L'oposició en bloc es va enfrontar ahir al PP i al president del Congrés, Jesús Posada, amb l'objectiu d'intentar frenar la tramitació exprés de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional abans del 27-S que han presentat els populars i que tots els altres partits segueixen rebutjant.
Un dia després que el PP anunciés i registrés la seva proposició de llei, per la qual es dotaria el Constitucional de capacitat sancionadora i que permetria a aquest organisme suspendre el president català, Artur Mas, si incompleix les seves resolucions, l'oposició va prendre la iniciativa i va dirigir la seva ofensiva contra el president del Congrés, Jesús Posada.
La idea va partir del PSOE, que va negociar i pactar amb la resta de grups un escrit dirigit a Posada en el qual li demanen que reconsideri la decisió que va prendre ahir, quan va qualificar la iniciativa dels populars i va acceptar la seva tramitació urgent. Una urgència que no veuen justificada els altres partits, que van insistir que la mesura és electoralista i suposa a més, segons la majoria dels portaveus parlamentaris que ahir van parlar, un «atropellament» a la democràcia i al poder legislatiu.
Magdalena Valerio, secretària general adjunta del grup socialista, va acusar Posada d'incomplir el reglament i posar les seves funcions «al servei» del PP i va assegurar que el president només pot qualificar projectes de llei o tractats internacionals d'urgència, però no proposicions de llei de grups.
Defensa de Posada
Una tesi que va negar el propi Posada, que va respondre als grups defensant la seva potestat i els va assegurar que els serveis jurídics del Congrés li van donar el vistiplau ahir per qualificar la proposició i permetre la seva tramitació exprés. Posada va admetre en qualsevol cas que els grups poden demanar a la Mesa que reconsideri la decisió que ell va prendre de forma delegada. Portaveus de tots els grups de l'oposició han parlat durant la jornada per fer també el seu retret al president del Congrés.
En la seva resposta als grups, Posada recorda que el grup popular va demanar que la proposta es tramités pel procediment d'urgència perquè la pròxima Junta de Portaveus, que se celebra el 8 de setembre, pogués incloure-la en l'ordre del dia del ple següent, previst per al dia 15.
La Mesa, recorda Posada, té delegada en el president les seves funcions «amb caràcter general», quan aquest òrgan no celebra reunió ordinària -com ocorria aquesta setmana- i per qualificar tant projectes de llei i tractats internacionals com «escrits de caràcter urgent» que no es puguin demorar fins a la pròxima reunió.
I deixant a una banda la forma, tots han tornat a criticar el fons d'aquesta reforma i a qualificar-la d'electoralista; diversos grups, començant pel PSOE, han advertit ja que, si tira endavant, la recorreran davant el propi Constitucional.
El portaveu de CDC al Congrés, Pere Macías, va demanar de la seva banda el compromís de tots els grups de l'oposició perquè deroguin després de les eleccions aquesta «llei franquista», que també va qualificar de «nyap jurídic i un monumental abús democràtic». El PP, de la seva banda, va criticar les qualificacions fetes pels seus oponents i va tornar a insistir que la reforma és «legítima, oportuna i necessària», en paraules del seu portaveu constitucional, Pedro Gómez de la Serna.
De la Serna, que va admetre que, si no es fa així la tramitació, no donarà temps a aprovar la reforma abans que acabi la legislatura, va insistir en la «bondat» d'aquesta proposta. La va defensar també el vicesecretari Sectorial del PP, Javier Maroto, qui va anar més enllà assegurant que la reforma té la «contundència» que molts ciutadans estaven demanant al president del Govern, Mariano Rajoy, perquè donés resposta al «desafiament» sobiranista i a l'«exercici de rebel·lia» d'Artur Mas.
El president català no es va referir explícitament a la iniciativa i durant la seva compareixença al Parlament va tornar a justificar la convocatòria d'eleccions com a única via perquè els catalans es pronunciïn sobre la independència davant el «mur granític» de l'Estat.
Opinions diverses
Diversos barons del PP han sortit avui en defensa del seu partit per impulsar aquesta iniciativa, com la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, qui va recordar que moltes sentències del TC s'incompleixen «de facto», o el de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que va dir que espera que Mas no incompleixi cap sentència del Constitucional un cop s'aprovi la reforma.
En l'àmbit judicial hi va haver diverses opinions, com la de l'expresident del Tribunal Constitucional Pascual Sala, que considera que la reforma «desnaturalitza» aquesta institució i és «contrària a la més elemental tècnica legislativa». Per contra, l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Ramón Rodríguez Arribas, sí que la considera «viable», perquè la reforma no preveu que l'organisme sancioni sinó que obligui a l'execució de les seves sentències mitjançant mesures cautelars.
