membres de tres sectors o fraccions de la candidatura Junts pel Sí han mantingut reunions amb la direcció entrant de la CUP amb la finalitat d'evitar que Mas pugui esdevenir president de la Generalitat.

Es tracta d'articular ja ara aquell desig, si bé obraran en funció dels resultats del 27-S. Me n'han informat amb detall tres de les quatre parts implicades: CUP, ERC, ANC i el sector Romeva.

En síntesi, dirigents de tres sectors d'aquella candidatura - encara que el de Romeva sigui només un grup de fet - estan convençuts que el 27-S no assoliran la majoria absoluta, 68 escons. Creuen que la seva millor hipòtesi és poder arribar-hi després, amb els escons de la CUP. Davant aquesta eventualitat decidiren reunir-se amb la nova cúpula de la CUP per ?demanar-los que aquesta exigeixi que el futur president no (sic) sigui Mas. Repeteixo: un conjunt determinant i amb caps de colla forts, integrats en la candidatura on hi ha Mas han obrat de manera que aquest no pugui ser president, usant un punt crític molt ben trobat. O sigui que la candidatura de Mas té tres tipus de talps, o de submarins, per dir-ho en argot polític.

És rebuscat, però cent per cent exacte. Se li demana a la CUP que digui (ella) que només està disposada a votar un diputat electe de Junts pel Sí que no sigui Mas. La CUP s'ho va prendre molt bé, però, com sempre fa, afirmà que és un partit assembleari i que ho decidirà després del 27-S. En privat, i a dia d'avui, estan encantats. Potser Maquiavel es moriria de riure. Realment, elegir el president de les retallades sanitàries era massa fort. Seria fer com ERC, que segur que ho pagarà molt car.

He demanat a les tres fonts si creien que Mas n'estava al corrent. Una m'ha dit «no ho sap però s'ho olora». Una altra «no se n'hauria d'estranyar». La tercera: «Ho podria aprofitar per anar-se'n dient que no és culpa seva». Totes desmentiren que obressin secretament a favor de Mas.

«Tots nosaltres - em digué una de les fonts- estem esverats per la corrupció de CDC i per la responsabilitat de Mas. No ens podem empassar que com a conseller d'Economia, com a conseller en Cap i com president, Mas no sàpiga res d'aquella immensa corrupció de CDC.»

ERC veu que, un cop més, ha estat ensarronada per Mas. Si mires el nombre de diputats seus que traurà és molt inferior al que hauria tret si s'hagués presentat sola, atès que, em diuen les mateixes fonts, a causa del tema de la corrupció, ara CDC, si s'hagués presentat sola, podria treure només una 25 diputats, ben per darrere d'ERC. En canvi, si ara mires les llistes de les candidatures resulta que l'agònica CDC obtindrà més escons que ERC. Una vegada més, Mas ha pres el pèl a Junqueras, però aquest ha aconseguit radicalitzar Mas i la política catalana. En patiran ambdós.

Parlant amb números i dades a la mà, les fonts no són gens optimistes. En un apartat, una d'elles em diu que la seva estimació és que aconseguiran 60 escons i la CUP 6, per tant quedant a dos de poder sumar la majoria absoluta. Ara bé, en una candidatura tan indefinida (no ha elaborat cap programa) i amb penells del món de la faràndula hi pot haver infinitat de sorpreses. Tots admeten que no obtindran la majoria dels vots, amb la qual cosa és grotesc parlar de consulta referendària. Parlar de referèndum amb la Llei d'Hondt és com fer-ho de «dictadura democràtica».

Una de les fonts em diu que el seu principal temor és la participació. Molt sovint el nacionalisme ha guanyat perquè el seus han votat i els no nacionalistes han deixat de fer-ho en les eleccions autonòmiques. Inicialment, els del sí, van estimar que hi hauria una participació del 70 per cent, cosa que els permetria aconseguir uns 40 escons a la circumscripció de Barcelona i uns 10 a cadascuna de les altres tres. Fou en base a aquesta estimació, i tenint en compte les eleccions anteriors, que van confeccionar les actuals llistes electorals. Ara temen diverses coses: que hi hagi més participació, que a Barcelona i el seu entorn ells rebin molt menys vot (diuen que potser uns 65 escons, amb la CUP), que la corrupció generi una mobilització contra Mas i que la CUP no passi dels 6 escons. Això tampoc seria tan terrible: doblaria el seu actual nombre de diputats. Em queden més coses serioses per dir, cosa que ja intentaré fer.