El president d'"mnium Cultural, Quim Torra, va celebrar que a Barcelona ja existeixi una majoria a favor de l'adhesió de la ciutat a l'AMI, amb el suport de CDC, ERC i la CUP. Una majoria que només serà absoluta si, almenys, quatre regidors de Barcelona en Comú se sumen al «sí» en la votació que es farà el proper mes de setembre. «En el cas que BComú s'abstingués, constatarem que hi ha una majoria a la capital de Catalunya a favor de l'entrada a l'AMI. Però ens agradaria que Barcelona s'integrés a l'entitat», va indicar. Torra va recordar que en altres ocasions l'AMI ha acceptat algun membre «observador», encara que el ple del municipi no hagués aprovat l'adhesió amb majoria absoluta. Una possibilitat que va deixar sobre la taula, tenint en compte que en el ple extraordinari del setembre serà complicat que els promotors de la iniciativa arribin a la majoria absoluta.
Per la seva banda, el president de l'Associació de Municipis per la Independència i alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va demanar ahir a Colau que doni llibertat de vot als seus regidors. A més, va plantejar la possibilitat que Barcelona esdevingui membre «observador» en cas que no s'assoleixi la majoria absoluta necessària en el ple que se celebrarà al setembre per esdevenir membre de ple dret de l'entitat.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va qualificar d'electoralista la petició de CiU, ERC i CUP de convocar un ple extraordinari durant el mes de setembre per decidir si la ciutat s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència. Colau va recordar que, per prosperar, la proposta necessita una majoria absoluta que, ara per ara, no té. En aquest sentit, va avançar que el vot més probable de Barcelona En Comú serà l'abstenció, fet que impediria arribar els promotors als 21 regidors. El partit al govern farà un debat intens, però Colau va subratllar que la intenció del consistori és convocar una consulta perquè siguin els barcelonins els que prenguin la decisió.
«El més probable és la nostra abstenció perquè aquí el que compta no és el que opinen individualment onze regidors sinó què opinen els veïns de la ciutat de Barcelona i el nostre compromís és una consulta sobre aquest tema», va insistir l'alcaldessa. Segons Colau, l'actitud dels tres grups que van forçar la convocatòria del ple extraordinari s'explica «en clau preelectoral», davant les imminents eleccions del 27-S.
«Ja hem parlat del tema amb els grups municipals i també amb altres municipis, com Badalona. Creiem que seria la millor manera d'encarar-ho», va destacar. «Quan portes això a un ple es perquè vols guanyar. A l'AMI i a la causa independentista no li convé», va reflexionar sobre la possibilitat que l'Ajuntament acabi rebutjant la incorporació a l'entitat.
De moment, s'esperen 17 vots afirmatius (CDC, Demòcrates de Catalunya, ERC i CUP) i, almenys, 12 en contra (C's, PSC i PPC). Perquè Barcelona s'incorpori a l'associació municipalista és necessari que la votació obtingui la majoria absoluta del ple, fet que s'assoleix amb 21 regidors.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va demanar a Ada Colau que «reconsideri» la seva decisió d'abstenir-se en el ple municipal que ha de debatre l'adhesió de l'Ajuntament de la capital catalana a l'Associació de Municipis per la Independència. Homs va opinar que és moment de «mullar-se» i «ser coherents», i va recordar a Colau que el compromís en favor de la sensibilitat social «avui implica estar compromès amb la independència». Durant la seva visita a Gandesa, el conseller també va demanar al candidat del PPC a la Generalitat, Xavier Garcia Albiol, que «es calmi» i faci «autocrítica» sobre els darrers plantejaments que ha fet respecte a la immigració.
Consulta «light»
El líder del PSC barceloní, Jaume Collboni, va rebutjar la «consulta light a la ciutadania» que proposa Colau i va demanar que l'alcaldessa aclareixi la posició de la seva formació sobre l'adhesió a l'AMI i sobre la seva assistència a la Via Lliure de la Meridiana. En aquesta mateixa línia, Carina Mejías de Ciutadans va reclamar al govern municipal que no faci servir l'Ajuntament en benefici del «deliri independentista» i va opinar que «no renunciaran a ser lliures i no sotmetran la seva voluntat a cap associació discriminatòria i partidista al servei de la independència».
El PP, per la seva banda, va rebutjar la celebració d'un ple que va considerar «preelectoral i partidista». A més, el cap del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, va afirmar que anava contra l'«ADN barceloní» i va lamentar que Ada Colau es mostrés «passiva» davant del moviment independentista.
El vot d'Unió
Fruit d'una decisió acordada amb la direcció, la regidora d'Unió Democràtica al consistori barceloní va anunciar que s'abstindrà en la votació sobre l'adhesió a l'AMI.
D'altra banda, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, es va referir a l'adhesió de la capital catalana a l'Associació de Municipis per la Independència. En aquest sentit, va qualificar de «resposta democràtica molt coherent» que Barcelona En Comú s'abstingui a la votació i aposti per una consulta ciutadana. Si els barcelonins hi votessin a favor, va apuntar, «seria un mandat democràtic clar que l'Ajuntament hauria de seguir indiscutiblement».
Rabell també va opinar que «la idea il·lusòria d'una independència exprés», construïda sobre una base social estreta, «no és viable». També va criticar que qui promou aquesta proposta, CDC, no busca «una sortida democràtica», sinó «el seu retorn al govern».
