El fins ara portaveu parlamentari de CDC, Jordi Turull, va assegurar que una Catalunya independent «milloraria les pensions» i seria «perfectament viable», i això l'Estat «ho sap», alhora que va apuntar que només es declararia unilateralment la independència si es produís un «bloqueig» per part del Govern.

Turull, número 10 de la llista de Junts pel Sí, va analitzar algunes de les incògnites sobre què suposaria per a Catalunya un eventual procés d'independència després d'unes eleccions en què està en joc «seguir barallant-nos per les engrunes o decidir si es vol tenir el pa sencer».

El dirigent va defensar la «viabilitat» del sistema de pensions i seguretat social de Catalunya en cas de secessió i va titllar d'«inaudit» que «l'Estat intenti crear discursos de la por sobre aquesta qüestió, quan els números són molt clars».

«Catalunya no només podria afrontar les pensions, sinó que les podria millorar -va asseverar-. És un tema de faves comptades, perquè les pensions van molt en proporció del volum de gent que cotitza i de la gent que cobra les prestacions».

Va subratllar així que «s'han fet estudis rigorosos en aquest sentit dels últims quinze anys, amb èpoques de bonança i èpoques de forta crisi econòmica» i «tots els números» assenyalen que en el cas de Catalunya hi ha de mitjana un «superàvit claríssim de recursos». El fins ara diputat convergent al Parlament de Catalunya va afirmar que el nou país hauria d'assumir la part proporcional del deute de l'Estat, però també es quedaria «una part molt important dels actius», cosa «perfectament assumible». Tot i així seria "una de les zones menys endeutades d'Europa". Els funcionaris de l'Estat, per la seva banda, «podrien seguir desenvolupant les seves tasques i funcions» en la nova administració, ja que «en assumir-se competències que han de seguir funcionant, hi ha d'haver una garantia de continuïtat del servei públic».

Turull va afegir també «el que és clar és que en tot aquest procés a ningú se li està demanant que renunciï a res, ni als seus sentiments ni als seus orígens». I va sentenciar, «som gent de dialogar i acordar sempre, però no cal caure en la trampa que, com que un no dialoga, et quedes sense fer res».