Els municipis reclamen la intervenció estatal per lluitar contra el «top manta»

Consideren que el fenomen escapa de les seves competències i demanen mesures socials, policials i de prevenció

24.08.2015 | 10:23
"Top Manta" al passeig marítim de Roses.

Roses, Sitges, el Vendrell o Barcelona són alguns municipis on hi ha "top manta". La recent mort del manter senegalès Mor Sylla a Salou, durant una operació policial contra l'activitat, ha exacerbat les complexitats del problema, però les poblacions turístiques catalanes l'afronten en solitari des de fa anys. Els quatre ajuntaments demanen la intervenció dels governs català i espanyol per consensuar mesures i afrontar-lo conjuntament. Tant a escala legislativa com de seguretat i de polítiques socials de reinserció.

Des de l'Ajuntament de Barcelona s'alerta que "la catàstrofe humanitària al Mediterrani fa preveure un augment de la pressió migratòria" que seguirà engreixant aquest fenomen "fins que no es trobin solucions integrals". És l'Estat espanyol qui té "les competències i, per tant, la responsabilitat de gestionar i donar resposta als fluxos migratoris que arriben". Per això, tot i que Barcelona actua "de forma decidida" resulta urgent "la participació d'altres administracions públiques i més actors socials". La solució més estable que pot oferir el radi d'acció municipal "passa pel desenvolupament de polítiques públiques transversals que impliquin diversos actors tant institucionals com socials", destaquen les mateixes fonts del consistori barceloní.

Des de Roses, la seva alcaldessa, Montse Mindan, apunta en el mateix sentit i vol "una solució global i actuacions estatals". El fenomen dels manters sobrepassa "les fronteres de Catalunya o Espanya. És un problema europeu, si continuen venint allaus de persones com passa a Grècia, a Itàlia o a Pas de Calais, això no ho pot resoldre un municipi", raona.

Mindan, a banda, demana un enduriment de la llei per poder aturar o dissuadir el gran nombre de manters presents al quilomètric passeig marítim de Santa Margarida. "Mentre no estigui més penalitzat, l'únic que podem fer es posar una multa al venedor i requisar el material", va afegir.

Aliança de municipis

L'Ajuntament de Sitges es resigna a treballar per "minimitzar l'impacte" de la venda ambulant il·legal però comparteix que "la solució general" es troba lluny de les seves mans. De fet, està "molt més amunt". Els recursos del consistori "limiten" les seves mesures i l'alcalde, Miquel Forns, critica la paradoxa que suposa que també siguin aquests governs locals els que "més pateixen la situació". Forns considera que els ajuntaments han de reclamar al Govern espanyol que "prengui consciència" i proposa una aliança de municipis per "fer pinya" davant l'Estat.

Per a l'alcalde, crear l'aliança ha de ser una qüestió de l'agenda política "després de l'estiu, quan s'acabi la campanya turística" per exigir "noves mesures legislatives en immigració i estrangeria que donin una cobertura legal a aquestes persones que viuen en risc d'exclusió social".

"Està clar que no hem de treballar només a escala local, hem de ser capaços de fer-ho extensible a poblacions veïnes", coincideix el regidor de Governació de l'Ajuntament del Vendrell, Rafel Gosálvez, que també reclama la implicació de la Generalitat i de l'Estat Espanyol per regular la situació.

Gosálvez creu que, tot i les limitacions competencials de l'Ajuntament, els seus esforços han permès "controlar la situació". Ell ha destacat unes campanyes de conscienciació "claus" per desactivar la demanda que crea la població quan compra el material que ofereixen els manters.

Des de la vessant policial, Mossos d'Esquadra i la Policia Local patrullen conjuntament per la via pública i fan controls als accessos del municipi, com a l'estació de tren i a la de l'autobús, amb una finalitat dissuasiva. Interceptar els venedors mentre es mouen en tren o per carretera també ha estat una mesura que ha funcionat a la policia del Vendrell. L'inspector en cap, Jordi Altarriba, ha detallat que des de fa temps la pressió policial també es concentra a l'estació de tren de Sant Vicenç de Calders i cap a les carreteres.

Actualment la venda ha disminuït "en un 90%" i es concentra a la zona del passeig marítim de Coma-ruga. Roses, per la seva banda, ha censat uns 250 manters aquest 2015, una xifra molt inferior als més de 400 d'altres anys. Mindan atribueix la davallada al projecte pilot que s'ha provat aquest estiu basat en més controls i vigilància per part dels cossos de seguretat. En concret, el consistori ha dividit el passeig en tres parts que s'han repartit entre els Mossos , la Guàrdia Civil i la Policia Local.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema