar-se del poder.
Les trucades més singulars foren de dos quadres d'ERC. Un d'ells em digué que ja feia un parell de dies que coneixia el pla Gordó, afirmació que em deixa malament. En efecte, no vaig fer de reporter intrèpid sinó que només em vaig assabentar del que molts sabien i callaven. Ara ho continuen callant, cosa encara més grotesca.
La millor trucada va ser d'un excel·lent economista català. A Catalunya no en veig un de millor. Em digué que hi ha una segona fila d'empresaris de CDC que estan molt angoixats i amb voluntat de fugir-ne. Afegeix que durant anys s'han beneficiat d'aquesta proximitat política i ara veuen que s'ha acabat tirar de beta. Per a ells, CDC havia tingut una estructura de menjadora. Es queixen que això s'hagi acabat.
La font em diu una frase brutal: «Catalunya està fora dels mercats, en el sentit més estès de la paraula». Afirma que de cap manera la Generalitat pot recórrer a l'emissió de deute públic. «Ni els petits empresaris d'ERC en comprarien», em diu.
Afirma que el mercat financer primari és com si no existís per a Catalunya, mentre que el secundari fa una por creixent. El diferencial entre la rendibilitat del deute espanyol i la del català és massa gran per a que aquest darrer atregui a ningú. «Mas - em diu- no té cap visió del món financer perquè està dominat per un discurs purament propagandístic, quan el drama econòmic de Catalunya no té a veure amb Rajoy ni el PP. És una realitat objectiva respecte a la qual Catalunya s'ha ficat en un carreró sense sortida».
Està esgarrifat d'unes recents declaracions de Josep Rull parlant de l'emissió de deute públic català i de crèdits pont. Alguns descendents de carlistes encara conserven els títols, en francès, del deute que van emetre els carlistes. El deute havia de ser retornat quan l'aspirant legitimista recuperés el tro. Recordar-ho fa riure.
El menyspreu de Mas per la situació econòmica i per l'empitjorament que implicaria continuar anant com ara són factors que juguem a favor de l'operació Germà Gordó. D'una manera o altra aquesta permetria calmar la por que ara té el sector de negocis de CDC.
En parlo amb la meva font. «Aquest sector -em diu- va començar l'estiu molt content per la destrucció de la sanitat pública catalana, encarnada per la privatització del funcionament de l'Hospital Clínic. Ara somnien en poder controlar el món de la sanitat, on esperen fer molt bons negocis, a costa de desaparició de l'equitat que tingué el sistema públic. També somnien en controlar l'obra pública que aviat pot tornar a reemprendre. Volen el seu negoci de sempre. Per això hi ha empresaris que fugen de CDC. Hi estaven per raons econòmiques perverses. Creuen que l'operació Gordó els afavoriria. El món real de la Generalitat està marcat per l'estructura corrupta creada sota Pujol. Les pors vénen d'aquest món, que prefereix Gordó.
La radicalització, de Mas, en tots els sentits, pot posar en perill els seu singular i protegit món de diguem-ne negocis». És fàcil constatar que el tema més immanent de l'estructura encara pujolista del poder de la Generalitat. Molts entenen que és un règim de corrupció general. El que Gordó hagi estat gerent de CDC els tranquil·litza.
