El vicepresident del Cercle d'Empresaris i exministre popular, Josep Piqué, va assegurar que entre els empresaris catalans «no hi ha inquietud respecte a la possibilitat de la secessió perquè no es produirà». En una roda de premsa sobre els Pressupostos de l'Estat per al 2016, Piqué va assenyalar que el que sí genera incertesa és un desafiament polític «clar» que serveix perquè no es parli de l'acció del Govern de la Generalitat i de l'activitat legislativa del Parlament de Catalunya. «Els catalans haurem votat 38 vegades en 38 anys», va dir l'exdirigent popular, qui va afirmar que, com la resta dels espanyols, els catalans tenen «dret a decidir votant a les eleccions». A més, ha incidit en què després del 27-S entre tots cal treballar per recuperar la cohesió interna de la societat catalana.

Als empresaris els costa prendre partit en públic sobre el món de la política. No és el cas de les pròximes eleccions catalanes. Dimarts, la patronal de les grans empreses, Foment del Treball, va mostrar la seva preocupació pel futur d'una Catalunya independent fora de la Unió Europa. I ahir les petites i mitjanes empreses catalanes van expressar, a través de les cambres de comerç i d'altres patronals, el seu posicionament a favor de la candidatura Junts pel Sí, de CDC, ERC, Omnium Cultural i l'ANC. No ho van dir explícitament però se'ls va entendre. Van defensar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i es van fotografiar al costat de tres membres de la candidatura de Barcelona de Junts pel Sí: Núria de Gispert, Joan Rigol i Ernest Benach.

En un acte celebrat a pocs dies de l'arrencada de la campanya electoral, aquestes entitats van donar a conèixer un manifest en què manifesten el seu «suport incondicional al procés iniciat» pel parlament català, «avalat per un àmplia majoria dels seus diputats», que ha de permetre que els catalans «puguin lliure i democràticament expressar la seva voluntat sobre el futur del país».

A l'acte no va assistir el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, qui a finals de juliol, va reconèixer la «preocupació» entre l'empresariat pel sobiranisme i va demanar a les formacions independentistes que expliquin «els costos» econòmics que pot tenir aquest procés.

El manifest, que evita referir-se explícitament a una hipotètica independència, deixa clar el compromís de les organitzacions signants «de respectar la decisió que prengui el poble de Catalunya i de secundar-la, sigui la que sigui».

També es comprometen a «adaptar» l'actuació de les empreses que depenen d'elles a «aquesta voluntat», amb la finalitat de contribuir al progrés i benestar de la societat catalana.

El text difós ahir contrasta amb el posicionament fet públic aquesta setmana per la principal patronal catalana, Foment del Treball, que va advertir que «el procés secessionista» que plantegen algunes candidatures a aquests comicis «genera tensió i màxima preocupació» des de la perspectiva econòmica i empresarial.

En nom de les cambres catalanes, el vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya, Domènec Espadalé, va assegurar que a les Cambres no li correspon decidir «quina i com», sinó simplement respectar i acceptar la voluntat popular, i va reivindicar que «l'ideal» seria exercir el dret a decidir amb «diàleg».

De la seva banda, el president de Pimec, Josep González, va precisar que el manifest no va «més enllà del que vol dir el dret a decidir per respecte a la pluralitat empresarial», i va cridar a evitar «declaracions apocalíptiques» per les dues parts i a tenir unes «eleccions tranquil·les».

El president de FemCat, Ramon Carbonell, va subratllar que les decisions en el món empresarial «no es prenen per criteris polítics», mentre que Antoni Abad, president de Cecot, integrada en Foment, igual que altres entitats que subscriuen el manifest, com FOEG o ADEPG, va reivindicar el «dret a decidir com un element estructural de qualitat de la democràcia».

Els signants van lliurar el manifest a la presidenta del Parlament, Núria De Gispert. Abans de la lectura del manifest, diversos economistes, entre ells Xavier Sala-Martín, Jordi Galí i Miquel Puig, van defensar la viabilitat d'una Catalunya independent i van minimitzar les incerteses d'un hipotètica independència.